La vicepresidenta del govern espanyol, Nadia Calviño, ha aprofitat la roda de premsa d'aquest dimarts, posterior al Consell de Ministres, per fer un reclam d'urgència i demana "a les Corts que ho tramitin el més ràpid possible". Es refereix al nou acord que La Moncloa ha tancat amb la banca per combatre la crisi econòmica actual derivada de la guerra d'Ucraïna. Així doncs, a grans trets, se subratlla que beneficia els més vulnerables, però hi ha tres línies d'actuació que acaben modificant el marc general. Aquesta arriba després de la llei de crèdit immobiliari l'any 2019, les lleis de protecció durant la pandèmia i el codi de bones pràctiques per a persones grans o amb discapacitat aprovada aquest mateix 2022. L'objectiu d'ara és alleugerir la càrrega hipotecària de les llars més afectades per la pujada dels tipus d'interès. L'augment de l'euríbor, el tipus d'interès de referència per a les hipoteques variables, tot i apuntar a una tendència a l'estabilitat, sí ha repercutit en una càrrega financera de les llars. Actualment, a l'Estat espanyol hi ha 3,7 milions de llars amb aquest tipus d'interès. D'elles, més d'un milió es veuran, segons afirma el govern espanyol, beneficiades per aquestes mesures, és a dir, pràcticament un terç del total.

Els més vulnerables

Primera línia: els més vulnerables, pensades pels que tenen un menor nivell de renda i són afectades per l'alt cost de la vida. La vicepresidenta Calviño ha matisat que aquesta mesura "no respon a un risc o un impacte macro econòmic" i ha calmat l'opinió pública reiterant que el context és molt diferent a "la crisi que es va iniciar l'any 2007" perquè ha augmentat el pes de les hipoteques a tipus fix, especialment des de la reforma del 2019 que afavoria la reconversió. Actualment, tres de cada quatre hipoteques es conceben a tipus fix i el termini de venciment residual ha baixat dels 18 als 10 anys i afavoreix també una reducció de l'estoc del crèdit hipotecari afectat als tipus d'interès. Per tot plegat, els nivells d'endeutament del sector privat, des d'empreses fins a famílies, ha baixat, però encara hi ha mancances. Algunes famílies estan acusant la crisi i en aquest sentit, Calviño destaca que, per a elles, se'ls proporciona "un menú d'opcions per donar més tranquil·litat i escollir el que vagi millor". Aquesta mena de menú que ha citat es concreta en reforçar el codi de bones pràctiques per a deutors hipotecaris vulnerables. I afecta a famílies amb les rendes inferiors als 25.200 euros anuals i que hagin patit un increment de l'esforç hipotecari del 50% amb vivendes de fins a 300.000 euros.

Per a elles, es redueix el tipus d'interès aplicable durant els cinc anys amb carència de pagament d'hipoteca i passen de l'euríbor marcat al 0,25 fins a un 0,10% negatiu, és a dir, per sota l'euríbor actual. També poden sol·licitar la reestructuració del deute en més d'una ocasió i es duplica fins als 24 mesos, actualment està marcat en un any, el termini de l'addació en pagament de la vivenda habitual. També s'amplia de 6 a 12 mesos el termini per poder demanar lloguer social de la pròpia vivenda a l'entitat financera per un import màxim del 3% del valor, sempre que la família, estigui en situació de desnonament. Un exemple d'aquests canvis seria: una família amb una hipoteca tipus de 129.000 euros i una quota mensual de 524 euros, veurà reduïda la seva quota als 252 euros durant 5 anys, a banda del reforç de les mesures que es donen en l'àmbit del Codi de bones pràctiques.

Classe mitjana en risc

Segona línia: ampliar el nou marc d'actuació per a famílies de classe mitjana amb risc de vulnerabilitat. Es refereix a les que han patit un augment ràpid de la càrrega hipotecària i serà aplicable a rendes inferiors al 3,5 de l'Indicador Públic de Renda d'Efectes Múltiples (IPREM), amb uns ingressos de 29.400 euros anuals i que fan front a una quota hipotecària superior al 30% de la seva renda. Per a elles, es plantegen mesures per suavitzar l'increment de la quota i poder ampliar l'amortització fins els 7 anys i congelar la quota mensual de dotze mesos amb reduccions d'interès. En aquest cas, les mesures beneficiaran 700.000 famílies que tindran un temps més pausat per adaptar-se de forma gradual al nou escenari dels tipus d'interès. Més enllà del nivell econòmic, també s'amplia el codi de bones pràctiques  i es donen mesures addicionals per afavorir el canvi d'hipoteca variable a fixa, eliminar comissions per amortització anticipada i per conversió de crèdit variable a fix durant tot el 2023. També s'encarregarà al Banc d'Espanya una guia de deutors per garantir transparència i reforçar la informació i el seguiment dels codis establerts.

També en l'àmbit del Ministeri d'Afers Econòmics i Transformació Digital, el govern ha creat l'Autoritat de Defensa del Client Financer per reforçar la protecció dels clients, i ha ampliat fins al desembre del 2023 la Línia d'Avals per garantir la liquiditat d'autònoms i empreses i pal·liar els efectes econòmics de la guerra d'Ucraïna. Malgrat tot, l'anunci crea desavinences dins el mateix govern. La líder de Podemos i ministra de Drets Socials, Ione Belarra, ha garantit que la seva formació seguirà apostant per mesures "més ambicioses" i, sobretot, "obligatòries" per a la banca, amb vista a reduir la càrrega hipotecària de les famílies. Així s'ha pronunciat a Twitter després de l'acord del Ministeri d'Economia amb el sector financer per alleujar el cost dels crèdits hipotecaris a les famílies vulnerables davant la tendència alcista de l'Eurçibor i que arriba al Consell de Ministres. "Des de Podemos continuarem proposant mesures més ambicioses i obligatòries per a la banca que ens permetin recolzar totes les famílies. En matèria d'habitatge queda molt per fer", ha emfatitzat Belarra a través del seu missatge a les xarxes.