El món econòmic i empresarial de Catalunya i de tot l'Estat ha dit la seva sobre la sentència del judici del procés. O ha evitat posicionar-se, que també és una manera de valorar. Les opinions van del blanc al negre i la principal diferència es troba en l'origen de les entitats, més crítiques les de Catalunya; "amb total respecte al Suprem" les espanyoles. 

Cambres i patronals

Les Cambres catalanes han estat les primeres a manifestar-se. Ho han fet a través d'un comunicat conjunt a través del Consell General de Cambres, en què han criticat "la judicialització de la política" i han apel·lat al diàleg per solucionar el conflicte. Molt més contundent ha estat Joan Canadell, el president de la Cambra de Barcelona, que a banda del comunicat conjunt amb la resta de cambres ha volgut comparèixer davant els mitjans per esclarir que "reclamem l'absolució dels presos i exiliats" i assegurar que "sense resposta no arribarem enlloc". Per la seva banda, fa dies la Cambra de Terrassa també es va desmarcar demanant l'absolució. 

El món patronal, però, ha estat molt més moderat. D'entrada, la patronal terrassenca Cecot, liderada per Antoni Abad, ha expressat el seu "rebuig a la judicialització d'un conflicte que des d'un inici ha tingut naturalesa política" i ha reclamat "diàleg" per resoldre el conflicte català, una línia semblant a la del Consell de Cambres. La Pimec ha criticat la sentència asseverant que "la condemna no ajudarà a resoldre el conflicte, al contrari" i ha defensat la necessitat de treballar amb "respecte, diàleg i cooperació" per aconseguir "normalitat democràtica".

Per la seva banda, Foment del Treball, amb Josep Sánchez Llibre al capdavant, ha evitat fer qualsevol declaració i s'ha remès al comunicat que va publicar la setmana passada, en què evita donar qualsevol auxili als presos i espera que "amb la publicació de la sentència es faciliti la recuperació de l’estabilitat i de la normalitat democràtica i institucional". El Cercle d'Economia, acabat d'estrenar per Javier Faus, considera que la sentència del procés suposa un "punt d'inflexió a partir del qual la política ha d'assumir el seu paper insubstituïble en la reconducció de la crisi" i manifesta que s'obre una "nova etapa" que exigirà una proposta "lluny de posicions maximalistes" i que "reuneixi la majoria de la ciutadania que creu en la moderació i l'enteniment".

La prudència i el temor que una resposta contundent a la sentència "faci mal a l'economia" ha estat l'excusa de la gran majoria d'entitats que consideren que el diàleg és "la millor opció" després de publicar-se la sentència. 

A nivell estatal, el posicionament ha estat molt més dur. La patronal espanyola CEOE, presidida per Antonio Garamendi, ha expressat el seu "respecte més absolut" per la sentència. A més, ha afirmat que "la llei és la base de la democràcia" i que "el marc constitucional ha de ser l'àmbit en què es desenvolupi la normalitat política i econòmica dins de l'estat de dret". Per últim, l'Associació de Treballadors Autònoms (ATA) ha expressat aquest dilluns el seu respecte "més absolut a les decisions dels tribunals" i ha explicat que "renova el seu compromís amb la democràcia que es basa en la llei, igual per a tots, i en el marc constitucional que ens empara dins de l'estat de Dret".

Sindicats

Els sindicats catalans s'han manifestat ràpidament en contra de les condemnes del Suprem als presos polítics. En particular, la UGT ha qualificat la sentència d'"injusta" i "presó injustificable", i ha volgut fer una menció a l'exconsellera de Treball, Dolors Bassa, que va ser secretària general del sindicat a Girona. Per la seva banda, CCOO ha advertit que "no són acceptables la judicialització de la política ni la politització del sistema judicial" i ha asseverat que volen els presos "a casa". 

La CGT també ha condemnat la sentència, titllant-la de ser "una nova pàgina en el rearmament repressiu i punitiu de l'estat". El sindicat ha advertit que la decisió del Suprem "obre la porta a tipificar amb el delicte de sedició reunions i manifestacions incòmodes" per al govern de torn, i ha dit que es tracta de "criminalització del dret de protesta i de l'organització política i social". Pel sindicat, "el sedàs aplicat en aquest nou judici polític serà el precedent sobre el que l'Estat reforçarà la seva brutalitat en processos futurs" i també ha recordat els joves d'Altsasu com a exemples d'aquesta "repressió". 

Per últim, el sindicat independentista Intersindical-CSC veu la sentència com "un atemptat contra els drets i les llibertats fonamentals" i fa una crida a sindicats i organitzacions socials d'arreu del món a rebutjar la decisió del Suprem, mentre que la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) ha exigit la llibertat dels presos i una llei d'amnistia.

Banca

Els bancs, per la seva banda, han evitat posicionar-se sobre la sentència del judici de l'1-O. Així s'ha vist reflectit en la X Trobada del Sector Financer organitzada per KPMG avui, en què el president  de CaixaBank i el conseller delegat del Banc Sabadell, Jordi Gual i Jaume Guardiola, tot i tenir una estreta relació amb Catalunya, han evitat qualsevol declaració sobre la sentència. Tot i que no és estrany que el món financer vulgui desvincular-se d'opinions polítiques precisament perquè el diner és covard, cal recordar que el conflicte polític va portar a aquests dos bancs, els principals a Catalunya, a moure les seves seus i portar-les a territori espanyol, després que l'Estat tragués milers de milions dels seus fons.

"Com comprendran, em dec als meus accionistes, als meus clients i els meus empleats, i vetllem pel benestar financer dels mateixos", ha asseverat Gual quan ha estat preguntat per la qüestió. Per la seva banda, Guardiola ha estat encara més esquiu amb el tema, i ha asseverat "no tenir una opinió concreta" sobre el tema.