Els treballadors de Twitter no són els únics que patiran les noves condicions laborals a la baixa o acabar a l'atur directament. El nomenament d'Elon Musk com a propietari d'aquesta xarxa social no és la raó de fons. Així doncs, Mark Zuckerberg amb Meta, és a dir Facebook, Whatsapp o Instagram, i Jezz Bezos amb Amazon també anuncien retallades històriques.
Si ens fixem, entre els tres, han perdut 316.000 milions en el darrer any, és a dir, pràcticament la meitat de les seves fortunes, en concret el 47%. Si les sumem totes, arriben fins els 655.000 milions d'euros i la caiguda l'han experimentat des del novembre del 2021 fins arribar a l'ara.
Una crisi sense precedents
Com es reparteixen les pèrdues és força desigual, però cap d'ells vol perdre. Les fortunes tecnològiques estan vivint una autèntica crisi. D'una banda, Musk i Bezos han perdut un 41% del seu patrimoni a la borsa. Si anem en xifres absolutes, queda de la següent manera: Twitter ha perdut 141.000 milions d'euros, Amazon 81.000 milions i Meta uns altres 88.000 milions. Per recuperar tot allò perdut, necessitarien, per fer-nos una idea, una quarta part del PIB espanyol actual.
Però no són els únics. En aquesta caiguda també s'ha d'incloure Google, amb una pèrdua de 49.000 milions; Microsoft amb 42.000 més; Oracle amb 25.000 milions de dòlars menys, entre d'altres. El qui en surt beneficiat de tot plegat és Apple. A tall d'exemple, va tancar la darrera sessió del Nasdaq amb una capitalització de mercat de 2,31 bilions de dòlars. Mentre que Alphabet, Amazon i Meta van valer un conjunt de 2,3 bilions de dòlars totes juntes. La caiguda de Meta va ajudar a impulsar aquest baix rendiment. La Gran Poma, però, és la guanyadora.
La resposta no s'ha fet esperar. A tall d'exemple, Meta es mostra optimista tot i l'escenari actual. El nombre d'usuaris va baixar per primera vegada al febrer, les existències tecnològiques estan a la baixa, la despesa en publicitat digital ha baixat en tots els sentits i, per acabar, Zuckerberg ha estat invertint milers de milions en els seus somnis del metavers que no acaben de quallar. Les accions de Meta van augmentar un 25% després dels seus resultats trimestrals més recents, i l'entorn macroeconòmic no sembla que sigui més brillant, però encara podria arribar abans que el Metaverse es materialitzi.
Malgrat tot, en un darrer comunicat, Zuckerberg ha volgut donar la volta: "Som optimistes, tot i les expectatives mancades sobre els ingressos, els anuncis que arriben de debilitat i les pèrdues d'inversió al metavers. Creiem que la volatilitat del mercat i la pressió inflacionista van afectar durament a Meta. No obstant això, creiem que el retrocés ha fet que la valoració de Meta sigui molt atractiva per a la seva posició en el sector. Creiem que les seves accions ofereixen un punt d'entrada atractiu per als inversors a llarg termini".
El model publicitari
Així doncs, les raons són diverses, però la que més pesa és la conversió cap a un nou model de negoci, sobretot centrat en la publicitat. La feble despesa en publicitat no només ha afectat Meta, sinó que també a la seva competència. YouTube de Google va veure una disminució dels seus ingressos publicitaris, així com Snapchat amb resultats que van decebre els inversors.
A la contra, esperen revertir la situació gràcies al domini de la base de dades i una xifra d'usuaris que continua creixent i liderant. Meta encara conserva una gran base de clients amb gairebé 3 bilions de persones actives diàries a totes les seves plataformes, un màxim històric durant els últims dos anys.
Conseqüències fora de l'àmbit tecnològic
A partir d'aquí, cal analitzar les conseqüències que els experts ja pronostiquen que afectaran, no només en l'àmbit tecnològic, sinó al mercat laboral en general. Fins al novembre, hi ha hagut més acomiadaments tecnològics que en qualsevol altre mes d'aquest any, amb més de 21.000 empleats que han perdut la feina en 46 empreses tecnològiques diferents, segons Roger Lee, fundador de Layoffs.fyi , un lloc web que fa un seguiment dels acomiadaments tecnològics.
