El govern espanyol ha xifrat el dèficit fiscal de Catalunya en 8.800 MEUR el 2013, un 4,53% del PIB i uns 1.300 milions d’euros més que el 2012, segons els comptes públics territorialitzats del Ministeri d’Hisenda, que ha utilitzat el mètode de càrrega-benefici.

Així, l’executiu calcula que Catalunya va disposar de 9.818 milions d’euros i en va rebre 1.018 en concepte de despesa pública. Per càpita, cada català va pagar 1.303 euros i només en va rebre 135, el que suposa un dèficit de 1.168 euros.

El territori amb més dèficit fiscal és la Comunitat de Madrid, amb 17.591 milions d’euros (9,07% del PIB), seguit de Catalunya, les Illes Balears, amb 1.511 MEUR (5,84%); el País Valencià, amb 1.416 MEUR (1,48%) i Navarra, amb 176 MEUR (1,01%).

El càlcul s’ha elaborat mitjançant el mètode càrrega-benefici, que computa com a benefici per a les autonomies aquells equipaments que tenen seu a Madrid o en altres territoris. D’acord amb l’informe, el territori amb un major dèficit fiscal és la Comunitat de Madrid, seguida de Catalunya, mentre que van rebre més del que van aportar el 2013 Andalusia (6.154 milions d’euros), Castella-Lleó (4.612 milions d’euros), Galícia (3.655 milions d’euros), Extremadura (2.730 milions d’euros) Castella-La Manxa (2.465 milions d’euros) i el País Basc, que disposa de concert econòmic, amb 2.126 milions d’euros.

Per càpita, el major dèficit es produeix a la Comunitat de Madrid, amb 2.717 euros, seguit de les Illes Balears, amb 1.364 euros, i Catalunya, amb 1.168 euros i a molta distància, Navarra, amb sistema de finançament propi, amb 273 euros. A la resta de comunitats, el saldo per habitant es positiu. Així, en primer lloc, se situa Ceuta i Melilla, amb 3.879 euros; seguit d’Extremadura, amb 2.478 euros; Astúries, amb 1.935 euros, Castella-Lleó, amb 1.839 euros; i les Illes Canàries, amb 1.690 euros, entre d’altres.

El Ministeri d’Hisenda apunta que en termes generals els saldos fiscals es deterioren quan el nivell de renda per càpita és més alt, “de forma que els territoris més rics generalment presenten dèficits fiscals mentre que els de menor renda acostumen a gaudir de superàvits”, explica en un comunicat.