Les desigualtats de gènere no són només un problema social o cultural, sinó també econòmic. Les diferències en el tractament de les dones en l’àmbit laboral passen sovint per una premissa: la bretxa salarial de gènere. En parlem molt, però què és exactament? Desglossem les dades més impactants que evidencien una realitat desigualitària entre homes i dones al món laboral.

Segons la definició de l’Organització Internacional del Treball (OIT), és “la diferència entre els ingressos mitjans de les dones i el dels homes com a percentatge dels ingressos dels homes”. Es tracta, doncs, de l’expressió econòmica de les desigualtats entre homes i dones al món laboral. 

Les xifres

Les dades parlen per si soles. A Catalunya, el salari mitjà anual brut dels homes el 2017 -últimes dades oficials disponibles- va ser de 28.323 euros, mentre que el de les dones va ser de 21.801 euros, un 23,03% menys que els homes. Per tant les dones cobren, de mitjana, 6.522 euros l’any menys que els homes, el que suposa 543 euros mensuals de diferència. Tenint en compte que l’any anterior la bretxa a Catalunya es va situar en el 23,4% i que, per tant, en un any s’ha reduït quatre dècimes, si seguís baixant a aquest ritme, encara trigarem 57 anys a eliminar-la del tot. 

 

Però perquè passa això? D'entrada, hi ha una problemàtica social de fons que explica gran part de la diferència, i és que encara gran part de les dones són les que fan les tasques de cuidar els fills o la gent dependent. És un estereotip que històricament ha carregat la dona amb la feina domèstica no remunerada i que, tot i que ja fa anys que les dones treballen, no s'ha assumit una corresponsabilitat real de tasques familiars o de la casa. Una evidència d'això són les excedències per tenir cura dels fills: l'any 2017, el 92,77% d'aquestes les van agafar les dones i només el 7,23% els homes. 

Lligat als deures familiars i de la casa hi ha els tipus de contracte laboral. La temporalitat dels contractes acostuma a ser una voluntat de la dona per tenir més temps per dedicar-se a la cura dels infants, i rarament ho és de l'home. És, en part, un peix que es mossega la cua, ja que com que generalment la dona cobra menys que l'home en qualsevol tipologia de contracte, les famílies acaben optant per renunciar al sou més baix -el de la dona- en cas que sigui necessari fer-ho. El següent gràfic evidencia aquesta realitat: 

 

Més bretxa en l'edat reproductiva

En l’edat reproductiva i de conciliació -aproximadament sobre els 35 anys- és quan la bretxa salarial augmenta més. La taxa d’ocupació dels homes amb fills augmenta fins el 89,4%, i baixa fins a un 68,2% per a les dones. D’aquesta manera, tenir descendència és ara per ara un factor d’inserció laboral per a ells i d’abandonament per a elles.

A més, cal tenir en compte que el punt de partida ja és desigualitari. Les menors de 25 anys cobren un 27,05% menys que ells. Una de les raons és la segmentació laboral: les noies estan ocupades en sectors i ocupacions típicament feminitzats, com els serveis, pitjor remunerats. En general, com més feminitzat està el sector, més baixa és la seva remuneració.

 

Si ens fixem amb el gràfic anterior, que mostra les diferències salarials de mitjana en cada franja d'edat segons el sexe, s'evidencia que les primeres feines -gent de menys de 25 anys- ja comencen amb un biaix salarial. En l'etapa entre els 25 i els 34 anys també hi ha diferència de salaris, però és l'etapa en què la bretxa es redueix més. Finalment, en l'etapa reproductiva i de conciliació, aproximadament als 35 anys, la bretxa torna a eixamplar-se, cosa que només va a més a mida que s'acosta l'edat de jubilació. 

Manca de dones als llocs de decisió

Un altre factor important és la manca de dones en llocs de decisió i direcció. Tot i que les dades mostren una millora generalitzada en aquest àmbit, la presència femenina en llocs de direcció a les empreses catalanes és del 32%, encara lluny de la paritat, segons dades de Grant Thornton.

Cal tenir en compte, però, que els departaments que més directives té són els de lletres, els tradicionalment més femenins: Recursos Humans amb un 40%, seguit de Direcció Financera, amb un 27%. Per contra, la direcció relacionada amb tecnologia o innovació només compta amb un 16% de dones. A més, les professions vinculades a les ciències i la tecnologia -les carreres STEM- acostumen a ser les millor pagades i les que menys dones tenen. És per aquest motiu que cada vegada s'estan posant en marxa més iniciatives per motivar les nenes a enamorar-se de professions més tècniques. Finalment, només trobaríem un 9% en posicions de sòcies.

La manca de dones als àmbits de decisió és, segons els estudis, gran part del problema de la bretxa salarial al no haver una visió femenina i amb coneixement de causa prenent decisions. De fet, les empreses catalanes a l'IBEX 35 han tancat el 2019 amb una mitjana de 25,9% de dones en els Consells d'Administració. Les sis companyies sumen un total de 81 membres als respectius òrgans de decisió, 21 dels quals són dones.

Alhora, a banda de les empreses de l'Ibex, més del 60% de les empreses catalanes no tenen cap dona en el comitè de direcció, segons els estudis de l'Observatori Dona Empresa i Economia. Amb tot, cada vegada es va fent més palesa la necessitat de posar fil a l'agulla en aquest sentit, i la Comissió Europea ja ha assegurat que recuperarà les quotes per exigir a les empreses que el 40% dels llocs directius els ocupin dones.