Els experts econòmics adverteixen que un volum tan elevat d'acomiadaments podria ser una mala notícia en d'altres indústries, ja que indica fins a quin punt l'actual atac d'inflació i les altes taxes d'interès estan exprimint les empreses sense efectiu, tot i que el panorama actual de l'ocupació per a altres indústries és relativament fort.
"Hem vist un augment dels acomiadaments en les últimes setmanes perquè és obvi que la Reserva Federal dels Estats Units haurà de continuar augmentant els tipus d'interès durant més temps del que s'esperava inicialment", admet Lee en declaracions al Time. "Això significa que no hi ha cap final a la vista de l'actual recessió dels mercats i de l'economia, de manera que les empreses tecnològiques estan ajustant la seva plantilla".
Tot i que les empreses tecnològiques van veure uns beneficis creixents durant la pandèmia, Silicon Valley no ha pogut recuperar aquest èxit en el clima econòmic actual. El motiu principal: els anunciants digitals estan reduint la despesa enmig de la inflació més alta dels últims 40 anys, limitant la quantitat que els consumidors poden comprar. Tot i que l'informe d'ocupació de la setmana passada va tenir força, amb més de 261.000 nous llocs de treball afegits a l'economia dels Estats Units a l'octubre, les retallades de llocs de treball dins la indústria tecnològica són especialment alarmants per als economistes. Sovint, la indústria tecnològica és l'indicador principal del que passarà després. I amb les tendències macroeconòmiques en aquest moment, definitivament podríem veure un desbordament en altres indústries.
El cas Amazon
Dels grans gegants tecnològics mencionats anteriorment, el darrer en concretar dades i acomiadaments és Amazon. Divendres va anunciar que prepara una sèrie de mesures per reduir costos, que pot afectar negocis com el d'Alexa o departaments que la companyia no considera rendibles, i que se sumen a les ja anunciades per gegants tecnològics nord-americans, com Meta o Twitter, encara que en aquest cas sense comportar de moment acomiadaments. Segons publica The Wall Street Journal, Amazon ha anunciat als empleats de les seves divisions no rendibles que busquin feina en altres departaments de l'empresa perquè els equips en què estaven treballant estan sent suspesos o tancats. Paral·lelament, està avaluant introduir canvis al seu negoci Alexa, després que la unitat de dispositius, que inclou aquest assistent de veu, registrés en anys recents pèrdues operatives d'uns 5.000 milions de dòlars, segons aquest mitjà de comunicació.
Per la seva banda, Musk, que la setmana passada va dir que la companyia perdia quatre milions de dòlars diaris i després va admetre que va va vendre 19,5 milions d'accions (per gairebé 4.000 milions de dòlars) de la seva empresa Tesla d'automòbils elèctrics per salvar Twitter, ja no sembla tan segur de poder-ho aconseguir. Si primer va enviar un missatge a tots els empleats reconeixent que "el panorama econòmic és alarmant", posteriorment els va dir que la companyia necessitava amb urgència convèncer els usuaris per pagar els 8 dòlars que es requereixen per comptes verificats, una idea molt controvertida i que genera polèmica a la pròpia xarxa.
Els anunciants, per part seva, no acaben de veure clar els plans de Musk i han estat diversos, entre ells General Motors o Volkswagen, els que per prudència han retirat la seva publicitat de la xarxa fins a tenir una idea del futur de la plataforma. Musk va comprar Twitter per uns 44.000 milions de dòlars, encara que els mètodes de finançament de l'adquisició no s'han fet públics. I la problemàtica ja va més enllà. L'opacitat de l'operació va provocar que el president dels Estats Units, Joe Biden, obrís la porta a una investigació per saber si l'Aràbia Saudita ha participat en l'adquisició de Twitter.