Cent-cinquanta anys enrere naixia Francesc Moragas, l'home darrere l'ànima de "la Caixa". Amb ell, el 1904 va néixer ”la Caixa” i l’Obra Social, un projecte que ha viscut una gran evolució des d'aleshores. Moragas, descrit pel president de la Fundació Bancària "la Caixa", Isidre Fainé, com "una figura cabdal tant per a 'la Caixa' com per al país",  era un home discret, "un emprenedor amb vocació de lideratge". 

En motiu de l'aniversari del fundador de la institució, Fundació "la Caixa" ha homenatjat la figura de Moragas en un acte a la torre dels Serveis Centrals de l'entitat de la Diagonal. A més, l'entitat també ha obert una exposició sobre Moragas, sota el títol L'home darrere l'ànima, en la qual s'hi poden veure objectes personals i que segueix la vida del fundador. 

Un acte que ha aplegat les grans personalitats del món empresarial i econòmic català, com el president de CaixaBank, Jordi Gual i el seu conseller delegat, Gonzalo Gortázar; el director general de la Fundació Bancària "la Caixa", Jaume Giró; l'expresident del Port de Barcelona, Sixte Cambra; el president de Foment del Treball, Josep Sánchez-Llibre i el seu antecessor, Joaquim Gay de Montellà; el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls; l'expresident d'Abertis, Salvador Alemany i el president del grup Agbar, Àngel Simón, entre molts altres. 

Fainé reivindica la figura de Moragas

Amb motiu d’aquesta efemèride, Isidre Fainé, ha volgut aprofundir en la figura de Moragas, el seu pensament, projectes i llegat, "plenament vigent a l’Obra Social actual". Ho ha fet en el transcurs d’una conferència que marca l’inici de l’homenatge que l’entitat ret al seu fundador a través de diferents iniciatives. De la seva banda, el director general de la Fundació Bancària La Caixa, Jaume Giró, ha destacat que Moragas va ser una "figura excepcional" amb una obra "ingent" i que per retre-li homenatge també s'ha editat una biografia de Moragas a càrrec de Francesc Cabana.

Durant el discurs, Fainé ha volgut reivindicar la tasca de Moragas, assegurant que ha estat una figura "cabdal tant per 'la Caixa' com per al país". El president de la Fundació ha descrit l'homenatjat com una persona amb uns coneixements sòlids en humanitats, amb un pensament inspirat "clarament en la doctrina social cristiana" i "una sensibilitat social per la justícia". 

Moragas ha estat una figura cabdal per 'la Caixa' i per al país" - I. Fainé

Alhora, assegura que era "un home d'acció i de reflexió", amb un lideratge definit per quatre categories: "un emprenedor amb sentit social, un gran innovador i un negociador tenaç; amb una gran ambició, en el sentit d'una fe molt sòlida en els seus projectes", ha explicat Fainé. A més, "va ser capaç d'imaginar, concebre i crear una gran corporació, que combina solvència, rendibilitat i compromís social". 

La història d'un llegat

Feia temps que Moragas tenia al cap la idea de crear una caixa de pensions, però va ser la vaga general del 1902 la que va accelerar els plans. Durant aquella època, els obrers reclamaven millores de les seves condicions laborals i la gent gran no tenia cap tipus de pensió. Va ser aleshores -en realitat, va ser el 1904- que Francesc Moragas va crear el que ara coneixem com 'la Caixa', una institució "que combina èxit econòmic i impacte social". 

Moragas es convertiria així en la cara darrere l'ànima de 'la Caixa'; una institució que a partir del 1935 va començar a créixer de manera exponencial, i prèviament, el 1915, s'iniciava l'expansió de l'Obra Social. Fainé explica que es tractava d'un home avançat al seu temps, lluitador per "la promoció de polítiques que avui en diríem d'igualtat". 

Fainé explica que la resposta de les classes populars a l’aparició de ”la Caixa” no es va fer esperar, i en molt pocs anys aquesta administrava més de la meitat de l’estalvi dels catalans. En vida de Moragas, fins al 1935, s’havien obert un centenar d’oficines a tot Catalunya i a Balears, Madrid i Andorra. 

Alhora, Fainé també ha volgut mencionar al director general Josep Maria Boix i Raspall, a qui li va tocar liderar 'la Caixa' en plena Guerra Civil, però que "va resistir i mantenir la institució en funcionament". També ha fet menció a Josep Vilarasau, el primer executiu de La Caixa, qui, amb la seva arribada el 1976 "va suposar una revitalització per a l'entitat". Per últim, Fainé també ha reconegut mèrits a l'executiu Ricard Fornesa, qui a partir del 2003, "va voler posar l'èmfasi en les persones i l'acció social", ha explicat. 

Moragas, segons Pla

L'escriptor i periodista Josep Pla va conèixer Francesc Moragas un dia, però no va ser fins el 1935, quan va morir Moragas, que Pla en va escriure un perfil. Pla explica que només van coincidir una sola vegada, però que va ser suficient perquè li caigués "simpàtic". 

No tenint necessitats, m'he fet meves les necessitats dels altres" - F. Moragas

Pla descriu Moragas com un home "d'una discreció impressionant", tot i que per l'escriptor "era un dels homes més importants del país, i no ho semblava". En la conversa entre Pla i Moragas, el periodista explica que el fundador de 'la Caixa' li explicava que "jo no vaig a les celebracions de 'la Caixa', treballo per l'entitat per la meva convicció”. A més, afegia: "No sóc modest, sóc l’home més ambiciós del món. No tenint necessitats, m’he fet meves les necessitats dels altres".

Aquestes paraules de Pla, avui les ha llegides l'actor Oriol Vila a l'auditori de 'la Caixa', en una petita interpretació acompanyada també de piano i veu en directe.

Pla també explica que el polític Francesc Cambó solia dir que “Moragas, amb 'la Caixa', ha fundat la creació més important d’aquest país, segurament, i la més catalana. Ha creat la realitat pura i simple”. El perfil de Pla a Moragas és una barreja entre admiració i reconeixement al fundador de l'entitat. Abans de morir, explica Pla, Moragas va dir “em sap greu de morir, perquè tenia 3 o 4 idees que s’haguessin pogut aplicar a 'la Caixa'”. 

I és que Moragas va morir als 66 anys, el 27 de març de 1935, a la Clínica de Cirurgia de l’Institut de Santa Madrona, que ell mateix havia inaugurat. Els diaris es van omplir de necrològiques i semblances de la seva persona, similars a les paraules de Pla: "Un home senzill, modest i treballador incansable". La seva comitiva fúnebre, que va sortir de la que era llavors la seu central de 'la Caixa' a la Via Laietana dos dies després, va ser multitudinària i va aplegar milers de ciutadans al centre de Barcelona.