Les restriccions a la mobilitat dels viatgers ha causat un fort impacte al sector turístic català. Segons un informe de la Cambra de Comerç de Barcelona, la pandèmia de la Covid ha provocat una caiguda de la despesa turística del 79,2% i unes pèrdues monetàries de 25.505 milions d'euros.
El 70% del descens del #PIB aquest 2020 s’explicarà pel #turisme.
— Cambra de Barcelona (@cambrabcn) November 26, 2020
🏨 Amb una bona gestió de la pandèmia, es pot salvar part de la campanya de Nadal gràcies al turisme domèstic.
✈️ El turisme internacional no mostra cap signe de recuperació.#FocusCambra https://t.co/j4fn4qAZI5
Si l'any passat el turisme representava un 12,9% del PIB català, aquest any s'estima que només representarà un 3,1% del PIB. Segons l'entitat, el 70% de la caiguda total d'aquest indicador a Catalunya es deuria a la reducció en la despesa d'aquest important sector per l'economia del país.
Les restriccions per la pandèmia a la restauració, l'hostaleria i la cultura i la impossibilitat de viatjar en l'àmbit internacional han fet entrar en depressió un sector altament dependent dels viatgers estrangers. En aquest context, el Govern va anunciar ahir que avui s'obriria una línia d'ajuts amb valor de 19 milions d'euros per a empreses i autònoms del sector turístic, si bé altres tipus d'establiments també s'haurien vist afectats indirectament per la caiguda del turisme.
Des de les 9h fins les 13h ja s'han tramitat a @FUEmpresacat 4.985 sol·licituds de la línia d'ajuts per a empreses i professionals del sector turístic. Compta amb una dotació de 19M€.
— Turisme (@turismecat) November 26, 2020
👉https://t.co/PZDEm1xAdf https://t.co/ZHRKvvZs0S pic.twitter.com/3bxzYXM4K9
Tendència a la baixa
Catalunya ha estat la segona comunitat autònoma més afectada per la caiguda del turisme, per darrere de les Illes Balears, atesa la importància dels congressos -cancel·lats per la pandèmia- a la capital catalana i la importància dels turistes internacionals al litoral català.
Com a resultat, la despesa turística total s'hauria reduït un 85% durant la primera meitat de l'any i es preveu que caurà un 71% durant la segona meitat. La Cambra exposa que a l'estiu es va viure una lleugera recuperació, que es va veure esvaïda amb la fi de l'estiu i l'arribada de la segona onada.
"No es preveu una reactivació del turisme internacional, ni professional ni d'oci, a la ciutat de Barcelona", exposa l'informe de la Cambra. L'informe explica com l'interès per visitar la capital catalana s'ha mantingut en mínims històrics, tal com mostren les cerques a Google del terme "visitar Barcelona" entre abril i novembre d'aquest any.
Situació incerta
Barcelona registra la quarta major caiguda de la despesa turística en l'àmbit europeu, després de Praga, Roma i Milà. Segons l'informe, l'evolució en els propers mesos dependrà del "control de la pandèmia, dels requisits que s’estableixin per viatjar (quarantenes o proves PCR) i de la possibilitat d’establir corredors turístics segurs que donin confiança als viatgers".
Segons la darrera estimació publicada per l'Eurocontrol, la recuperació dels vols es preveu pel 2024 amb la condició que es produeixi una vacunació massiva el 2021.
Esperança en els turistes domèstics i la demanda retinguda
A diferència de les reserves hoteleres internacionals, les domèstiques repunten la primera quinzena de novembre per primer cop des de mitjans d’agost, segons dades de l’Observatori del Turisme a Barcelona a partir de les dades de The Hotels Network.
Així doncs, segons la Cambra es podria arribar a "salvar una part de la campanya de Nadal" amb visitants domèstics si es fa "una bona gestió dels contagis durant el mes de desembre i una relaxació de les restriccions".
A més, la Cambra esmenta una possible demanda retinguda de turisme a la fi de la pandèmia, el que anomena tourism revenge. El terme anglosaxó faria referència a "les ganes de viatjar dels consumidors que s'haurien intensificat en els darrers mesos" i que, tal com s'ha pogut comprovar a països asiàtics amb la pandèmia més controlada, els viatges nacionals ha augmentat un 60% respecte als nivells mínims d’aturada.