La futura llei estatal de Contractes del Sector Públic, aprovada en comissió al Congrés de Diputats i pendent de ser ratificada al ple no considerarà, a iniciativa d’Esquerra Republicana de Catalunya, com a subvencions vinculades a preu les aportacions dineràries de les administracions per finançar activitats d’interès general i culturals, al marge que els usuaris paguin o no. Això té incidència directa en l’IVA a declarar per part de l’entitat receptora de l’ajut, que a efectes pràctics, i en aquests supòsits, en quedaria exempt.
La diputada portaveu d’Esquerra a la ponència, Teresa Jordà, ha considerat “molt important aquest acord” en la mesura que fixa un mateix criteri tant per al finançament de la gestió dels serveis públics “com en la promoció de la cultura i les activitats d’interès general, sempre que no existeixi una distorsió significativa de la competència”. L'acord és fruit d'intenses negociacions i s'ha tancat 'in extremis' hores abans que es tanqués la ponència, amb la votació d'aquesta tarda.
La neutralitat de l’IVA
La mesura aprovada garanteix la viabilitat econòmica i financera de la gestió dels serveis públics i de les activitats culturals i d'interès general “que d'una altra manera podria veure's truncada”, assenyala Jordà. A més, també aconsegueix que les administracions públiques “no hagin d'incórrer en uns costos addicionals i, per tant, una major despesa i més dèficit”. I, per últim, “es garanteix la neutralitat de l'IVA, ja que aquestes aportacions no suposen una distorsió de la competència”.
Com a exemple per entendre la modificació que imposa la llei, podria donar-se el cas que si una activitat d’interès general com un acte cultural rebia una subvenció i l’entitat decidia cobrar una entrada de 0,50 euros, havia d’ingressar com a repercutit l’IVA aplicat al total de la subvenció. “En canvi, si el preu de l’entrada era zero, no li calia ingressar aquest IVA”, assenyala Jordà. Un criteri “paradoxal i absurd”, conclou.
El que pretén la proposta “és defensar la neutralitat de l’IVA, i això és així quan el preu que es cobra com a contraprestació és el preu de mercat”. No es fa altra cosa, en realitat, que estendre a l’àmbit cultural el mateix criteri que s’aplica en la prestació d’altres serveis públics, “en què les aportacions no es consideren subvencions vinculades a preu quan no existeixi una distorsió significativa de la competència”, diu Jordà.