Els catalans s'embarquen més en una iniciativa emprenedora perquè hi identifiquen una oportunitat de negoci i saben com rendibilitzar-la, més que no per necessitat econòmica en no trobar feina, segons l'informe Global Entrepeneurship Monitor (GEM)-Catalunya 2015 presentat durant la primera jornada del BizBarcelona, el saló anual de l'emprenedoria. Una tendència que segons el secretari d'Empresa i Competitivitat de la Generalitat, Joan Aregio mostra "un canvi de cicle econòmic" i "una millora d'oportunitats".

Més concretament, el professor de la UAB i director de l'estudi, Carlos Guallarte, ha explicat que l'emprenedoria a Catalunya "és de més qualitat" tant pels motius que legitimen els projectes emprenedors com per l'índex de supervivència i consolidació. En xifres, l'índex d'activitat emprenedora (TEA en anglès) ha disminuït fins a trobar-se en un 6,42% de la població adulta catalana (entre 18 i 64 anys), del qual l'emprenedoria per oportunitat suposa un 5,2%, un punt percentual per sobre del 4,2% espanyol i no gaire lluny del registre europeu situat al 5,8%. Disminució de quantitat a canvi d'una millora de la qualitat. 

D'altra banda, l'emprenedoria per necessitat ha baixat 6,6 punts des del 2012 fins a situar-se en l'1,2% per primera vegada en els últims cinc anys, per sota tant de l'1,4% espanyol com l'1,5% europeu. Un perfil de persones que Guallarte ha descrit com emprenedors que "de la necessitat en fan virtut."

Perfil de l'emprenedor català

Malgrat que la dita diu que tant per aprendre com per emprendre no hi ha edat, l'estudi que ha realitzat una radiografia de l'emprenedor català ha situat la mitjana d'edat entre 38 i 39 anys durant la fase inicial del projecte i 48 anys en la fase de consolidació. Ara bé, els joves d'entre 19 i 34 anys segueixen sent el segment de la població catalana amb una TEA més elevada amb un 7,4%, superior a la mitjana espanyola del 6% i inferior a la mitjana europea del 8,7%. 

On no sembla que hi hagi diferències per edats és en la crítica majoritària dels emprenedors a la dificultat d'accés al finançament així com a la manca de suport públic en la creació de projectes emprenedors. En aquest sentit, Guallarte ha recomanat una millora de les polítiques públiques malgrat que moltes siguin d'àmbit estatal, un increment del suport financer i els programes públics així com una millor educació i formació. 

Un altre dels fets més destacables en el perfil de l'emprenedor és la reducció al mínim de la diferència entre gèneres, resultant en un 6,4% en el cas dels homes i un 6,2% en el cas de les dones. Un gap de 0,2 punts que guarda molta distància amb els 1,4 punts d'Espanya. 

Barcelona, a l'alçada de Catalunya

Barcelona ha seguit la tendència de Catalunya amb un major pes de la qualitat de l'emprenedoria per sobre de la quantitat alhora que ha impulsat la taxa d'emprenedoria per oportunitat en detriment de la de necessitat. Més concretament, la capital catalana ha assolit una TEA d'un 6,1%, una proporció pràcticament idèntica a la catalana en emprenedoria per oportunitat (4,9%) i per necessitat (1,2%).

Novament, les fortaleses han estat la qualitat i la solidesa dels projectes en comprovar que les iniciatives superiors als 3,5 anys representen el 9,67% de la població adulta barcelonina, mentre que la taxa d'abandonaments s'ha reduït un 44% respecte al 2014 fins al 0,95% i la de tancament ha caigut un 57% fins al 0,34%.