L'interès dels inversors pel sector immobiliari de Barcelona està en auge, segons un estudi sobre el mercat de la vivenda realitzat conjuntament per Tecnocasa i la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Especialment, el dels estrangers que ja realitzen un 42% de les compres de pisos a la capital catalana i tenen com a preferència els barris turístics. I en un 82% dels casos, aquests inversors paguen al comptat. "Barcelona és excepcional en volum d'inversió i sobretot estrangera" ha assegurat el director del departament d'anàlisi i informes del Grup Tecnocasa, Lázaro Cubero. Tan excepcional que una altra gran ciutat com Madrid només té un 23% d'inversió estrangera en pisos.  

Per ordre, els barris més desitjats són: Ciutat Vella, Poble-Sec, l'esquerra i la dreta de l'Eixample i Gràcia. Ara bé, agafant com a referència la Barceloneta i Sants, el perfil del comprador pot variar significativament. Mentre que a la Barceloneta, hi ha un 84% que compren per inversió i un 48% que són estrangers, a Sants hi ha un 83% que compra per primera vegada un habitatge i el 100% són nacionals. 

Barcelona també ha encapçalat la pujada del preu de l'habitatge amb un 9,45% més durant el primer semestre de 2016 mentre que al conjunt d'Espanya s'ha produït un augment del 8%. I segons Cubero, "el creixement del preu de compravenda segueix un paral·lelisme amb el preu del lloguer." De 10 a 10, tot plegat fa que "les rendibilitats es mantenguin." També puja en una dinàmica molt similar la hipoteca mitjana que es troba en un 10,4% a Barcelona i en un 9,8% al conjunt d'Espanya. Ara bé, malgrat la pujada, Cubero ha reiterat que es tracta d'uns preus "molt interessants" ja que són un 52,25% inferiors als del segon semestre del 2006. Més concretament, el preu del metre quadrat ha baixat dels 3.500 euros als 1.666 euros en una dècada.

Efectes col·laterals per un actiu arriscat

Per la seva banda, el catedràtic d'Economia de la UPF i coordinador de l'estudi, José García Montalvo, ha assegurat que les polítiques del BCE que han facilitat el crèdit gràcies a uns tipus d'interès molt baixos estan produint "efectes col·laterals que podrien acabar tenint un efecte negatiu a llarg termini". I és que alguns perfils de compradors com són els jubilats, autònoms o els petits empresaris segueixen buscant rendibilitats superiors al 5 o 6% que impera actualment en el sistema financer. 

Precisament per això, García Montalvo ha volgut advertir dels perills que pot comportar que l'habitatge es torni a convertir en un "actiu refugi" en el qual els petits inversors dipositin els seus estalvis. Tal i com va quedar demostrat amb l'explosió de la bombolla immobiliària en economies com la dels Estats Units o la mateixa Espanya, l'habitatge és "un actiu poc líquid, arriscat i inestable". A l'espera del que pugui passar als mercats financers. 

Limitar o no limitar el preu al lloguer

Montalvo també ha recordat que Barcelona és "una ciutat on la proporció de lloguers ha estat tradicionalment molt superior a la mitjana de la resta de grans ciutats." Un fet que evidencia la "necessitat d'un parquet de lloguer gran". Però segons el catedràtic, aquest parquet no es veu en absolut beneficiat si es posen portes al camp com podrien ser les limitacions de preus plantejada pel govern municipal de Barcelona.

Tal i com assegura explicar als alumnes de primer d'Economia de la Universitat, el fil argumental és el següent: "posar límits als preus que poden oferir els llogaters és una restricció de l'oferta. Això pot fer disminuir la rendibilitat dels lloguers i restringir encara més el nombre d'habitatges de lloguer, fent que els propietaris es decantin per vendre l'immoble. A banda, això pot afavorir l'aparició d'un mercat negre al marge del preu mínim". Limitar o no limitar, comprar o no comprar i vendre o no vendre. Però sigui el que sigui, lluny de la bombolla.