No hi ha any que no es digui que Twitter desapareixerà l'any següent. Tanmateix, ha aconseguit celebrar el seu desè aniversari amb més de 500 milions d'usuaris, dels quals més de 300 milions són usuaris actius. Guanyar usuaris i notorietat, però, no significa guanyar diners. En tots aquests anys aquesta xarxa de microblogging que s'ha convertit en un dels fenòmens culturals més cèlebres de tots els temps no ha aconseguit trobar un model de negoci rendible. La publicitat a internet està absolutament dominada per Google i Facebook, i Twitter ho té difícil per esgarrapar quota de mercat a aquestes dues empreses, molt més potents. 

Cal tenir en compte que, a diferència de Facebook, Twitter no va ser concebut al seu inici per fer guanyar diners els seus propietaris amb la seva activitat. La lentitud amb què s'ha anat millorant l'experiència d'usuari mentre Facebook inventava dia a dia noves idees per seduuir els usuaris, a més del desinterès dels seus directius, començant pel seu cofundador Jack Dorsey, per sostenir les regnes de la companyia (totalment al contrari que Mark Zückerberg amb Facebook), en són una mostra.

Directius de Twitter que no utilitzen Twitter

Alguns membres de la cúpula de Twitter ni tan sols són usuaris actius de la xarxa: el cap de comptabilitat de l'empresa, Robert Kaiden, té 270 seguidors i 36 tuits, el director financer, Anthony Noto, ha fet 1.236 tuits en 7 anys i el director tecnològic Adam Messinger, 2.916 en 9 anys. Mentrestant, el president dels Estats Units Barack Obama ha fet més de 14.000 tuits, el cantant Justin Bieber, més de 30.000, i l'actor de Bollywood Shah Rukh Khan, més de 54.000.

Alguns analistes, de fet, apunten que això pot ser un símptoma que els fundadors de Twitter hagin tingut sempre en ment fer créixer la companyia per vendre-la, i no pas per fer-se'n càrrec. D'altres afirmen que sempre s'han resistit que Twitter perdés la seva essència de xarxa social immediata, caracteritzada pel seu mític límit de 140 caràcters que li atorguen rapidesa, gratuïta i senzilla d'utilitzar, i això fa que sigui més volàtil i, per tant, menys atractiva per als anunciants que altres mitjans. I en aquesta línia, Jack Dorsey va publicar un tuit que va fer saltar totes les alarmes dels usuaris més fidels (i va fer desplomar les accions de la companyia):

Es tracta d'un tuit per desmentir el rumor que Twitter vol ampliar el límit de caràcters a 10.000, però deixa clar que planegen que els tuits siguin diferents, permetin més edició, tot destacant parts del text, i que tinguin una extensió superior a l'actual. Això podria tenir efectes positius de cara als anunciants. I en realitat és a la mateixa naturalesa conversacional que diu Dorsey que no vol perdre on molts veuen que estarà realment el negoci: en saber de què es parla i com se'n parla.

Des del seu llançament, en què va ser concebut com una mena de grup de WhatsApp (però amb SMS) per a empleats de l'empresa de podcasting Odeo, Twitter ha estat mitjà de difusió de grans moments històrics.

2006: "1, 2, 3, provant"

El març de 2006 el cofundador i actual president de Twitter, Jack Dorsey, publicava aquest cèlebre primer tuit a la xarxa social que va transformar el microblogging: "Tot just instal·lant el meu Twitter". Aquest tuit, encara accessible, s'ha anat compartint any rere any amb cada aniversari de Twitter.

2007: "I si utilitzéssim # per agrupar paraules?"

Un any i mig més tard, l'agost de 2007, l'aleshores treballador de Google Chris Messina, proposava als usuaris utilitzar el coixinet (#) per unir paraules i així agrupar tuits per temes. La iniciativa va tenir tant d'èxit que s'ha convertit en un dels símbols d'aquesta xarxa. 

Entre els hashtags més populars de la història de Twitter hi trobem #egypt (durant la Primavera Àrab), #OccupyWallStreet (durant les protestes contra la crisi financera), #BringBackOurGirls (per exigir el retorn de les 276 nenes segrestades a Nigèria per Boko Haram), #Ferguson (sobre la decisió del jurat d'aquesta localitat nord-americana de no condemnar el policia que va matar d'un tret un adolescent negre), #JeSuisCharlie (després que terroristes de la branca d'Al-Qaeda del Iemen van matar a trets 12 persones del setmanari satíric Charlie Hebdo), #FollowFriday (per suggerir als seguidors cada divendres comptes interessants per seguir), #RefugeesWelcome (arran de l'èxode massiu de sirians que fugen de la guerra al seu país), entre d'altres.

2008: Twitter per guanyar eleccions

El 2008, quan ni tan sols havia sortit el primer Iphone al mercat, l'aleshores candidat demòcrata a la presidència dels Estats Units, Barack Obama, va ser el polític que va marcar un abans i un després en l'ús de les xarxes, incloent Twitter, per comunicar-se amb l'electorat i influir en la seva intenció de vot. El seu equip de campanya va idear un dels lemes més recordats de les últimes dècades, que va donar lloc a un dels hashtags més motivadors de la història de Twitter: #YesWeCan. 

