La junta general d'accionistes d'Enagás ha aprovat aquest dijous la nova estructura d'administració de la companyia, en la que Antonio Llardén continuarà com a president, però deixarà, després de 15 anys, les seves funcions executives en mans del nou conseller delegat, Arturo Gonzalo. Gonzalo, que substitueix en el càrrec a Marcelino Oreja, es convertirà en l'únic conseller executiu de la societat, com preveia Enagás en el seu pla de successió de Llardén, que mantindrà les funcions necessàries per garantir aquest procés durant el que serà, molt probablement, el seu últim mandat.
Procedent de Repsol, on va entrar fa tres dècades, Gonzalo compta amb una àmplia experiència al sector públic, on ha assumit responsabilitats relacionades amb el canvi climàtic i la transició energètica. També ha estat vicepresident del Club Espanyol de l'Energia, president del comitè espanyol del Consell Mundial de l'Energia i secretari general per a la Prevenció de la Contaminació i el Canvi Climàtic del qual avui és el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. "És un perfil molt adequat en la nova etapa d'Enagás", ha dit Llardén, que passa a tenir la condició de president no executiu, aplanant, d'aquesta manera, la seva successió.
Dividend sostenible
La junta també ha donat el vistiplau a la política de dividends d'Enagás, la qual és "una de les prioritats" de la societat, en paraules de Gonzalo. Així, el 2022 i el 2023 el dividend s'incrementarà un 1%, i aquest any assolirà els 1,72 euros per acció, mentre que per al període 2024-2026, es mantindrà un "dividend sostenible" d'1,74 euros per acció. "Aquesta visibilitat tan clara és molt positiu en un entorn de tanta incertesa com el que vivim, la qual cosa mostra el compromís de la companyia per continuar creant valor", ha remarcat.
Durant la seva intervenció, Llardén ha fet un repàs de la qual cosa han significat els últims dos anys, en els quals "la pandèmia i la invasió d'Ucraïna estan transformant el món i provocant que canviïn molts paràmetres econòmics, socials, i també energètics". En aquesta conjuntura "més complexa" s'ha posat de manifest la "necessitat que Europa compti, per fi, amb una política energètica comuna, clara i sobre tres pilars: la descarbonització, la seguretat de subministrament i la sostenibilitat econòmica"
El president d'Enagás, que ha expressat la seva "solidaritat" amb Ucraïna i el desig que "es restableixi com més aviat millor la pau que Europa necessita i mereix", ha insistit que ara "estem més prop d'una revolució energètica que d'una transició, per la velocitat que està prenent". Aquesta circumstància és present en les línies estratègiques de la companyia, que es concentrarà a garantir la seguretat del subministrament de gas d'Espanya i Europa, un continent que ofereix "noves oportunitats", que permetran posar en relleu les seves infraestructures i la seva innovació en matèria d'hidrogen verd.
Sobre això, Gonzalo ha posat el focus sobre una de les bases dels recents acords adoptats per la Unió Europea en matèria energètica, la millora de la capacitat d'interconnexió gasista entre els estats membres. "En coordinació amb el Ministeri per a la Transició Ecològica i els operadors gasistes dels nostres veïns, estem valorant les diferents opcions tècniques per reforçar i completar les connexions del nostre país, perquè puguin transportar, en els pròxims anys, gas natural, i hidrogen en el futur," ha afegit. Segons l'opinió del conseller delegat d'Enagás, "la millor resposta a la fragilitat energètica a Europa és accelerar la transformació del sistema, i el sector del gas té un paper clau".
Els accionistes han avalat a més els nomenaments com a consellers independents de David Sandalow, María Teresa Costa, Manuel Gabriel González Ramos i Clara García Fernández-Muro, en substitució d'Ignacio Grangel, Antonio Hernández-Mancha, Isabel Tocino i Gonzalo Solana, els mandats del qual vencien aquest any.