Enagás ha tancat el 2021 amb un benefici després d'impostos de 403,8 milions d'euros, un resultat millor del previst per a l'exercici segons ha informat la companyia. Aquest resultat ha estat possible gràcies a la contribució de les societats participades, que han aportat un 40,4% del benefici de la companyia, compensant així, en gran part, l'efecte de l'entrada en vigor el 2021 del nou marc regulatori i a l'eficiència en la gestió del Sistema Gasista espanyol, entre altres factors. La companyia compta amb una sòlida estructura financera, amb més d'un 80% del deute a tipus fix, i ha millorat el cost financer del deute, que baixa fins a l'1,7%.
Segons ha informat aquest dimarts en un comunicat de premsa, el gestor i transportista del sistema gasista espanyol, el resultat obtingut supera l'objectiu establert per la companyia per a 2021, que era de 380 milions d'euros. En l'apartat dels ingressos, la companyia va aconseguir assolir els 991,2 milions d'euros el 2021, un 8,6 % menys que el 2020, mentre que el resultat brut d'explotació (ebitda) va ser de 895,3 milions d'euros. El resultat de les societats participades per Enagás, per la seva part, va ser de 217,6 milions d'euros, un 24,48% més que el 2020. La xifra de fluxos procedents d'operacions (FFO) va ser de 700,7 milions el 2021, un 1,9 % més que el 2020, increment a causa dels dividends rebuts de les societats participades, que a 31 de desembre de 2021 van ser de 161,1 milions d'euros. De l'esmentada quantitat, 22,8 milions corresponen a la distribució d'un dividend per part de Tallgrass Energy amb càrrec a l'exercici 2020 i cobrat el 2021.
La demanda de gas natural augmenta
El 2021, la demanda total de gas natural va assolir 378,4 TWh, un 5,1% més que el 2020, motivat principalment per la recuperació de l'activitat econòmica. La demanda convencional, que representa al voltant del 76% de la demanda de gas natural a Espanya, va augmentar un 6,2% el 2021, impulsada per un increment de la demanda industrial i també d'un augment de la demanda residencial motivat en part per l'impacte de la borrasca Filomena el gener de 2021. La demanda per a generació elèctrica va augmentar un 1,6% respecte a 2020, fins a obtenir els 90 TWh, degut principalment a una menor contribució de la producció hidràulica i nuclear al mix energètic.
En 2021 Enagás ha presentat projectes de gasos renovables a les diferents convocatòries llançades pel Govern d'Espanya i per la Comissió Europea, i ha firmat acords amb nombrosos socis. Juntament amb aquests socis, Enagás ha assolit ja fites en projectes representatius com "Power to Green Hydrogen Mallorca", una iniciativa amb ACCIONA Energia i la col·laboració d'IDAE i CEMEX, que a finals de 2021 va produir en proves les primeres molècules d'hidrogen renovable del primer projecte a escala industrial a Espanya, en concret a les seves instal·lacions de Lloseta (Mallorca).
Canvis a la seva cúpula directiva
A més dels seus resultats anuals, Enagás també ha donat a conèixer aquesta setmana la renovació de la cúpula directiva de la companyia, que inclou el nomenament d'Arturo Gonzalo Aizpiri com a conseller delegat en substitució de Marcelino Oreja, i el canvi de fins a quatre consellers el mandat dels quals acabava aquest any. Aquest relleu, segons la mateixa companyia es fa amb l'objectiu de situar-se davant dels nous reptes a què s'enfrontarà en els pròxims anys en el procés de descarbonització de l'economia. Precisament, Enagás ha elegit Gonzalo Aizpiri per dirigir aquesta transició que està travessant tot el sector energètic, rellevant a Marcelino Oreja, que el setembre d'aquest mateix any hauria complert deu anys al capdavant de la societat.
Dins del nou organigrama, Antonio Llardén es mantindrà com a president d'Enagás, encara que cedirà els seus poders executius a Gonzalo Aizpiri, separant així les funcions de president i de màxim responsable executiu. Aizpiri era fins ara director de Comunicació, Relacions Institucionals i Presidència de Repsol. A més, va ser vicepresident del Club Espanyol de l'Energia, responsable de comitè espanyol davant del Consell Mundial de l'Energia i secretari general per a la Prevenció de la Contaminació i el Canvi Climàtic del qual avui és el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.
Dins dels canvis aprovats aquest dilluns pel consell d'administració d'Enagás, s'inclou també el relleu dels consellers independents Ignacio Grangel, Antonio Hernández-Mancha, Isabel Tocino i Gonzalo Solana, als quals els caducava el mandat aquest any. Per substituir aquests consellers, Enagás proposarà en la pròxima junta d'accionistes el nomenament de María Teresa Costa Campi, Manuel Gabriel González Ramos, David Sandalow i Clara García Fernández-Muro.
Compromisos per a 2022-2026
Enagás ha confirmat la seva política de dividend per al període 2022-2026. La companyia ha incrementat la seva retribució a l'accionista en un 1% el 2021, manté aquesta mateixa estimació de creixement de l'1% per a 2022 i 2023, i es compromet a conservar un dividend sostenible d'1,74 euros per acció per al període 2024-2026. Les filials internacionals continuen jugant un paper clau per garantir la seguretat de subministrament i contribuir a la transició energètica. A més, s'espera una evolució positiva de la demanda de gas natural als països en els quals Enagás és present, en línia amb el procés de substitució del carbó i altres energies més contaminants, que generarà una alta utilització de les infraestructures.
Per al període 2022-2026, Enagás compte amb una alta visibilitat i predictibilitat de la contribució esperada de les seves societats participades, amb una mitjana de contribució dividends de les filials del voltant de 280 milions d'euros a l'any. El 2022 la companyia ha estimat un benefici net després d'impostos d'aproximadament 430 milions d'euros, un 6,5% superior.