El debat sobre si la política ha d’entrar a les institucions econòmiques segueix més vigent que mai, sobretot actualment en el marc de les eleccions a les Cambres de Comerç, que van començar aquest passat 2 de maig i acabaran el proper dimecres 8 de maig. Diversos candidats en aquests comicis camerals -sense precedents- han criticat la introducció de l’agenda política dins la Cambra, però és, contràriament, el principal objectiu de la candidatura Eines de País, una llista de 40 empresaris independentistes que es presenten al Ple cameral sota el paraigües de l’ANC i el Cercle Català de Negocis (CCN).

En un acte celebrat aquesta tarda al Palau Robert de Barcelona, la candidatura dels independentistes ha volgut posar en valor “la necessitat d’introduir l’agenda política dins la Cambra” per tal de fer-ne “una estructura d’Estat”. L’exdegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Joan B. Casas, ha fet un col·loqui repassant l’economia catalana i “la voracitat insaciable de Madrid”, i ha titllat l’Estat “d’agent actiu en deslocalitzar empreses del país”. Alhora, considera que la Cambra pot ser molt activa per guanyar dimensió en les empreses, millorar les exportacions i “exigir més compromís a la societat civil”.

La Cambra, “estructura d’Estat”

Joan Canadell, candidat d’Eines de País i fundador del CCN, ha explicat que “la societat catalana no som prou conscients del moment que estem vivint”, i “la Cambra és l’única peça que tenim ara que pot recuperar l’esperit econòmic del país”.

Segons Canadell, “hem de convertir la Cambra en una veritable estructura d’estat, de manera que quan arribi un altre ‘momentum’ la Cambra estigui a l’alçada. Tenir una Cambra de Comerç com a estructura d’Estat és tant clau com tenir un govern que faci el que es compromet a fer”.

El candidat per Recam Làser, Pere Barrios, per la seva banda, ha criticat que “quan la Cambra parla sembla que no hi hagi cap empresari independentista, i com veieu som molts”. D’aquesta manera, ha reivindicat la representació independentista dins el ple, “que com a mínim hauria de ser del 50%”.

Una Cambra “preparada per la desconnexió”

La necessitat de l’ens cameral com a fonament per la independència a l’hora de protegir l’empresariat és un dels objectius de la llista. La candidata Mònica Roca ha asseverat que “s’ha de fer una Cambra al servei de la República i ha d’estar preparada per la desconnexió. Pensem que pot tenir un paper de paraigua per protegir les nostres empreses”.

En aquest sentit, Roca ha explicat que “l’empresariat català és independentista, però entenem que hi ha una certa por a manifestar-ho públicament, i la Cambra pot ser qui protegeixi l’empresari, recaptant impostos, per exemple”, en el sentit de la tant mencionada “fuga de seus”, que segons aquests empresaris, la Cambra hauria d’haver protegit.

El candidat Albert Pijoan, per la seva banda, ha explicat que “el ple de la Cambra actual està avalat per només 700 vots”, degut a la poca participació i la tupinada que es va donar a les darreres eleccions -celebrades el 2010-. “El que fa que un país prosperi és com s’organitzen les seves institucions; una d’aquestes és la Cambra, i quin tipus de Cambra volem? Una que sigui extractiva -que treballi per unes elits econòmiques, extraient recursos de la població en benefici d’aquests- o que sigui inclusiva i que generi incentius perquè tots poguem explotar el nostre talent?”.

Amb aquesta pregunta s’ha obert el debat entre la cinquantena d’empresaris presents a l’acte, i s’obren també uns dies per repensar la importància de les Cambres de Comerç, sovint oblidada per l’empresariat, potser per una repercussió mediàtica deficient o potser per una execució coixa del seu potencial. Amb tot, enguany sembla l’any de “revolucionar” la institució. L’empresariat té temps de votar fins el dia 8 de maig, i decidir com vol que sigui i qui governi l’ens cameral.