Les desigualtats de renda entre els diferents barris de Barcelona s'han estabilitzat per primera vegada des del 2007. "S'ha aturat el creixement de les desigualtats i ha deixat d'obrir-se la tisora, que és manté estable. Ara el repte és tancar-la, però hi ha un canvi en aquesta tendència", ha assegurat el primer tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, durant la presentació de l'Informe de la Renda Familiar Disponible (RFD) per capita corresponent al 2015 (any governat a parts pràcticament iguals per l'exalcalde Xavier Trias i l'actual alcaldessa Ada Colau).

Del barri més ric al més pobre, una família de Pedralbes té una renda disponible 7,2 vegades superior a una família de Ciutat Meridiana i, alhora, 2,5 vegades per sobre de la mitjana de Barcelona. Una distància entre barris que reverteix la tendència de més desigualtat registrada any rere any des del 2007. No puja però tampoc baixa i això implica que es mantenen les desigualtats. Malgrat que Pisarello ha valorat l'estabilització com a "bones notícies" per a la cohesió social i el bon funcionament de l'economia, també ha reconegut que "en termes generals, Barcelona continua amb unes desigualtats que són preocupants". 

Una renda familiar de 19.775 euros

Pel que fa a la renda familiar mitjana de la capital catalana ha crescut un 2,9% durant el 2015 fins a arribar als 19.775 euros anuals per capita. "Celebrem que s'hagi aturat aquest creixement de les desigualtats entre barris, celebrem que s'hagi produït un augment del 3% en les rendes familiars mitjanes que té a veure amb l'augment de l'ocupació, però som conscients que això no vol dir que la qualitat de l'ocupació hagi millorat ni que les famílies estiguin arribant a final de mes", ha puntualitzat Pisarello. I és que aquest indicador teòric no es construeix únicament a partir d'una variable sinó d'un conjunt que s'actualitza periòdicament i que està format per l'atur, el nivell d'estudis, l'evolució i potència del parc de turismes i els preus en el mercat immobiliari.  

Per la seva banda, el portaveu del grup municipal de CiU a l'Ajuntament de Barcelona, Joaquim Forn, ha considerat una "bona notícia" que la renda familiar disponible hagi augmentat a la ciutat durant el 2015. En aquesta línia, ha celebrat la lectura “realista” que el govern ha fet de l’informe i que “hagi superat” la visió “demagògica i esbiaixada” que, segons el seu parer, havien fet en anys anteriors els partits que el conformen. A més, també ha recordat que la renda familiar disponible fortament afectada per la crisi del 2008 estigui augmentat des del 2013, consolida el canvi de tendència.

Entre les bones notícies i la preocupació per la feina que encara queda per fer, el tinent d'alcalde ha volgut remarcar que les polítiques del govern municipal de Barcelona impulsen la generació d'ocupació així com la millora de la seva qualitat i contractació social. Alhora, també ha defensat un salari mínim de ciutat i la regulació dels preus de lloguer.    

Districtes i barris (més i menys)

Districte a districte, es mantenen al capdavant Sarrià-Sant Gervasi, les Corts i l'Eixample seguits per Gràcia, Ciutat Vella, Horta-Guinardó i Sants-Montjuïc. Tanquen la llista Sant Andreu i Nou Barris que concentra 8 dels 10 barris amb rendes més baixes de Barcelona. Convé destacar també les diferències internes del districte de Sant Martí que inclou tant barris amb rendes molt altes com Diagonal Mar i el Front Marítim Poblenou com també molt baixes com el Besòs i el Maresme. 

Tal com era d'esperar, els barris que compten amb unes rendes més elevades són Pedralbes, les Corts, les Tres Torres, Sant Gervasi-Galvany, Sarrià i Sant Gervasi-Bonanova mentre que a l'altre costat de la taula, s'hi troben Ciutat Meridiana, Trinitat Nova (Nou Barris), la Marina del Prat Vermell (Sants-Montjuïc), Vallbona (Nou Barris) i Trinitat Vella (Sant Andreu). 

Del 2014 al 2015, destaca especialment la baixada de la renda per sobre dels quatre punts als barris de Ciutat Meridiana, Canyelles, Vila de Gràcia, la Nova Esquerra de l'Eixample, Vallvidrera, el Tibidabo i els Planes, la Font d'en Fargues, Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou, i el Besòs i el Maresme. Al seu torn, han pujat més de quatre punts el Raval, el Barri Gòtic, Poble Sec, Hostafrancs, Font de la Guatlla, Sant Gervasi-Galvany, Vallcarca i els Penitents, el Coll, la Salut, Ca Baró, la Teixonera, Sant Genís dels Agudells, Vall d'Hebron, Verdun, el Parc i la Llacuna del Poblenou i Provençals del Poblenou.

En definitiva, diversos anys de pujades de desigualtat per acabar alegrant-se de seguir amb la mateixa diferència de renda entre el barri més ric i el més pobre. I sota el paraigua de la crisi, això és una moderada però al cap i a la fi, "bona notícia".