Després de la ressaca electoral de les generals del 28-A, la campanya -empresarial- encara no ha acabat a la Cambra de Comerç. L'actual president, Miquel Valls, haurà de d'acomiadar-se definitivament de la institució el proper 8 de maig, dia en què hauran acabat les eleccions a la Cambra que comencen el proper dijous 2 de maig. El Nacional vam explicar una primera part del joc dels disbarats a l'ens cameral; un joc que es manté viu encara amb una altra qüestió que ha estat motiu de debat entre les candidatures de la Cambra: el cens electoral i els trasllats de seus. 

L'octubre del 2017, després del referèndum d’independència de Catalunya de l’1-O, es va començar a donar el fenomen “fuga de seus”, en què moltes empreses van seguir l’exemple d’algunes grans entitats que, empeses per l’Estat, es van veure obligades a traslladar la seva seu social fora de Catalunya. Aquesta història és àmpliament coneguda, i tot i que s'ha comprovat que traslladar la seu social té un impacte econòmic mínim, és quelcom a tenir en compte a les eleccions camerals, ja que moltes d'aquestes empreses que van canviar de direcció continuen al cens de la Cambra i poden votar; diverses d'elles formen part de les 14 cadires pagades i també de candidats, fins i tot d'un presidenciable. 

La controvèrsia del cens

D'una banda, des que va començar la campanya per fer-se amb el ple de la Cambra, diverses candidatures, com la d'Enric Crous i José María Torres, la de Ramon Masià o la dels independentistes (Eines de País), s'han queixat àmpliament de la "dificultat" del muntatge electoral i del fet que "el cens no està actualitzat i està caducat". Certament, el cens que s'empra per votar a la Cambra compta amb les dades del 2017, per tant tots aquells autònoms o empreses creades després del 2017 no apareixen al cens i no poden votar. "El cens no sabem com l'han fet i hi ha un batibull", expliquen fonts d'Eines de País. 

Tot i que alguns grups ho han criticat com una "negligència de l'organització", des de la mateixa Cambra asseguren a El Nacional que no és que s'hagi fet res mal fet sinó que "per llei, s'utilitza el cens de l'any anterior al de la convocatòria de les eleccions". D'aquesta manera, com que la convocatòria d'aquests comicis es va fer el desembre del 2018, "s'utilitza el cens del tancament del 2017 encara que les eleccions se celebrin a mitjans del 2019, és un tema de com està feta la llei", expliquen.

El trasllat de seus

El "problema del cens" no val només per les empreses que s'han constituït fa poc o les que s'han dissolt en el darrer any i mig, sinó també per aquelles que van moure la seu social fora de Catalunya i que, per les dates, encara formen part del cens vigent i per tant poden votar en aquestes eleccions. El cas més paradigmàtic és el del candidat presidenciable Carles Tusquets, president del Banco Mediolanum i de Trea Asset Management, dues empreses que van traslladar les seves seus a València i Madrid, respectivament. 

Per com està fet el cens, i per les raons que s'han comentat, aquestes empreses poden votar al ple de la Cambra i fins i tot presentar-hi candidats. Segons expliquen des de la Cambra, a més, "tant se val on estigui la seu social de l'empresa en qüestió, sempre que tingui activitat econòmica a Catalunya pot votar i formar part del ple". D'aquesta manera, només pel fet de tenir un local o una oficina al territori, aquella empresa ja té el mateix dret d'actuar a la Cambra com les altres. És més, les empreses, com molts bancs, que tenen oficines a diverses ciutats de l'Estat, poden votar a totes les Cambres de Comerç on hi tinguin activitat. 

Al financer Tusquets se l'ha acusat força vegades d'aquest fet, denunciat amb força per alguns dels seus contrincants, com el mateix Ramon Masià, que en una entrevista a El Nacional ho criticava dient: "Parlem com si la Cambra de Barcelona fos el Barça: Què fa un senyor de Madrid, un merengue, amb el Barça? Que faci les eleccions a Madrid amb el Mediolanum, que és on hi té la seu social". 

I és que certament no és res il·legal, però alguns ho consideren "poc ètic". És el cas dels independentistes, que diuen que "aquell que ha marxat i ha tret la seu d'aquí, per ètica no hauria de votar, però ho pot fer perquè la llei diu això". Fonts properes a la candidatura de Crous i Torres apunten en el mateix sentit que "no és de rebut". Es queixen, a més, que no és tan sols el presidenciable Tusquets qui té la seu de les seves empreses fora de Catalunya, sinó també "molts dels empresaris de la seva llista -com Colonial o Neinor Península-, i la majoria de les 14 cadires pagades que li donaran suport". 

La preocupació ja no és tant per un tema polític sinó pràctic: "Com pots defensar Barcelona si tens les teves empreses a Madrid?", es pregunten les fonts consultades per aquest diari. "És evident que no protestaràs per lluitar contra la desigualtat fiscal entre Madrid i Catalunya, per exemple". 

Amb tot, la llei de moment és com és i, en tot cas, la proposta per canviar-la haurà d'arribar amb el nou ple. En dos dies comença el ball de vots i les posicions són clares.