La vicepresidenta segona i ministra de Treball del govern espanyol, Yolanda Díaz, ha anunciat aquest dimecres que el pròxim 7 de febrer ha convocat els sindicats i patronal per iniciar de nou les negociacions per apujar el salari mínim interprofessional (SMI) per a aquest any. En una visita a Barcelona i després de reunir-se amb el secretari general de la UGT a Catalunya, Camil Ros, la vicepresidenta s'ha mostrat confiada a arribar a un nou acord per seguir augmentant l'SMI, que actualment està situat en 965 euros al mes en 14 pagues, ara bé, el que no ha volgut comentar és quines seran les pretensions de l'Executiu de cara a aquesta nova reunió amb els agents socials, s'ha limitat a citar l'informe d'experts, que marca que el salari mínim hauria de superar els mil euros al mes. En aquest sentit, però ja ha avisat que no tindrà un posicionament polític en la reunió, sinó que hi anirà amb la voluntat de "millorar la vida de les persones". Cal recordar que aquest nou anunci de la ministra arriba en mig d'un important procés de negociació, la de la reforma laboral, que encara ha de ser convalidada pel congrés el pròxim 3 de febrer i que el govern espanyol encara no té assegurats els vots necessaris.
Sobre el nou augment del salari mínim i si s'acaba arribant a un acord, s'ha de dir que seria el segon augment en menys d'un any, ja que el setembre passat, la mateixa vicepresidenta ja va aconseguir un acord amb sindicats per augmentar-lo fins als 965 euros actuals. De fet, la mateixa vicepresidenta ja va assegurar aleshores que l'executiu espanyol, en especial el seu departament, es posaria a "treballar amb caràcter immediat per a donar compliment a la senda que els experts han assenyalat fins a 2023" i va emfatitzar que en el compromís d'acabar la legislatura complint la Carta Social europea, amb un SMI equivalent al 60% del salari mitjà espanyol, la qual cosa equivaldria a 1.049 euros, segons els experts. A més, també hem d'apuntar que en els últims mesos, Díaz ha insistit en diverses ocasions que augmentar l'SMI "és l'eina més eficaç per lluitar contra la pobresa laboral, és bo per als treballadors i l'economia" i perquè les famílies treballadores "són les que més estan patint" en la situació actual.
Què farà la patronal?
Un dels punts crítics de la negociació és saber si la patronal espanyola, la CEOE, voldrà arriba a un acord, ja que en l'última ocasió van quedar fora de l'acord. De fet, en les últimes setmanes la vicepresidenta ja ha anat avisant i demanat als empresaris que tinguin "empatia" a l'hora de seure a negociar perquè està segura "que entén que cal ser empàtic amb els qui més pateixen i els qui més sofreixen avui són aquestes persones que tenen salaris molt moderats i que han de ser millorats".
Per la banda dels sindicats, sabem que seran ambiciosos, i el millor exemple és que la UGT va demanar a inicis d'aquest mes de gener que s'apugi el salari mínim interprofessional (SMI) des dels actuals 965 euros al mes a 1.000 euros. Aquestes declaracions van arribar després que sabéssim que l'IPC tancaria el 2021 prop del 7%, i que els sous en conveni només han crescut un ritme de l'1,5%. "El tancament d'IPC d'aquest any ha d'impulsar de manera necessària l'augment de la capacitat adquisitiva de les persones treballadores, amb un increment de l'SMI per a aquest 2022 superior al que es dona al nivell dels preus", va assegurar el sindicat liderat per Pepe Álvarez, a més, van afegir que consideren que qualsevol SMI inferior a 1.000 euros el 2022 seria "nefast" per als treballadors i les seves famílies.