"Catalunya, si ha excel·lit especialment en algun camp és en l'economia i en la cultura", assegura l'advocat i historiador econòmic Francesc Cabana, que acaba de publicar el seu últim llibre Els deu èxits de l'economia catalana. Geografia, història i població catalana en són coprotagonistes. Malgrat les pèrdues econòmiques que s'atribueixen reiteradament al procés, l'economia catalana ha estat i és una història plegada d'èxits que no haurien estat possibles sense "el caràcter emprenedor de la col·lectivitat catalana". De la fundació de Banca Catalana fins a l'Ateneu Barcelonès i amb una Creu de Sant Jordi pel mig, Cabana desvetlla els èxits de l'economia catalana.
1. El miracle del cotó
"Catalunya va fer la Revolució Industrial amb el cotó, sense un Estat que donés suport als seus emprenedors", comença Cabana. Encara que el cotó s'hagués d'importar de zones molt llunyanes i sense les fonts energètiques necessàries, el miracle del cotó es va produir i Catalunya es va convertir en una potència europea. I mentrestant, el mercat espanyol a l'espera que li arribés la industrialització, es debatia entre proteccionistes i lliurecanvistes per comprar els productes catalans.
"Encara que tinguem la impressió que es va acabar malament, la indústria cotonera va impregnar el caràcter emprenedor a moltes comarques", insisteix l'historiador econòmic. I això va fer que em l'actualitat tinguem una indústria molt diversificada que genera un impacte clarament positiu en l'economia i permet superar els daltabaixos propis de la especialització en un únic sector.
2. El cotxe hispano suïssa
Corria la primera dècada del segle XX, quan el cotxe hispano suïssa fabricat per l'empresa catalana La Hispano Suiza, Fábrica de Automóviles SA, amb seu social a Barcelona, va decidir plantar-li cara al cotxe americà Stutz Black. Ràpidament és va convertir en un "buc insígnia" que va establir les bases de la primera experiència de l'automòbil a Catalunya però sempre fidel als seus principis d'artesania, luxe i elevat preu. La fabricació en sèrie el va deixar fora de la cursa. Li va faltar el Modern Times, de Charles Chaplin.
"Si l'empresa s'hagués adaptat, Catalunya hauria pogut comptar amb una gran empresa pròpia d'automòbils com la Fiat, la Renault o la Citroën", assegura Cabana. Mai ho sabrem però el seu cas forma part de la història viva de l'automobilisme català.
3. CaixaBank, la primera empresa catalana
"Una Caixa que actua com un banc". Així és com un dels exfundadors de Banca Catalana defineix CaixaBank, la primera empresa per actius, per fons propis, per poder econòmic i per recursos a tercers. I tot això no seria possible sense la innovació de Francesc Moragas i Enrique Luño Peña, la modernització de Josep Vilarasau, el "menys Kandinsky i més Alzheimer" de l'obra social de Ramon Fornesa o l'obra de bancarització de valors socials innegociables d'Isidre Fainé. Les seves respectives presidències han marcat un punt d'inflexió a la història de La Caixa, sense la qual avui moltes grans empreses no podrien estar presents al mercat de capitals.
Respecte a la discreció dels banquers emfatitzada per Isidre Fainé a l'última presentació anual de resultats de CaixaBank, Cabana es mostra d'acord amb què "els empresaris poden tenir les seves opinions polítiques però no cal que les expressin". "Diuen que estaran a favor de qui governi i l'únic que no els interessa és que hi hagi problemes al carrer o que hi hagi poca activitat com ara que encara no hi ha govern a Espanya."
4. La cultura impresa
"El manteniment de la llengua i la cultura catalanes són un miracle, i aquest, el fruit de l'esforç d'un poble", assegura Cabana fent referència a l'esperit de superació de Catalunya durant la repressió franquista. Per una banda, dos diaris, El Diario de Barcelona i La Vanguardia capaços "d'informar i transmetre opinió" i, per l'altra, dues enciclopèdies, l'Enciclopèdia Espasa i l'Enciclopèdia Catalana, a tall de "compendi de tots els coneixement".
