La Sindicatura de Comptes, que s'encarrega de dur a terme el control extern de les entitats del sector públic, ha detectat un sobrecost de 4.949,01 milions d'euros en la construcció de la línia 9 del metro de Barcelona fins a l'any 2016. Segons l'informe, encarregat pel Parlament de Catalunya, les obres s'haurien enfilat fins als 6.916 milions d'euros davant els 1.967,46 milions d'euros del cost previst en els encàrrecs inicials. 

La sindicatura també indica que en algunes de les adjudicacions per les obres no consta cap justificació de les puntuacions atorgades o que, en les ofertes descartades, els informes tècnics no estan "suficient motivats". A més, també informa sobre la concessió d'uns treballs a una societat vinculada amb el llavors president d'infrastructures.cat.

La línia 9 del metro, que ha de ser la més llarga d'Europa amb 48 quilòmetres de trajecte, ha d'unir Santa Coloma de Gramenet i Badalona amb la Fira de Barcelona, la Zona Franca i l'Aeroport del Prat. Tot i això, actualment només funciona en els seus trams nord i sud. 

El sobrecost en la construcció

L'increment dels quasi 5.000 milions d'euros corresponen d'una banda als 2.828,77 milions d'euros d'increment del cost de la inversió a data 31 de desembre del 2016, mentre que 2.120,24 milions d'euros d'increment correspondrien a costos financers fins a la mateixa data.

Segons la Sindicatura, fins al 31 de desembre del 2016, es van adjudicar 1.093 contractes per valor de 13.102,80 milions d'euros, dels quals 2.917,76 milions d'euros corresponien a adjudicacions d'obra pressupostària i les seves modificacions, i 9.837,32 milions d'euros a contractes de concessió de les estacions. A més, es van adjudicar 347,72 milions d'euros per a serveis i subministraments.

MG 9826

Obres de la línia 9 de metro l'any 2017. / Sergi Alcàzar

Justificacions nul·les o insuficients

L'informe, elaborat per encàrrec del Parlament, també observa que tres dels set expedients adjudicats durant el període 2009-2010 per Gisa i Ifercat –entitat de la Generalitat que gestiona les infraestructures ferroviàries- "no constava cap justificació de les puntuacions atorgades a cadascun dels licitadors"; i que en el període 2011-2015, sí que es van incloure però d'una forma "genèrica" i "insuficient".

Així mateix, entre 2010 i 2014 la Sindicatura considera que els informes tècnics que responen a les al·legacions dels licitadors "no estan suficientment motivats" i que "en cap" dels projectes descartats hi constava una proposta d'exclusió per part de la Mesa de Contractació.

La Sindicatura recorda que, entre el juny del 2011 i el novembre del 2015, a la Mesa de Contractació hi arribaven les ofertes presentades pels licitadors que prèviament havia analitzat l'Oficina Tècnica d'Avaluació, de la qual, conclou l'informe, "la seva tasca queda qüestionada" per no argumentar suficientment els motius d'exclusió d'altres licitadors. L'oficina es va suprimir el novembre del 2015.

Incidències en les adjudicacions

L'informe també assenyala que una de les adjudicacions, per valor de 640.000 euros, va ser per una unió temporal d'empreses (UTE), de les quals una d'aquestes hauria tingut com a admistrador únic qui l'informe nomena com "JLQ". Aquestes correspondrien a Joan Lluís Quer, qui llavors era president d'Infrastructures.cat. Aquesta es tractaria d'una pràctica contrària a l'establert a la Llei de contractes del sector públic, segons constata la Sindicatura.

D'altra banda, la Sindicatura també es fa ressò com en deu expedients adjudicats per Gisa i Ifercat els exercicis 2009 i 2010 hi consten diverses "incidències relacionades amb els objectes dels contractes, els imports, les dates o els tipus de contractes". A més, també considera que es va modificar "aspectes essencials" dels contractes tramitats per Ifercat entre 2010 i 2014.