Christian Ketels és professor de la Harvard Business School i doctor en Economia per la London School of Economics. De la mà del pare de l'estratègia empresarial i la consultoria, Michael Eugene Porter, ha dirigit projectes de clústers i competitivitat alhora que ha assessorat governs d’arreu del món en matèria de política industrial. Ketels també és president de l’Institut per a la Competitivitat dels Clústers, una xarxa internacional de professionals del sector amb seu a Barcelona. Autor de prestigi en el camp de l’estratègia i la competitivitat, ha col·laborat amb el World Economic Forum, entre d’altres.
En aquesta entrevista a El Nacional, Ketels analitza quin és el model català de clústers. Què podrien fer millor les empreses i què podria fer millor la Generalitat. Una qüestió d'intel·ligència estratègica. Simpatitza amb Catalunya i es desfà en elogis per la seva política industrial. Però sempre es pot millorar i sobretot quan la Indústria 4.0 obre les portes d'un nou capítol de transformació tecnològica. En matèria política, espera que es trobi una solució per al procés. Malgrat que considera que la seva opinió és irrellevant, respectarà el resultat. Sigui quin sigui.
Com definiries un clúster?
Un clúster té una doble vessant. És una concentració geogràfica però també una combinació d’activitats econòmiques interconnectades per una mateixa indústria. Un dels objectius és fomentar la creació de valor amb caràcter local i de proximitat.
Se'l crea o es crea?
Emergeix naturalment. Hi ha companyies i localitats que creixen més que altres. És un procés automàtic.
Quina mena d'impacte social i econòmic té un clúster?
Segons les dades, els clústers són impulsors de les economies regionals. Allà on emergeixen, hi ha més productivitat, millors salaris i cadenes de valor més elevades.
Els clústers són impulsors de les economies regionals. Allà on emergeixen, hi ha més productivitat, millors salaris i cadenes de valor més elevades
Cada vegada s'apropa més la revolució de la Indústria 4.0.
La Indústria 4.0 és un nou capítol de la transformació tecnològica de les indústries i els clústers. El més innovador és aquesta idea de productes intel·ligents i connectats. L'ús del software IT millora el producte i, alhora, es creen sistemes més efectius i en constant aprenentatge. Ja no es tracta només de conèixer el producte sinó d'incrementar i entendre cada vegada millor l'entorn IT. S'ha de crear valor.
Posi'm un exemple.
Les companyies d'enginyeria s'estan convertint en empreses de software. La Indústria 4.0 vol dir pensar sistemàticament en la fabricació de noves indústries i això ens porta al debat de l'organització i estructura de les empreses.
La Indústria 4.0 vol dir pensar sistemàticament en la fabricació de noves indústries
En quina posició es troba Catalunya?
Catalunya és una de les regions més fortes d'Espanya, el Mediterrani i Europa. És una potència industrial. Va ser una de les primeres regions a industrialitzar-se d'Europa i ha fet molts esforços per implementar els clústers. Catalunya combina història industrial amb idees innovadores. Per als que treballem en aquest sector, és un lloc en què emmirallar-se. De fet, Catalunya també va ser una de les primeres regions en utilitzar els clústers com una plataforma d'internacionalització que ha servit per compartir tecnologies i crear noves sinergies. Es percep Catalunya com una regió econòmica líder a Europa i capdavantera en clústers i desenvolupament a tot el món.
Posició privilegiada però suposo que diferent de la dels Estats Units.
El model americà és molt diferent del català, encara que això no vol dir que sigui necessàriament millor. Els Estats Units han aconseguit crear un context econòmic on aquesta aparició natural dels clústers és encara més freqüent que a Europa. És un mercat extens i integrat, hi ha més flexibilitat en el mercat laboral i és més fàcil que les noves companyies emprenguin i desafiïn les ja establertes. La diferència es troba en les condicions, no en la manera de fer política.
Catalunya va ser una de les primeres regions a utilitzar els clústers com una plataforma d'internacionalització que ha servit per compartir tecnologies i crear noves sinergies
Un consell per a les empreses.
Els clústers organitzatius són una plataforma de col·laboració entre diferents tipus d’empresa. Els líders empresarials ho han d'aprofitar. Reconèixer i identificar l'èxit d'aquestes connexions.
Un consell per a la Generalitat.
Les polítiques de clústers aplicades a Catalunya sempre han estat capdavanteres. Però sempre es pot fer millor. El Govern català hauria de dissenyar una arquitectura institucional que permeti impulsar els clústers. Encara més. Ha de ser conscient de quina és la realitat de les empreses catalanes i desenvolupar una política d’intel·ligència estratègica. Connectar les empreses estrangeres amb les locals i donar valor al territori. En matèria d’innovació, Catalunya té una gran oportunitat i l’ha d’aprofitar. Els clústers són una porta molt atractiva a l’ecosistema empresarial de Catalunya.
Ha de ser conscient de quina és la realitat de les empreses catalanes i desenvolupar una política d’intel·ligència estratègica
A què es refereix per intel·ligència estratègica?
Se m’acudeixen moltes preguntes al voltant d’això: Com podem saber que un tipus d’inversió pública és la més efectiva i fa que les nostres companyies siguin les més exitoses? Com podem aportar més valor a la nostra regió? Com hem d’utilitzar els fons? Hauríem d’atraure el màxim d’inversions exteriors? Ens hauríem de centrar en les infraestructures? Hauríem de donar més diners a les universitats? Hauríem d’invertir en tots o només en alguns sectors estratègics?
Preguntes sense resposta?
Hi ha milions d’opcions i possibilitats. Si el govern ho vol fer i ho vol fer bé, ha de conèixer la realitat de les empreses catalanes. Un clúster t’ajuda a estructurar la complexitat d’aquests àtoms d’informació.
Tothom a Europa espera que el govern espanyol i català trobin una bona solució. Sigui la que sigui.
Una pinzellada internacional del procés català.
Sóc Alemany i visc a Suècia. Sento molta simpatia per Catalunya i la seva identitat. Tothom a Europa espera que el govern espanyol i català trobin una bona solució. Sigui la que sigui. Tots ens sentim frustrats per la manca de diàleg que impedeix resoldre aquest tema. Però al cap i a la fi, la nostra opinió és irrellevant. És una decisió que han de prendre els catalans i els espanyols. Podrem viure amb el resultat que decidiu que té més sentit.