Roger Pallarols (Barcelona, 1979) està sent una de les cares de la desescalada de la pandèmia. El director del Gremi de Restauració de Barcelona atén ElNacional.cat en plena campanya per reclamar al Govern que la restauració pugui obrir més enllà de les 5 de la tarda. Molt crític amb el Govern i amb l’executiu espanyol, reclama una ampliació dels horaris per salvar molts restaurants que tenen el seu pic de facturació en la franja de la tarda i de la nit. Alhora, lamenta que el tancament del sector no hagi estat acompanyat d’unes ajudes adients. 

Per què s’ha d’allargar l’horari de la restauració a Catalunya?
Per la precarietat de la situació de les empreses del sector, per la necessitat de subsistir i per la necessitat de frenar en sec el procés de destrucció de llocs de treball que està protagonitzant la restauració a Catalunya, producte de les restriccions tan dures que ens han imposat. També et diria que s’ha d’allargar l'horari davant la constatació de l’emergència econòmica, perquè Catalunya està perdent pistonada quan es desertitza un dels seus sectors econòmics més importants i davant l’evident esgotament de la ciutadania. A més, veiem, dia a dia, com la socialització és un fet, i, per tant, el tancament de la restauració no evita la socialització i la deriva a altres àmbits que no són fàcils de controlar perquè són àmbits privats. I aquest tancament tampoc serveix per a la reactivació d’una economia enfonsada, com lamentablement es troba el sector de la restauració a Catalunya.

Per tant, et diria que s’ha d’allargar l’horari per un conjunt d’aquestes evidències. Si hi afegim a més el fet que la quarta onada no ha estat tan dura com han estat les anteriors i que, per sort, la vacunació avança i les persones més vulnerables i els sectors assistencials també tenen una protecció important, penso que no tenen arguments per mantenir el càstig a un sector que només està produint una destrucció d’empreses i llocs de treball que s’accelera dia rere dia. 

Com afectaria el sector que es poguessin servir sopars?
Cada dia que passa cauen empreses. Cada dia. Al final estem davant d’un sector que fa més d’un any que se li demana un sacrifici enorme. Tothom està disposat a fer sacrificis en pandèmia..., però el sacrifici de no poder equilibrar ingressos i despeses és inassumible, perquè porta al límit massa empreses i cada dia que passa, com que és un sacrifici inassumible que ve de lluny, cauen empreses. 

En aquest sector a Catalunya s'han destruït 23.000 llocs de feina, mentre que a Madrid aquest sector està ampliant ocupació, per tant, és evident que hi ha una situació que és clarament insostenible. La partida durant totes les franges horàries és imprescindible per frenar tot aquest procés de destrucció d’empreses i llocs de feina que estem vivint des de fa moltes setmanes.

Per què s’ha de reactivar la tarda i la nit en la restauració?
Perquè la restauració és diversa, és un sector molt ampli, amb molta tipologia d’establiments i no tots els establiments tenen en el mateix moment del dia les puntes de consum i s’ha d’intentar salvar tota la restauració. Hi ha una part important de la restauració que té en l’àpat de la nit més del 50% de la facturació ordinària i, com que a Catalunya fa més de sis mesos que no es pot sopar i en l’últim any hi ha hagut nou mesos que no s’ha permès sopar, i en algun moment ni funcionar, és obvi que això és una situació insostenible. Tu no pots demanar a una empresa que estigui més de sis mesos sense l’àpat que aporta el 50% de la facturació, per tant, necessites reactivar tota la restauració.

Això vol dir assumir que la restauració és diversa, que té establiments diferents, que té puntes de consum diferents i que necessites trobar una estabilització per a tots els tipus de restauració, perquè necessites que el màxim nombre se salvi de la crisi. Això implica allargar el funcionament fins a la nit, implica revistar el toc de queda perquè es pugui fer el sopar mínimament a hores que sopem els barcelonins i catalans. Al cap i a la fi, durant el temps que vam estar oberts fins al toc de queda, ja vam veure que no n’hi havia prou, ja vam veure que els barcelonins i catalans no sopem a les 7 de la tarda. Precisament, les persones que sopen a les 7 de la tarda són les que, lamentablement, trigaran molts mesos a tornar a Barcelona. 

Per tant, hem de ser realistes, tenim establiments molt diferents, tots han d’estabilitzar-se, i això vol dir que s’ha d’allargar l’horari de manera immediata i permetre els àpats de sopar. 

Què ha estat pitjor, la limitació horària o la manca d’ajudes?
Jo et diria les dues coses. Jo diria que hi ha una recriminació als governs davant d’unes restriccions molt dures i que no han posat sobre la taula els recursos suficients per compensar-les. Quan a un establiment li estàs dient que funcioni al 30% del seu aforament, tu no pots no posar recursos per protegir les empreses, i això interpel·la el govern de l’Estat i el de la Generalitat.

En el cas del Govern, s'ha enquistat en unes mesures totalment asfixiants, mentre contempla com s’està desertitzant i arruïnant Barcelona, i per extensió Catalunya. Al principi de la pandèmia tots som capaços d’entendre que ningú tenia la fórmula perfecta i, segurament, en aquests moments de la pandèmia ja sabem que no hi ha una fórmula perfecta, però el Govern ha desatès de manera continuada la restauració. Des del mes de maig sabem que la pandèmia no s’havia superat i tots els experts pronosticaven que donaria molts ensurts i malauradament així ha estat; però també sabíem que el preu de tenir frenada l’economia de manera permanent no es pot pagar i que tan important és intentar mantenir a ratlla la Covid amb tots els costos que això comporta, perquè no es demostra una tasca fàcil, com intentar també que les empreses no facin fallida i que les famílies arribin a final de mes.

