El ritme d'expansió de l'economia catalana i espanyola es manté potent, però amb "una lleugera desacceleració del lideratge de Catalunya" sobre la resta de comunitats autònomes, segons l'informe de Foment del Treball de conjuntura econòmica del juny d'aquest any, que han presentat avui el director d'Economia de Foment, Salvador Guillermo i el president de la Comissió d'Economia i Fiscalitat de Foment, Valentí Pich. 

Tot i que el creixement del PIB s'ha mantingut elevat tant a Catalunya com a Espanya, i que ambdues economies es beneficien d'un context econòmic internacional "molt positiu", Foment assegura que es pot apreciar una moderació de l'activitat industrial més gran Catalunya que a Espanya, i posen èmfasi en el fet que els beneficis fiscals i tributaris són majors a la Comunitat de Madrid, cosa que "fa perdre atracció a Catalunya". 

Pèrdua de lideratge de Catalunya

Catalunya és, fins el moment, la comunitat líder en la recuperació econòmica des de la crisi. El darrer trimestre, Catalunya ha obtingut xifres rècord en molts àmbits, i a mig termini les previsions s'han corregit a l'alça. Tot i això, Foment alerta d'una "moderació de l'activitat econòmica en el proper bienni". 

Foment del Treball es basa en les projeccions del BBVA, en què assenyalen que "l'augment de la tensió política a Catalunya va tenir efectes immediats però que es van veure compensats per la millora de la demanda exterior i que pel 2018 les perspectives continuen sent favorables". En aquest sentit, malgrat que ha indicat que aquesta situació política ha tingut "efectes limitats i no massa rellevants" sobre el consum i el turisme catalans, el director d'Economia ha avisat que s'haurà de monitorar les conseqüències a llarg termini sobre les decisions d'inversió que s'han paralitzat o que ja no es produiran. "El que ens preocupa és si tindrà impacte i esperem que les decisions d'inversió que es podrien haver vist paralitzades es vagin materialitzant", ha remarcat.

Alhora, Guillermo insisteix que la situació política encara és un factor a tenir en compte, i assegura que "encara hi ha un context polític i reclamem que totes les parts facin seva la responsabilitat d’encarrilar la discordança".

"Amb tot això", assegura, "hem vist que Madrid està creixent més" i en surt guanyadora amb la situació. "Diverses diferències fiscals i d’impostos fan més atractiu Madrid".

Diferències fiscals entre Catalunya i Madrid

Segons Foment del Treball, la Generalitat de Catalunya es caracteritza, en part, per "un finançament autonòmic insuficient i inadequat i de fortes restriccions pressupostàries", d'una banda amb una reducció de la despesa, conjuntament amb "la proliferació i creació de noves figures tributàries". La patronal explica que tot i que no es tracta de tributs amb un gran pes recaptatori, "han traslladat una imatge d'una Catalunya que grava excessivament les diverses activitats", a més de disposar de tipus impositius més elevats en els nivells alts de renda. 

Tot això, segons explica Guillermo, "pot donar una imatge d'una alta fiscalitat a Catalunya, cosa que no contribueix gens a portar i atraure inversions". A més, "té una imatge molt negativa pel que fa a la càrrega impositiva que perjudica a les empreses, professionals i famílies". 

En aquest sentit, Foment fa palès que el context impositiu actual afavoreix Madrid en detriment de Catalunya, ja que com expliquen, la Comunitat de Madrid gaudeix d'uns tipus impositius molt més baixos, -posa com a exemple que Madrid té un impost de successions 4 punts menor a Catalunya-, cosa que provoca una major atracció de la capital. 

Catalunya, líder en millora d'ocupació

Tot i això, Foment ha destacat que Catalunya ha estat la regió líder en creació d'ocupació i descens de l'atur des del darrer trimestre de l'any passat. De fet, la reducció de l'atur a Catalunya va ser del 20,5%, mentre que en el conjunt d'Espanya va baixar un 10,8%, situant les taxes d'atur en el 12,2% i el 16,7%, respectivament. 

Optimisme davant els Pressupostos 2018

Sobre els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) per aquest 2018, el director d'Economia ha apuntat que es caracteritzen per tenir un "toc expansiu", i que no es redueix la despesa, a diferència d'altres anys. "En aquests pressupostos ja tocava la pujada en la inversió pública i la inversió en infraestructures", ha destacat Guillermo.

Alhora, considera que la previsió d'ingressos dels PGE són "espectaculars i optimistes" en un context de moderació econòmica i expansió de la despesa, per la qual cosa ha aventurat que es podria produir un forat en les finances públiques: "A final d'any, el dèficit ha de continuar sent del 2,2%".