L'economista Santiago Niño Becerra ha advertit que "l'efecte de les amfetes sobre l'economia ja s'ha acabat", i ha pronosticat que això comportarà una crisi. "D'aquelles noces, aquests confits. Des del 2018 l'economia mundial està dopada i l'efecte de les amfetes ja s'ha acabat; sumint-hi el virus i el canvi a l'ordre internacional i tenen una crisi. I no serà una crisi nova: seguim en la mateixa", ha indicat.
Es que ... de aquellos polvos son estos lodos. Desde el 2008 la economía mundial está dopada y el efecto de las anfetas ya se ha acabado; sumen el virus y el cambio en el Orden Internacional y tienen .... https://t.co/k62XeIYhDz (Y no será una crisis nueva: seguimos en la misma).
— Santiago Niño (@sninobecerra) May 26, 2022
L'economista ha fet referència a una notícia del diari El País, que afirma que el Fòrum Econòmic de Davos es prepara per a una pròxima crisi. "Segons un dels informes presentats a Davos, les decisions de la cimera s'han pres sobre l'optimització de costos i l'optimització de valor i la resiliència, la capacitat de millorar situacions o circumstàncies traumàtiques", apunta. Entre els executius del Fòrum es va escampar el temor a una recessió, motivada per la guerra d'Ucraïna i la sortida lenta de l'impacte de la covid.
Niño Becerra sosté que aquesta crisi és pràcticament inevitable, i que a Espanya serà més severa, a causa de la seva economia de baixa productivitat. En diverses ocasions l'economista ha insistit que per això la UE ha acceptat un tracte especial en els preus energètics. "Si Europa ha autoritzat que Espanya i Portugal puguin posar un topall al preu de la llum és perquè l'economia espanyola està molt malament", assegura. Al seu entendre hi ha tres problemes que clivellen l'economia espanyola:
1) Deute desmesurat: Segons l'economista, "el deute és un dogal molt pesat que asfixia Espanya i que fa que el país depengui dels inversors que tenen aquest deute". I en aquest sentit, pronostica que a conseqüència d'això el govern espanyol haurà d'adoptar mesures dures com apujar impostos, retallar la despesa pública, o combinar les dues vies perquè l'evolució del deute sigui sostenible. "Espanya va passar d'un deute del 95,5% del PIB, a 31 de desembre del 2019, al 120% del PIB un any després", recorda, en un procés accelerat per la covid. Però Niño Becerra avisa que la covid només ha empitjorat unes tendències que ja eren dolentes abans de la pandèmia. "La pandèmia ha afectat Espanya més que altres economies per problemes que venien de molt enrere, que ja hi eren abans que el virus de la covid arribés; el virus senzillament els ha dramatitzat i posat en evidència. L'espanyola no és una economia homogènia: per això penso que l'única possibilitat de recuperació per a Espanya i la resta de països passa per finalitzar la fórmula del cafè-per-a-tothom i optar per un perfil de geometria variable que, fins ara, s'ha volgut evitar per raons polítiques", afegeix.
2) Baixa productivitat: L'economista assegura que els índexs de productivitat espanyols han empitjorat en els últims anys, i ja no eren bons abans. Això al seu entendre condiciona tota l'estructura econòmica. "Una baixa productivitat suposa una generació de valor afegit reduïda, cosa que no incentiva la inversió per tal que la productivitat millori, i això porta de forma inevitable el país o zona a perdre competitivitat internacional. Espanya ha estat compensant aquesta deficiència pagant salaris baixos i amb condicions laborals precàries: té a més una taxa d'economia submergida que, segons les estimacions, oscil·la entre el 17% i el 25% del PIB, i tot plegat ho ha suportat amb bastanta elasticitat el sector turístic", apunta. Niño Becerra adverteix que aquesta fórmula no serà sostenible en el temps, perquè la UE exigirà i auditarà fórmules fiscals molt més estrictes.
3) Escassedat de diners per a les pensions: L'economista assegura que Espanya pateix una "crònica insuficiència" de diners per a les pensions, i insisteix que aquest és el problema real. "El problema del sistema de pensions d'Espanya (i de tots els països amb un sistema de repartiment com l'espanyol) és d'insuficiència d'ingressos", diu. Segons Niño Becerra, la llei de reforma de la Seguretat Social aprovada en avantprojecte el 2021 només garanteix "un equilibri momentani dels comptes" traspassant algunes despeses als pressupostos de l'Estat, per aportar 22.000 milions d'euros més, que es treuen d'altres partides. Al seu entendre, l'avantprojecte "aparca per a més endavant els temes més polèmics, com l'encaix de l'augment de l'esperança de vida en l'import de les pensions". La qüestió també s'ha agreujat arran de la pandèmia.