Alguna cosa passa, perquè l’ambient festiu, fins i tot entusiasta, d’una majoria de contribuents en l’actual campanya de la renda no es pot entendre sense el concepte “renda a retornar”.

Si bé es podria pensar que els contribuents que presenten la renda ja a l’abril, mes i mig abans que acabi el termini, ho fan empesos per la seva gran consciència social o l’afany de contribuir a les arques públiques, ambdues dignes de l’escandinau més entusiasta. La realitat és molt més prosaica: el que ens motiva a ser diligents i complir amb setmanes d’anticipació és la promesa d’una devolució d’impostos en forma de paga extra.

La meva modesta missió avui és reflexionar sobre tot el que hi ha darrere aquesta devolució. Espero no provocar cap revolució... o sí.

El procés pervers de la devolució de l’IRPF comença amb la retenció, que és l’import que ja no es cobra perquè l’empresa que paga aquella renda, sou o factura deixa d’abonar aquell import a l’interessat per ingressar-lo directament a Hisenda. La retenció és a compte de l’Impost que es liquidarà entre l’abril i el juny de l’any següent, perquè l’Estat necessita els diners i no vol esperar tot un any.

A França, els contribuents paguen ells mateixos la bestreta mensual de l’IRPF a la hisenda. Són molt conscients dels impostos, a diferència dels espanyols

Fins aquí podríem convenir que aquest muntatge sembla raonable. Ara bé, com ja he dit en anteriors columnes, la retenció com a fórmula principal de recaptació de l’IRPF, un sistema molt habitual a Espanya, no ho és tant a la resta del món. No cal anar gaire lluny. A França, els contribuents paguen ells mateixos la bestreta mensual de l’IRPF a la hisenda francesa, de manera que el contribuent francès és molt conscient del que paga d’impostos, a diferència de l’espanyol, que té un paper eminentment passiu en tot aquest procés gràcies al sistema de la retenció.

Seguim amb la perversitat del sistema. La bestreta en forma de retenció es calcula tirant llarg, és a dir, la retenció sol ser superior a l’impost efectiu que es liquida.

Aquí cal fer un parèntesi per a resumir com es calcula la quota positiva o negativa de l’IRPF. A un determinat nivell d’ingressos se li aplica una tarifa de l’impost (tipus impositiu) que genera una quota; a aquesta quota se li resten les retencions o bestretes efectuades. La diferència entre la quota i les retencions o bestretes pot donar un resultat positiu (renda a pagar) o negatiu (devolució). Per tant, amb independència del que s’hagi guanyat, si el que t’han retingut o pagat per anticipat és superior a la quota corresponent d’impostos, el resultat és negatiu i, per tant, durant l’any, l’estat ha tingut més diners del que li tocaven. Aquesta pràctica només afavoreix les arques públiques en detriment de la llibertat econòmica i de decisió del contribuent, però com deia aquell eslògan, Hacienda somos todos.

Dels euros de la devolució de l’IRPF del 2017 que es rebin a partir del maig del 2018, quants s’haurien pogut tenir a la butxaca al gener del 2017 i no any i mig després?

Personalment, em preocupa que molt pocs es qüestionin la justícia d’aquesta fórmula. Dels euros de la devolució de l’IRPF del 2017 que es rebin a partir del maig del 2018, quants s’haurien pogut tenir a la butxaca al gener del 2017 i no ara, any i mig després? Què passa amb els interessos?

El resultat de tot plegat és un contribuent mitjà que ni sap ni vol saber què paga d’impostos i que la devolució és un gran incentiu per declarar. Així s’ha aconseguit que el principal impost del nostre sistema tributari tingui contribuents zombis, als qui només interessa que els tornin els seus diners sense qüestionar-se l’estafa que això suposa. En paral·lel, va calant la idea errònia que, en la campanya de renda, només paga IRPF qui més té, mentre que qui guanya menys ha de “rebre” IRPF en forma de devolució. Ja ha quedat explicat que les devolucions no es decideixen en funció del nivell d’ingressos, sinó per la diferència entre les retencions i la quota efectiva que correspon pagar.

Si dic que la declaració de la Renda hauria de sortir a pagar perquè al revés és una estafa, estic remant a contracorrent, oi?