Les empreses energètiques estan disposades a posar un topall al preu del gas i l'energia per combatre l'escalada inflacionista actual a costa dels seus beneficis, sempre que sigui per un temps limitat i amb la seguretat jurídica pertinent. Així ho han expressat aquest dimecres Josu Jon Imaz, CEO de Repsol, Antonio Llardén, president d'Enagás, i José Bogas, CEO d'Endesa durant la seva intervenció a les jornades del Cercle d'Economia que se celebren aquesta setmana a Barcelona. Tots tres han coincidit en una taula rodona per comentar i discutir dels nous reptes que afronta Europa en la reforma energètica, que, a priori, ha de portar a usar menys els combustibles fòssils i a fer una gran aposta per les renovables.
En el que també han coincidit tots tres sobre els preus de l'energia és que aquests creixements dels preus no han arribat només per culpa de la invasió russa i que ja feia mesos que la situació començava a ser del tot insostenible. En aquesta línia Imaz ha recordat que el preu de l'electricitat ja era altíssim el setembre passat i que el petroli estava ja molt alt el novembre passat. En aquesta línia, Llardén ha recordat que els mercats van anticipar aquesta pujada, però que ara els preus han crescut fins a un punt que són realment insostenibles. Bogas, per la seva banda ha assegurat que Rússia va planificar a la perfecció aquesta pujada de preus i que ha sabut anar a tocar un dels punts més dèbils d'Europa, la dependència energètica.
Espanya, punt clau en el sistema energètic
De tots tres el més neutral sobre el tema dels preus és Antonio Llardén, ja que el topall dels preus energètics no afectaria tant a la seva empresa, i, per tant, no ha entrat tant al detall, però sí que ha comentat que amb la crisi actual de subministraments i preus s'obre la porta a una mena de política europea en matèria d'energia que pot obrir una nova etapa dins de la UE. En aquest sentit, Llardén i Imaz han assegurat que Espanya podria ser una peça clau dins d'aquesta nova disposició del tauler, ja que té una grandíssima capacitat tant per rebre gas via gasoducte com liquat i permetria que esdevingués un actor clau en la distribució del gas pel continent.
Una altra de les claus dins de la transició energètica que Europa està portant a terme és el preu de les emissions de CO2, que actualment són molt cares i provoquen que Europa perdi competitivitat perquè, tal com ha apuntat Imaz, provoquen que s'estigui exportant la capacitat industrial europea a altres continents que no tenen aquest impost. En aquest punt Llardén ha advocat per imposar d'una vegada per totes una taxa sobre les emissions per entrar productes a Europa perquè si no Europa "acabarà arruïnant-se" i no es resoldrà el problema del CO2.
Crisi energètica?
El conseller delegat de Repsol, Josu Jon Imaz, ha iniciat la seva intervenció advertint que ara mateix, la transició energètica a Europa és més important que mai després de la crisi amb Rússia, ja que podria acabar transformant-se en una verdadera crisi energètica si no es troba un substitutiu al gas que a hores d'ara s'importa del gegant eslau. Per tant, ha defensat Imaz, s'han de buscar hem de buscar solucions pel gas, com per exemple els combustibles vegetals o els sintètics, i ha sentenciat que l'hidrogen ha de ser una realitat el 2030, ja que si no es fa tot això, és molt possible que Europa no tingui accés a tota l'energia que necessita.
Per altra banda, Imaz també ha demanat que aquesta transició energètica es pensi i es faci "amb més tecnologia i menys ideologia", perquè l'economia "continuarà necessitant petroli i gas", durant dècades. En aquesta línia ha sentenciat que és necessari "treure el biaix ideològic" de les polítiques energètiques i pensar en la seguretat de subministrament i en la competitivitat de l'economia espanyola i, sobretot, pensar en les capacitats del país per tal de fer-la d'acord a això, que facilitaria que l'Estat fos més competitiu en el futur.
El conseller delegat d'Endesa, José Bogas, ha optat per apuntar a l'acord entre Espanya i Portugal per a topar el preu de gas, i encara que s'ha mostrat a favor del topall, ha comentat que hagués estat millor si solució hagués estat a escala europea. Bogas també ha assenyalat, però que si es fan els números, al final, el que es topa és el preu de l'electricitat, quan el problema és el del gas. Bogas també s'ha pronunciat sobre la guerra a Ucraïna considerant que si durés poc, la transició energètica s'acceleraria a Europa i ha destacat que, amb la guerra a Ucraïna, Europa s'ha adonat de la importància de tenir una certa independència energètica.
Ribera creu que és "clau" reduir beneficis
Just abans de la intervenció d'Imaz, Llardén i Bogas al Cercle d'Economia, ha intervingut la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica govern espanyol, Teresa Ribera, també per parlar sobre els reptes futurs de la transició energètica a l'Estat. Ara bé, parlar d'energia durant aquests dies també vol dir parlar de diners, concretament dels preus, i aquí la vicepresidenta ha defensat que és "clau" reduir els beneficis de les empreses per tal d'aconseguir doblegar els preus finals per als consumidors, inclosos els industrials. En aquesta línia, i com ha vingut defensant l'Executiu els últims mesos, Ribera ha considerat "fonamental" donar una major cobertura als consumidors més vulnerables i ha deixat molt clar que s'han de repartir els esforços des del punt de vista de costos i beneficis entre tots els ciutadans i que no ho poden acabar pagant tots els ciutadans o consumidors.
Pel que fa al si del procés de transició energètica, Ribera ha alertat que s'ha de tenir en compte que els consumidors han de poder "gaudir des del primer moment" dels beneficis d'aquesta transició sense tenir dificultats per a fer front a preus elevats de l'electricitat. Un increment de preus que, ha assegurat, s'ha donat sense canvis en l'oferta, la demanda o la tecnologia, excepte en el cost del gas, per la qual cosa s'ha de pensar com aquest escenari afecta "a grups de població cada vegada més amplis".
Un dels altres punts claus en matèria energètica actuals és com fer que Europa pugui reduir la seva dependència del gas rus, que, actualment és una de les prioritats de la Comissió Europea. En aquest punt la vicepresidenta ha considerat que el més important és que Europa es mantingui unida i ha recordat que hi ha països, com Alemanya o Hongria, que tenen una grandíssima dependència del gas rus i que, per tant, és un conflicte o discussió molt complicada. El que també ha reconegut Ribera és que Espanya està "en millor disposició que els altres, però no estem exempts de l'impacte en els preus, perquè desplaçar a un dels primers quatre productors del món en energia no és senzill".
Per últim, Ribera també ha comentat el fet que Espanya sigui una illa energètica a Europa i ha tornat a assegurar que des d'Espanya s'està a favor de la connexió gasista amb França a través del Midcat, encara que ha reclamat que formi part del seu finançament: "Seguretat de subministraments a tercers, finançament de tercers". A més, ha demanat que es tingui en compte la vida útil de la infraestructura, per la qual cosa hauria d'estar preparat per a transportar també biogàs o gasos renovables, com l'hidrogen líquid. Per concloure també assegurat que Europa és conscient de la necessitat d'incrementar la interconnexió amb França i "està compromesa a vigilar de prop de forma més activa".