Les defenses dels expresidents de Caja Madrid Miguel Blesa i Rodrigo Rato han reiterat avui que les proves han estat "manipulades i fetes servir de manera indeguda", i han carregat contra el FROB i Bankia, acusacions particulars en el judici contra els 65 usuaris de targetes opaques, per disputar-se en exclusiva el perjudici de les "black".

Ambdós lletrats han coincidit que no ha quedat acreditada ni l'apropiació indeguda ni la presumpta administració deslleial atribuïdes als seus representats, ja que la principal prova del cas, el full excel amb les despeses, no és més que un "acte de voluntat" de Bankia que, malgrat comptar amb tota la documentació "no ha jugat totes les seves cartes perquè no ha volgut".

L'advocat de Blesa, Carlos Aguilar, ha carregat en la seva exposició davant de la secció quarta de la sala penal contra el Fons de reestructuració ordenada bancària (FROB) i l'entitat per iniciar un procés "fosc" amb què han pretès abans de jutjar-los "tallar el cap" als ara acusats, que s'enfronten a penes d'entre sis anys i dotze mesos de presó.

Una mostra de "mala fe" amb la que ambdues acusacions han pretès "retallar" el sistema de les targetes, en marxa "durant 23 anys", en revestir-lo de "clandestí" quan era "conegut per tots, tenia el seu propi circuit i es comptabilitzava sempre de la mateixa forma, que era perfectament accessible," segons la font.

Austeritat franciscana

Aguilar ha dit al tribunal, que presideix la jutgessa Ángela Murillo, que l'expresident de la caixa entre 1988 i 1996 Jaime Terceiro, "no va respectar la veritat" quan va dir que les vises només van tenir número PIN després del seu mandat, quan es van envilir.

Ha insistit que els usuaris podien disposar de les seves targetes per treure efectiu "des del primer dia" sense que ningú, ni el llavors secretari de l'entitat, Ángel Montero, els digués que havien de justificar els càrrecs o que les despeses fossin "prudents i d'austeritat franciscana".

Així mateix, ha descartat la "conspiració del silenci" que, segons la seva opinió, sostenen les acusacions en mancar de sentit que tant l'Agència Tributària com el Banc d'Espanya poguessin estar al corrent del delicte, i que "ha arruïnat la vida" als exconsellers i exdirectius.

Uns arguments subscrits per l'advocat de Rato, Ignacio Ayala, que ha atacat la "inseguretat i incapacitat" del FROB i Bankia, que no han pogut posar-se d'acord sobre qui és el legítim perjudicat de la causa, i a les quals ha retret que hagin qüestionat "una època, un model, un concepte" en un judici "moral, no jurídic".

Imprudència, no delicte

Malgrat no voler-se escudar en l'herència del sistema com a al·legat, Ayala ha basat part de la seva intervenció a recordar que el seu representat, com a usuari, va rebre la seva targeta "com qualsevol altre conseller" de mans del llavors director general de Caja Madrid, Ildefonso Sánchez Barcoj.

Ha reiterat que no va mantenir cap conversa sobre les targetes; tampoc no va evacuar cap informe durant la seva presidència i no va ser receptor de cap correu, durant el seu mandat, que es va iniciar el 2010.

Un senyal que "tot va romandre com estava", ha dit Ayala, amb relació a un sistema "tradicional i automàtic" pel qual, a tot estirar, podria acusar-se a Rato d'imprudència, però mai de delicte.

S'allarga el judici

José Antonio Jiménez Gutiérrez ha intervingut en defensa de l'exvicepresident de Caja Madrid José Antonio Moral Santín i els exconsellers Francisco Baquero i Pedro Bedía, i s'ha referit a les "traves" que ha trobat durant un procés que s'ha caracteritzat per l'aportació de mers "indicis circumstancials" per part de les acusacions.

Les llargues intervencions dels lletrats, que en general han esgotat l'hora de durada, han obligat a la sala a suspendre la sessió fins dimecres vinent 21, amb el que es modifica el calendari d'un judici que es preveia quedés avui vist per a sentència.