Els membres del Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC) confien molt poc en l'efecte que tindran els fons europeus Next Generation en el teixit productiu català. Segons l’Enquesta de Situació Econòmica de primavera de 2022 del CEC, el 60,9% dels 900 enquestats tenen "poca o cap" confiança en la repercussió que tindran aquests recursos sobre les empreses i l'economia catalana. A més, els mateixos economistes posen només un 5,01 a la "confiança" que tenen en la situació del país, el que suposa un empitjorament d'una dècima respecte a la visió que en tenien al febrer. Així mateix, també baixa dues dècimes la seva opinió sobre l'economia espanyola, que suspèn amb un 4,95 sobre 10. 

Els resultats de la darrera enquesta triennal del Col·legi mostren una frenada de la tendència positiva iniciada a l'estiu passat. De fet, és la primera vegada que empitjoren les perspectives sobre el futur de l'economia entre els economistes catalans des de l'inici la vacunació i la retirada de les restriccions contra la Covid. Tal com ha destacat el degà del Col·legi, Carles Puig de Travy, durant la presentació de l'informe, hi ha una notable diversitat segons el sector al qual es pregunta. Així, mentre que al sector serveis existeix una sensació de remuntada, l'opinió és més pessimista a altres àmbits de l'economia. "La indústria és molt pessimista. No veuen l'efecte dels ajuts i estan patint la inflació i l'augment de costos", ha destacat Puig de Travy.

Aquesta divisió es veu a les dades de l'enquesta, que mostra una forta divisió entre els economistes catalans. De fet, hi ha una elevada paritat entre els enquestats que creuen que la situació és avui "millor" que fa un any (40,4% de total) i els que opinen que és "pitjor" (37,2%). Al febrer, a l'enquesta feta just abans de la invasió d'Ucraïna guanyaven àmpliament els optimistes, que sumaven gairebé el 60% del total. Segons l'anàlisi de l'enquesta feta per Puig i per l'economista Xavier Segura, entre els sectors econòmics es nota una millora de la conjuntura econòmica que contrasta amb el temor causat per la guerra, l'escalada de preus i el canvi en les polítiques monetàries. "Hi ha recuperació, evidentment Estem millor, és una dada, però hi ha ombres que la poden fer alentir", ha destacat Puig abans de demanar fer un esforç per reduir l'atenció constant als assumptes d'índole política. "Hem d'afavorir el creixement i intentar resoldre els reptes que tenim al davant, que són molts", ha apuntat.

En termes històrics l'estudi mostra que, generalment, els economistes no han posat mai una nota superior al 6,06 des del 2002. Així mateix, hi ha hagut dues etapes de fort pessimisme: el 2007, amb l'esclat de la bombolla immobiliària, i el 2020, amb la pandèmia. El patró constata que després de les crisis hi ha caigudes dràstiques, seguides de remuntades accelerades i etapes d'estabilització. El final de la pandèmia de coronavirus ha canviat radicalment els riscos que els enquestats veuen per l'economia catalana. Així, en sis mesos la Covid ha caigut del segon al novè lloc (del 32% al 6,4% de les respostes). Així mateix, es dispara la preocupació pel preu del gas, el petroli i les matèries primeres (del 36,1 al 60,6%) i la inflació, que apareix amb un 55,4%.

En menor mesura els economistes es mostren alerta per assumptes com el dèficit fiscal (34,5%), el preu de la llum (30,5%) o la situació política (29,8%). També destaca l'atenció a temes com la manca de "reformes estructurals" la situació de les infraestructures i, a certa distància, l'atur (9%).

Fons Next Generation

El repartiment dels fons Next Generation de la Unió Europea també generen inquietud entre els membres del CEC. Així, el 56,5% creuen que aquestes ajudes tindran poca repercussió en l'economia catalana mentre que el 29,8% pensa que tindran "força" impacte. Finalment, un 4,4% creu que no en tindran "gens" i un 4,7% opina que serviran de molt.

Pels economistes, aquests recursos extraordinaris distribuïts per les institucions europees servaran per millorar l'activitat innovadora de les empreses i estimularan la inversió privada i el PIB. Malgrat això, desconfien dels criteris de repartiment territorial. Així, el 71,3% dels enquestats creu que no hi haurà una distribució "equitativa" entre països i regions. En aquest sentit, el 78% dels enquestats del Col·legi opinen que hi haurà un endarreriment en l'arribada d'aquesta injecció milionària de recursos que acabarà perjudicant el seu efecte de creixement i transformació del model productiu.