El camp i el sector agrari ha estat un dels grans damnificats pel coronavirus, tot i que el sector primari ja fa temps que estava en peu de guerra. Davant la situació de queixes i protestes per part dels treballadors del camp i les ajudes europees a la Política Agrària Comú (PAC), parlem amb Sergi Duran, el director de Sector Agrari de regionals catalanes del Banc Sabadell, qui explica fins a quin punt les entitats poden ajudar el sector primari i quines són les prioritats. Alhora, emfatitza amb la necessitat de digitalització i modernització del sector per sortir de la situació d'ofec.

Sergi Duran 1

El sector agrari fa temps que protesta per la pressió que rep, unes protestes que han anat a l'alça arran de la crisi sanitària. Què n'opina? Quin és el problema real?
Així és, i amb la implantació de l'acord de comerç UE-Mercosur, considero que s'ha vist més agreujat. Els costos de mà d'obra i els forts controls reguladors dels cultius han provocat que el cost de producció sigui més elevat, però això no es veu reflectit en el preu final que reben els agricultors. A més, l'entrada de productes d'altres països, els quals no tenen tants controls, provoca una menor competència dels productes nacionals. Arrel de la crisi sanitària, ens trobem en què hi ha hagut fortes regulacions per garantir la seguretat, però això ha provocat una falta de temporers, afectant directament als costos finals que assumeixen els productors.

Quina és l'estratègia de Banc Sabadell per millorar la situació?
A Banc Sabadell ens adaptem a la situació de cadascun dels nostres clients. S'ha buscat donar suport als clients productors i trobar la millor solució possible, acompanyant tant a nivell particular fent moratòries pels préstecs i hipoteques, com a nivell empresarial, oferint les línies ICO principalment.

A nivell agrari, a més, i en aquesta situació actual excepcional, estem oferint també les línies ICO i les línies d'ajuts estatals SAECA i les autonòmiques Avalis.

Quines són les claus que considera necessàries per millorar la productivitat del sector i ajustar els greuges?
Les millores de la productivitat han de venir per unes grans transformacions sostenibles i tecnològiques que garanteixin la continuïtat del camp. Això pot venir donat per la unió de diversos productors i inversions conjuntes, afavorint la reducció de costos. Sinó, ens trobarem que les empreses grans amb una forta estructura i una economia d'escala poden afectar directament als petits productors. En darrer terme, s'està començant a parlar de projectes compartits públic-privats.

Considera que el sector agrari necessita modernitzar-se i adaptar-se a la revolució digital i ecològica que vivim?
Sense cap dubte. La tendència és la transformació sostenible i digital. En els mercats més desenvolupats, la tendència ecològica està en augment, i té molt recorregut. Per a això s'ha de potenciar i ajudar en aquest sentit. A hores d'ara, el mercat ecològic encara és reduït, però cada vegada va més en augment.

No obstant, el principal obstacle són els grans costos de producció per fer un producte més natural, cosa que es veu reflectida en el preu final del consumidor. Per això disposem de la línia BEI Banc Sabadell d'Innovació i Canvi climàtic, que els ajuda amb aquests projectes sostenibles.

Com pot ajudar Banc Sabadell a impulsar aquesta digitalització?
Els costos de la transformació digital normalment són elevats, motiu pel qual a Banc Sabadell proposem línies de finançament on s'allargui el temps, per poder diluir aquest cost a les empreses i agricultors, sempre intentant adaptar-nos a cadascun dels nostres clients.

A Catalunya, les protestes se centren principalment en el sector de les vinyes, les avellanes i, ara en temporada d'estiu, a la fruita dolça. Teniu alguna estratègia centrada en aquests camps?
Intentem parlar amb grups significatius d'aquests sectors per veure les possibles problemàtiques. D'altra banda, des de la xarxa d'oficines, vam contactar amb els clients abans de les campanyes per conèixer les seves necessitats, oferint línies de circulant per fer front a les campanyes fins al cobrament. Disposem de préstecs adaptats a el sector, com ara el Préstec Flexi-Agro, amb quotes adaptades als terminis de les collites. En el cas de problemàtiques greus, com l'any passat en el sector del cítric o, en l'actual a causa del Covid, SAECA (Societat Anónima Estatal de Caució Agraria) finança el 100% de el cost de l'aval.

A nivell europeu, s'ha dotat a la PAC d'una quantitat addicional de més de 26.000 milions en ajudes per al sector. Com es pot, des de les entitats financeres, gestionar de manera adequada aquests ajuts?
L'entitat disposa de diferents convenis amb entitats públiques per poder anticipar i distribuir aquests ajuts rebuts, garantint-ne la traçabilitat. Això ajuda a que no es demorin les inversions, adaptant els finançaments mitjançant mancances de capital en espera de l'arribada de les subvencions aprovades.