Més concretament, l'historiador explica el cas de l'antic propietari i director d'El Diario de Barcelona, Antoni Brusi Ferrer, qui va convertir "el que eren uns fulls de poc interès en un diari modern de notícies i d'opinió" i que després de viatjar per Europa, "va tornar a Catalunya amb un coneixement que es desconeixia a tota Espanya".
5. Gas Natural
Un dia de Sants Innocents de 1965, es va constituir Gas Natural SA, participada en un 99% per Pere Duran Farell en nom de Catalana de Gas i amb un capital simbòlic de 2 milions de pessetes, cosa que equivaldria aproximadament a 12.000 euros. Tres anys després i amb un contracte amb l'empresa pública algeriana del petroli i del gas, Sonatrach sobre la taula, Duran anunciava que Barcelona es convertiria en la primera ciutat d'Espanya que disposaria de gas natural, obrint també les portes de l'hidrocarbur al conjunt del país malgrat les reiterades oposicions del règim franquista.
I molts anys després, concretament al 2008, la primera empresa no financera amb seu a Catalunya va aconseguir integrar també l'elèctrica gallega, Unión Fenosa, fins a convertir-se en la multinacional catalana que coneixem avui en dia: Gas Natural Fenosa. Duran ho definia així: "els catalans, quan reflexionen sobre el que representa el gas natural, ho senten com una cosa pròpia que ha sorgit aquí".
6. Vins i caves
"El vi alegra el cor de l'home", afirma la Bíblia. I el de la dona. "A Catalunya sempre s'ha produït vi, però la seva importància dintre del que és la producció catalana i, fins i tot, la seva presència en el territori català han tingut fortes oscil·lacions", assegura Cabana. Una cita sensiblement extrapolable al cava. Als anys 60, es posava com a exemple Codorniu com "una empresa catalana familiar i potent".
Al cap d'uns anys i com a conseqüència d'aquestes "clàssiques baralles familiars", es va començar a posar com a exemple Freixenet, la primera en "internacionalitzar-se". La història sembla que es repeteix i han tornat a escena aquelles "clàssiques baralles familiars". Aquest cop, però, de la mà de les tres branques de la família Ferrer a la casa de les bombolles daurades que et feliciten l'any fent gimnàstica rítmica. Ara bé, Cabana preveu que "si Codorniu se'n va sortir, estic convençut que Freixenet també se'n sortirà". Més enllà de caixes de trons, a Catalunya hi ha 242 empreses que produeixen cava i que van vendre més de 250 milions d'ampolles anuals durant el 2015. Tot un referent de la indústria catalana.
7. El turisme essencial
"El turisme és molt important a Catalunya però en canvi no disposa de grans grups hotelers o de serveis turístics", assegura Cabana, insinuant així una potencial oportunitat de negoci. El mercat hi és amb un turisme de masses present a Catalunya des de la dècada dels anys 50 i una marca de Barcelona que no para de créixer després d'haver aconseguit la fita històrica d'uns Jocs Olímpics al 1992. Un turisme que segons l'advocat "s'ha anat generant a partir de la senzillesa de les famílies".
Amb Ada Colau com alcaldessa de l'Ajuntament de Barcelona, el debat sobre el model del turisme està més present que mai. I sobre això, Cabana no dubta a afirmar que no li agrada el turisme de borratxera però sí que s'hauria de permetre el turisme d'espardenya. Potser el turisme no és "excel·lent" i encara és molt millorable, però està fora de qualsevol discussió que és essencial per a l'economia catalana.