Obama va destinar una part importantíssima del seu pressupost per a la campanya a les xarxes socials a diferència del seu rival, John McCain, amb gran èxit que va repetir el 2012. 

2009: La primera 'Twitter Revolution'

El 2009 va ser un any de grans canvis a Twitter. Tot i que sovint es diu que les primeres revolucions i protestes on els activistes van començar a utilitzar Twitter i Facebook per comunicar-se i potenciar el seu poder de convocatòria van ser Tunísia i Egipte el 2011 i posteriorment el 15M i Occupy Wall Street el mateix any, en realitat van ser les protestes a Chisinau contra el govern de Moldàvia de l'abril de 2009 i les protestes a l'Iran després de les eleccions presidencials del juny del mateix any les que van aprofitar primer el potencial de les xarxes per tenir més repercussió. 'Iran', 'Tehran', 'Ahmadinejad' i 'Mousavi' van ser trending topic durant dies, així com el hashtag #IranElection.

2009: "En òrbita!"

El maig de 2009, l'astronauta Michael J. Massimino va esdevenir el primer a tuitar des de l'espai, per explicar com havia anat l'enlairament:

2009: Arriba el retuit

El novembre de 2009, Twitter anunciava "l'activació d'una aplicació anomenada retuit", que permetia compartir informació amb els seguidors amb un sol click. Aquell mateix any també s'havien introduït els trending topics o tendències del moment a la barra lateral de l'aplicació. L'abril de 2009 també va sortir la primera app de Twitter oficial per a mòbils (abans calia utilitzar-lo a l'explorador d'internet del mòbil), concretament per a BlackBerry.

2010: Twitter comença a fer diners

L'abril de 2010 Twitter va llançar una de les seves iniciatives estrella en la cerca de finançament: els tuits promocionats, pels quals les empreses van començar a pagar per posar els seus anuncis en tuits a la timeline dels usuaris. Aquest sistema es va anar perfeccionant amb el temps: el 2012 va començar a permetre als anunciants segmentar els usuaris per la seva ubicació i dispositiu de connexió (mòbil o PC) entre d'altres, a través d'una secció específica per a tuits promocionats. 

2011: Més 'Twitter Revolutions'

L'any 2011 va ser un any de protestes. Primer va ser la Primavera Àrab, que va estendre's per Tunísia, Egipte, Líbia, Argèlia i fins i tot Iemen, Bahréin i Síria. El mes de maig, a les principals ciutats espanyoles milers d'activistes als quals es va anomenar "indignats" van encetar un moviment del qual es van fer ressò altres ciutats del món com París, Brussel·les, Londres i Nova York.

2011-2012: Nou disseny

Twitter ha passat per diversos redissenys de la seva interfície des dels seus inicis, però un dels més cèlebres és el que va començar a desplegar (primer voluntàriament i després de forma obligatòria) a partir de setembre de 2010 fins l'agost de 2011. La nova estructura d'aquesta aplicació, en dos panells en comptes d'un, i permetia visualitzar imatges directament als tuits (abans calia descarregar-les), pujar vídeos, mostrar contingut relacionat, entre d'altres. El 2014 va tenir lloc un altre dels seus canvis més sonats: el del seu perfil, que permetia incloure dues fotos (una de portada i una per al perfil, similar a Facebook) i fixar un tuit a la portada, que no quedaria enterrat per sota de tuits més nous.

2012: Un usuari inesperat

El desembre de 2012 es va unir a Twitter el Papa Benet XVI, esdevenint el primer pontífex a fer servir aquesta xarxa. Més tard, el Papa Francesc també es s'hi va unir.

2013: Entrada a la borsa

El setembre de 2013 l'aplicació va anunciar a Twitter que per primera vegada posava a la venda accions de la seva companyia al públic en general per expandir el seu capital i ampliar el negoci. Va llançar 70 milions d'accions a 26 dòlars cadascuna. Al tancament de la primera jornada a la borsa, la companyia es va revaloritzar en un 72,69%.

2014: La 'selfie' més famosa

Amb més de 3 milions de retuits, la selfie que es van fer a la cerimònia dels Òscars Jennifer Lawrence, Brad Pitt i Bradley Cooper, entre d'altres, i publicada per Ellen DeGeneres, va ser el tuit més compartit de la història.

2015: Pèrdua d'usuaris

L'últim trimestre de 2015 Twitter va experimentar el primer període sense creixement en usuaris des que va sortir a la borsa: va repuntar només un 9% respecte del trimestre anterior. El primer trimestre de 2014 havia crescut un 25% respecte de l'anterior, tot situant-se en els 258 milions d'usuaris. Això ha fet que es desplomin les seves accions i que s'impacientin els seus inversors. La companyia va acomiadar un 8%b de la plantilla i diversos directius van marxar.