S'ha gestionat bé la crisi?
Penso que el Govern no ha abordat o ha pensat que la crisi econòmica no estava a l'altura de la crisi sanitària. I si això era un diagnòstic erroni a l’inici de la gestió de la pandèmia, ara és un diagnòstic que, amb l’evolució de la pandèmia, altres països i comunitats han constatat que no hi ha una relació causa-efecte entre el funcionament estable de la restauració i l’evolució de la pandèmia, perquè tenim països que han tingut la restauració tancada durant molts mesos i presenten dades i incidències molt pitjors que les que tenim a Catalunya i Espanya, i tenim comunitats autònomes on a la restauració no se l’ha castigat de manera tan severa i tenen incidències similars o idèntiques a les que tenim a Catalunya. Enquistar-se en això és un acte d’enorme irresponsabilitat i el Govern ha de créixer, ha de ser madur i ha d’assumir que no es pot mantenir un càstig que està arruïnant Barcelona i Catalunya.

Perquè, al final, si lluitant contra una pandèmia sanitària greu com la que tenim, el que ens queda és la ruïna col·lectiva, és un pèssim resultat, perquè això genera molts problemes per al futur de la ciutat del país i per a la salut de les persones. Hi ha una màxima en medicina que diu: “No hi ha pitjor malaltia que la pobresa”, per tant, no fer front al procés d’empobriment que està patint la restauració, i per tant Barcelona i Catalunya, de manera immediata, no tallar en sec el procés de destrucció empresarial que ara només s’explica pel volum de restriccions inassumibles o no fer front a una destrucció d’ocupació sense precedents en aquest sector, amb el volum de treballadors que hem destruït o liderant el número d’ERTO dins l’estat espanyol, és un camí que només ens porta a la ruïna col·lectiva i a l’ensorrament. No es pot aguantar més, no es pot demanar més sacrificis a les empreses, no es pot demanar més sacrificis als treballadors, alhora que queda constatat que tancar la restauració només castiga l’economia i no frena la socialització, per tant, és un negoci rodó, si em permets dir-ho irònicament. Al final, ni frenes la socialització ni protegeixes les empreses i els treballadors.

Al final demaneu que s'alleugerin les restriccions...
A excepció de Madrid, que no ha castigat mai la restauració, les altres comunitats en altres moments han pres mesures. A veure, Madrid també pren mesures amb relació a la restauració, al final, la restauració madrilenya té moltes limitacions, perquè no treballen fins a l’hora que treballarien en condicions normals perquè també hi ha toc de queda, perquè tenen restriccions d’aforament... Però, al final, les restriccions que imposes no han de fer inviable l’empresa, i aquí tenim un volum de restriccions, que a més són sostingudes durant molt temps, que fan inviables les empreses i a sobre no es posen els recursos suficients per compensar les pèrdues.

Amb tot això, estem arribant a una situació de fallida del sector de la restauració. I quan és un sector que aporta tant de manera directa de riquesa i ocupació, i que a més té un impacte que era del 30% del PIB per tots els sectors i subsectors que en depenen, el que estàs fent és jugar amb el futur de Catalunya.

No tinc cap mena de dubte que el Govern de la Generalitat no vol que la restauració s’ensorri ni que Catalunya s’ensorri, però a nivell pràctic les seves decisions estan ensorrant la restauració i Barcelona. Per tant, és el moment de fer un gir i permetre posar remei a una ferida que fa molt que sagna i que no podem deixar que sagni més si no volem plorar unes conseqüències encara més devastadores en un futur.

Quants locals s’han perdut a Barcelona des que va començar la crisi?
Nosaltres calculem que la ciutat ha perdut un quart dels bars i restaurants que hi havia en època pre-Covid i que, en el millor dels casos, acabarem aquesta crisi havent perdut un terç dels locals de Barcelona. Però si no s’estabilitza el sector de manera immediata, que això vol dir que tota la restauració es reactivi, també la que té en l’horari de tarda i nit les seves puntes de consum, Barcelona perdrà la meitat de la seva oferta de restauració en els pròxims mesos. I això, en un sector que, només a Barcelona, en èpoques de normalitat, dona feina de manera directa a 80.000 persones.

Estem parlant d’un dels motors que fan que la nostra economia sigui pròspera o no ho sigui. I quan aquest motor s’està desproveint de tanta musculatura durant tants mesos, el risc de fallida del sector és evident. És un sector que a dia d’avui està en fallida, i el risc d'enfonsament de l’economia és evident. Al final, si Barcelona cau, cau Catalunya. I Barcelona té tots els ingredients per tenir una crisi molt complicada, perquè tenim l’absència de mobilitat que necessiten les grans ciutats per subsistir i perquè tenim un volum de restriccions des de fa tants mesos que moltes empreses que no són tan dependents de la mobilitat per subsistir també estan en situació de fallida, perquè no poden equilibrar ingressos i despeses