8. Els senyors de Terrassa i el Sabadell
A falta de matèries primeres, la voluntat i la cultura emprenedora d'uns empresaris catalans va derivar en l'aparició de nuclis industrials a Terrassa i Sabadell. Complien amb tots els requisits: una bona xarxa de comunicacions, uns terrenys adequats, aigua i un mercat de consumidors. El resultat no podia ser cap altre que la creació d'una indústria tèxtil i llanera de vital importància per a Catalunya. Terrassa i Sabadell, dues ciutats germanes amb característiques pròpies no es treien l'ull de sobre i això "els va portar a un desenvolupament paral·lel, però diferent." El Banc de Terrassa (1881) i el Banc Sabadell (1881) en van ser grans testimonis encara que amb un destí molt dispar. Cabana, l'avi del qual es va arruïnar a Terrassa i va provar sort a Barcelona, assegura amb coneixement de causa que "allà és on s'hi trobaven les famílies més importants."
9. Multinacionals de butxaca
"Catalans, nostre és el món puix sense lluita ni guerra no hi ha cap poble a la terra on els catalans no hi són", escribia Artur Cuyàs a la revista il·lustrada La Llumanera de Nova York, l'any 1876. Per aquell llavors, l'empresa industrial catalana era molt proteccionista a causa de la manca de matèries primeres i malgrat el setge de lliurecanvisme.
Però un cop Espanya entra a la Unió Europea al 1986, la indústria tèxtil tradicional catalana desapareix donant peu a les "multinacionals de butxaca" que diversifiquen la seva cartera de productes. Cabana entén com a "multinacionals de butxaca" referents empresarials com Cobega, Grífols, Ficosa, el Grup Roca, Agrolímen o Fluidra. "De la cultura industrial se'n treu molt profit i els catalans aprenen a adaptar-se a qualsevol tipus d'indústria".
10. Damm, la cervesa de la terra
"La Damm és l'única cervesa feta per una empresa que es diu i és catalana", assegura l'historiador econòmic. Tot i tenir molts festejadors i haver suportat greus assetjaments, Damm segueix sent plenament autònoma, en bon estat de salut financera malgrat trobar-se en un sector plenament competitiu. L'èxit de Damm també es deu en gran part als seus 140 anys d'història i la seva gran cartera de cerveses adornada per emotives campanyes publicitàries a la Costa Brava i les Illes Balears. Mil milions d'euros de facturació els avalen. Però més enllà dels diners, Damm s'ha posicionat com "la cervesa de la terra", amb tot el que la terra de Catalunya i el Mediterrani implica.
10+1. Nedar a contracorrent
En total, deu èxits de l'economia catalana que n'haurien pogut ser molts més però que no serien iguals sense el rastre dels èxits i dels fracassos que ja han passat a la història. De tot s'aprèn, per obligació o per pròpia voluntat. En el cas de Catalunya, s'ha hagut de fer un "esforç complementari al que seria normal", ja que s'ha hagut de nedar a contracorrent d'un Estat que "no ha facilitat massa les coses".
Des de l'inici de la Revolució Industrial, les iniciatives catalanes han estat obstaculitzades o simplement ignorades pels governs espanyols on, per cert, durant cent quinze anys només hi ha hagut deu catalans en ministeris econòmics i dotze més en d'altres. Cabana, que va ser president de l'Ateneu de Barcelona des del 2011 fins al 2014, va demanar el concert econòmic juntament amb el president de Foment de Treball, el secretari general de la UGT, el secretari general de CCOO i el president de l'Institut Agrícola català de Sant Isidre. Però no li ho van concedir, igual que fa 100 anys. I després de tant temps, el fantasma de l'immobilisme sembla haver perdut grans batalles contra el que al cap i a la fi és el gran èxit de l'economia catalana: el caràcter emprenedor de la col·lectivitat catalana.
En un moment tan "apassionant i extraordinari" com el que estem vivint, convé agafar aire, contemplar el camí recorregut i meravellar-se pel que encara queda per recorre.
Fotografies: Sergi Alcàzar