Com cada principi d'any la Fundació máshumano ha reunit els experts de primer nivell que integren el seu Patronat per provar d'analitzar i preveure el context actual (econòmic, social, tecnològic) en el que s'hauran de moure les empreses en els propers mesos, ja que aquest impactarà directament en els seus plans estratègics i en les seves polítiques de gestió de persones. A través de dues taules de debat, els experts han compartit una visió estratègica, amb una mirada humanista, sobre el futur i la sostenibilitat de les organitzacions.

La jornada la Fundació máshumano, que ha tingut lloc a la seu de Sagardoy Abogados, ha comptat|explicat amb la van participar d'Íñigo Sagardoy, president de la Fundació máshumano i de Sagardoy Abogados; Rafael Doménech, responsable d'Anàlisi Econòmica de BBVA Research; Laura González-Molero, presidenta d'APD i consellera de diverses companyies cotitzades; Ana Argelich, presidenta i directora general MSD a Espanya; i Plàcid Fajardo, soci director de Leaderland i alt directiu en recursos humans i lideratge. L'acte ha estat moderat per Beatriz Sánchez Guitián, directora general de la Fundació máshumano i Tomás Pereda, subdirector general.

Amb relació a l'economia espanyola i el món empresarial, Rafael Doménech ha compartit les últimes previsions macroeconòmiques de BBVA Research, destacant l'intens augment a Espanya de la immigració en els últims temps, que compensa el pràctic estancament de la població espanyola. Un factor que podria ser determinant davant de l'actual problemàtica per cobrir vacants en determinats llocs|parades, de la mateixa manera que ho seria aprofitar el potencial del talent sènior.

A més, per millorar les taxes d'atur jove, femení i de majors de 50 anys, Doménech ha afirmat que "hi ha una gran falta de capital humà amb la capacitació necessària en alguns sectors, unit a un problema de relleu generacional." Per això "és necessari avançar en la flexibilització del mercat laboral i activar polítiques actives que impulsin el mercat de treball, a fi de detectar quines són les necessitats del nostre teixit productiu i identificar les deficiències de les persones que estan disposades a treballar. Això implica activar plans de formació, de reskilling i upskilling."

Per la seva part Laura González Molero ha augurat un any marcat per la volatilitat, els riscos geopolítics, els desafiaments tecnològics, com la ciberseguretat i la intel·ligència artificial i els aspectes climàtics. En aquest sentit, ha recordat la necessitat que els mapes de riscos s'incloguin a les agendes de totes les organitzacions, independentment de la seva mida o sector. Així mateix, ha comentat que les empreses es veuran impactades per l'escassetat de talent qualificat, la fuga de talent jove i més exigències regulatòries mediambientals.

Davant d'aquest escenari complex, González-Molero ha volgut llançar un missatge optimista ja que "l'important és tenir un diagnòstic correcte i palanquejar-nos en les fortaleses de la nostra indústria, com l'enginy, la creativitat o la resiliència, per poder esquivar els obstacles." A més, ha emfatitzat en la importància cada vegada major dels aspectes ESG i en què qualsevol organització pugui basar|recolzar-se en un bon govern corporatiu perquè "es tracta del millor instrument per prendre les decisions adequades de manera àgil unint viabilitat i sostenibilitat".

En aquest sentit, també ha destacat el paper rellevant dels aspectes socials, sobretot els relacionats amb l'atracció i fidelització d'un talent escàs, apuntant que "és necessari analitzar com podem aportar valor en les comunitats on som presents i en la societat, a través del compliment de tota la normativa salarial o d'igualtat, una cosa que cada vegada està més regulada i present a l'agenda dels consells d'administració."

L'acceleració del món en el qual vivim sens dubte també impacta en l'àmbit laboral dels recursos humans i del talent. Així ho ha expressat Íñigo Sagardoy, qui a partir de diferents estudis i fòrums ha identificat quines seran les prioritats el 2024 per a les àrees de gestió de persones.

"A part dels temes tradicionals", va dir "com la política de remuneració salarial o la jornada, preocupen aspectes relacionats amb la capacitat del lideratge per navegar en un món de gestió de riscos; com avançar en noves forma de feina i en models híbrids connectant els equips amb la cultura i propòsit empresarial; quines són les eines tecnològiques i d'intel·ligència artificial idònies per optimitzar la funció de RRHH; com afecta la transformació contínua al compromís dels empleats; de quina forma implantar amb èxit programes de desenvolupament professional; i com fer front als poli riscos i als desafiaments de la Intel·ligència Artificial, que segons diferents informes, sembla que en l'àmbit dels RRHH serà una eina més d'ajuda a la productivitat que de substitució".

Sagardoy també ha volgut destacar cinc tendències que afectaran a l'àmbit laboral, com són una regulació més gran, la importància de la jurisprudència derivada dels litigis que sorgiran en interpretar una normativa molt nova, la protecció dels drets fonamentals dels empleats i de la negociació col·lectiva, i el paper de l'empresa com a cooperador de les polítiques públiques. "Tots aquests aspectes fan que la funció de Recursos Humans i relacions laborals tingui cada vegada major pes estratègic", ha conclòs.

Ana Argelich ha destacat el paper protagonista de la ciència, sobretot arran de la pandèmia, posant de relleu els grans avenços|avanços en investigació i les importants oportunitats d'ocupació que ofereix. Tanmateix, malgrat que Espanya és un dels principals hubs en inversió i investigació clínica, Argelich ha apuntat que el sector s'enfronta a la rigidesa del mercat laboral per accedir o fidelitzar al talent que necessiten.

"Ens costa trobar professionals amb talent i desenvolupament i, a més, molts acaben marxant. És necessari desplegar mesures per atreure i fidelitzar aquest talent". L'experta també ha destacat com la tecnologia està ajudant la indústria a ser més eficient i ecològica i de què forma la intel·ligència artificial i el maneig de dades de forma controlada pot ajudar l'avenç de la investigació. Com a tancament de la seva intervenció, ha fet referència a aspectes socials, on "cada vegada es percep un esforç més gran per part de les empreses en temes d'inclusió, equitat i diversitat i a promoure el desenvolupament i formació de les persones", va explicar.

Finalment, Plácido Fajardo ha parlat de les oportunitats i riscos de la Intel·ligència Artificial, al·ludint a grans moments de creixement tecnològic com els dels anys 90 i 2000, quan van provocar una acceleració en l'ús de determinats perfils, però també van venir acompanyats d'importants reduccions de plantilla.

"Els avenços tecnològics", va assenyalar, "sempre han impactat en la societat, en l'ocupació i al món del feina. Han tingut sempre una cara A i una cara B i això ocorre|passa encara més ara". Així, sobre el frenètic avenç|avanç de les intel·ligències artificials, l'expert en talent i lideratge ha destacat els seus enormes avantatges, mentre ha confessat sentir certa sensació d'assetjament davant de l'assumpció per part d'aquesta tecnologia de cada vegada més capacitats tradicionalment humanes, davant de la qual cosa ha recomanat "centrar-nos precisament en aquests atributs que són els que ens permeten connectar amb altres éssers humans de manera que cap màquina no pot fer: liderar, inspirar, emocionar o prendre decisions basades en l'ètica i la consciència".

D'altra banda, ha posat èmfasi que la intel·ligència humana ha estat capaç de superar múltiples obstacles al llarg de la història, destacant la necessitat de posar de relleu l'humà i els atributs que fan que atraguem l'interès i afecte dels altres, també al món de l'empresa ja que "el món corporatiu també es fa d'afectes, interessos i afinitats, alguna cosa on l'IA encara no és capaç d'arribar".