Les empreses energètiques i els bancs no aixequen cap en borsa i aquest dijous han tornat a tancar la sessió en vermell després que dimarts passat el president del Govern, Pedro Sánchez, anunciés dos nous impostos a aquests sectors. Al tancament de la sessió l'Ibex-35 ha perdut un 1,77% amb fortes caigudes de la banca que han estat liderades pel Santander, que ha caigut el 4,46%, seguida de Bankinter amb un 3,58% i el BBVA amb un 3,11%. Ja per darrere trobem CaixaBank que s'ha deixat un 2,37% i, finalment, el Sabadell amb un 1,90%. Dins de les energètiques la que ha registrat més pèrdues ha estat Acciona Energía, que s'ha deixat un 3,80%, seguida d'Enagás, amb un 3,57%. Ja per darrere veiem a Repsol amb pèrdues del 2,96%, Endesa amb un 1,90%, Iberdrola amb l'1,76 % i Naturgy que ha perdut un 1,56%. REC ha acabat pla, mentre que Siemens Gamesa ha aconseguit pujar el 0,42 %.

Dimarts passat durant el Debat de l'Estat de la Nació, Sánchez va anunciar un impost a la banca i a les empreses energètiques. Concretament, el president espanyol va avançar un impost sobre el benefici extraordinari obtingut per grans empreses elèctriques, gasistes i petrolieres el 2022 i 2023, per recaptar uns 2.000 milions d'euros per any i un altre de dirigit a les entitats financeres per recaptar entorn de 1.500 milions d'euros a l'any en el mateix període, ja que "s'estan beneficiant de les pujades de tipus d'interès".

L'Ibex es deixa un 1,77% i frega els 7.800 punts

Si la caiguda de bancs i energètiques no fos suficient, la sessió de dijous ha estat marcat pel vermell, perquè l'Ibex-35 ha perdut aquest dijous un 1,77% i s'ha situat en el seu nivell més baix des de març, en una jornada en què ha pesat en l'ànim inversor la inflació, la por de la recessió i la crisi política d'Itàlia, que ha elevat l'interès del deute, de fet el selectiu espanyol 35 ha acabat la sessió amb 7.804,30 punts després de deixar-se 140,60 enters, sumant així la seva cinquena sessió consecutiva de pèrdues, que suposa la seva pitjor ratxa des de finals de juny. El mercat nacional ja ha començat la sessió amb pèrdues després de conèixer-se que la inflació dels Estats Units ha pujat fins i tot al 9,1%, la qual cosa ha obert el debat sobre que la Reserva Federal dels EUA pugui elevar els tipus d'interès encara d'una forma més agressiva, amb una pujada de fins a 100 punts bàsics.

Mentrestant, a Europa, la Comissió Europea ha mantingut la seva estimació de creixement del PIB espanyol el 2022 en el 4%, però ha elevat en 1,8 punts la seva estimació d'inflació, fins al 8,1%. Pitjors han estat les previsions per al conjunt de l'eurozona, ja que Brussel·les ha retallat de nou les seves estimacions de creixement per a aquest any i, sobretot, el següent, mentre que ha incrementat encara més la inflació mitjana esperada el 2022 i 2023 fins al 7,6% i el 4%, respectivament.

Al tancament de la sessió, el bo espanyol a deu anys ha assolit el 2,34% i l'alemany l'1,189%, amb el que la prima de risc nacional ha escalat a 116 punts bàsics, mentre que la italiana ha tornat a superar els 200. Al mercat de matèries primeres, el Brent, el cru de referència, ha donat avui un respir a les tensions inflacionistes, ja que baixa el 2,48 %, fins als 97,10 dòlars, preu mínim des del començament de la guerra a Ucraïna. Per la seva part, l'euro ha tornat a situar-se per sota del dòlar, encara que al tancament del mercat es recupera fins a 1,006 dòlars. Wall Street també cotitza amb fortes pèrdues després de publicar-se que JPMorgan Chase i Morgan Stanley han reduït beneficis, mentre que els preus de producció van pujar de forma important.

Si anem a la resta de borses europees, també s'han imposat les pèrdues, encara que sobresurt de forma clara la forta caiguda de Milà, que ha cedit el 3,44% després de la crisi de govern. Frankfurt, per la seva part s'ha deixat l'1,86%, Londres l'1,6 %; i París, l'1,41%.