El sistema de pensions espanyol és un dels més desajustats de la Unió Europea si ho comparem amb els seus països veïns. Avui, el govern de Pedro Sánchez ha convocat empresaris i sindicats per encarar la segona i darrera fase de la reforma de pensions. Tot i que el ministre d'Inclusió i Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, ha matisat que no hi ha segones fases, sinó que es tracta de "culminar la primera ronda", en declaracions a RNE. Sigui com sigui, caldrà canviar d'una vegada la fórmula de càlcul de la pensió de jubilació i mitigar els perjudicis que pateixen els treballadors que són expulsats del mercat laboral en els darrers anys de la seva trajectòria. En paral·lel, això anirà acompanyat d'una ampliació de la base màxima de cotització, però també d'una pujada en la prestació.
Descarta ampliar la cotització als 35 anys
"Tenim una pensió màxima relativament baixa si ho comparem amb països del nostre entorn. Es tracta d'elevar progressivament la pensió màxima i augmentar la cotització en la seva base", ha expressat Escrivá. I avisa que els canvis es faran de forma gradual i suau, però no nega la necessitat d'un canvi si aquest sistema ha de seguir viu en les properes dècades: "La dels 30 i la dels 40 seran vitals per mantenir la sostenibilitat del sistema, després la tensió baixarà com a resultat, també, de la demografia".
L'aspecte que més discrepàncies ha generat és la idea d'ampliar l'edat laboral actual. D'entrada, des de La Moncloa descarta l'ampliació del nombre d'anys cotitzats que es tenen en compte per calcular la pensió, dels 25 últims anys actuals de la vida actual als últims 35: "En cap cas la nostra proposta serà ampliar el període de còmput als 35, estem parlant d'uns petits ajustos". Tot i que Escrivá no els ha concretat en cap cas i, per tant, l'ampliació a expenses de saber els anys està damunt la taula.
I l'IPC?
Mirant el present més immediat, també s'ha d'establir l'afectació de l'IPC: "La revalorització de les pensions, en funció de l'IPC, es posarà de relleu pel proper novembre i desembre. Diuen que serà del 8%, miri serà el que hagi de ser", ha sentenciat el ministre que demana seguir els principis que ja es van marcar al Pacte de Toledo amb la intenció de ser "més equitatius en tots els sentits". Tornant al sistema de pensions, també ha fet referència a "les carreres professionals que amb la crisi financera i els canvis de la digitalització han portat a uns trams finals pitjors".
Actualment, un de cada tres treballadors, en la seva darrera etapa de la vida laboral, ja no presenta l'èxit més important de la seva carrera. Però aquest col·lectiu només representa aproximadament un terç del total, per la qual cosa si s'aplica com a norma general, perjudicaria dos de cada tres futurs pensionistes que mantenen carreres que fins ara eren les habituals, de cotització creixent a mesura que avança la seva vida laboral, per això les seves pensions serien menors que amb la fórmula de càlcul habitual.
També hi ha alternatives que es debatran. D'una banda, poder descartar algun dels pitjors anys de cotització de les carreres dels futurs pensionistes. I de l'altra, una millora del tractament de les llacunes de cotització. Actualment, a l'hora de calcular la pensió, aquestes llacunes ja es compensen, regalant la cotització de les 48 primeres mensualitats en què no s'acreditin cotitzacions amb el 100% la base de cotització mínima vigent en aquells mesos en què no hi va haver cotització entre totes les existents i, a partir de la mensualitat 49 sense cotitzacions, la compensació és del 50% d'aquestes bases mínimes.
Altres models de pensions europeus
Més enllà de les reformes, també hi ha models d'altres països on irrompen nous actors. Per exemple, el Regne Unit, Suècia o els Països Baixos tenen diferents models que combinen pensions públiques, amb semiprivades (generalment promoguts des de les empreses) i privades. També hi ha el model d'Àustria, conegut com "la motxilla austríaca". En aquest model, l'empleat, al llarg de la seva etapa laboral, rep per part de l'empresari una aportació anual a un fons de capitalització i es redueix la indemnització quan es fa un acomiadament. És una cosa semblant a un pla de pensions perquè aquest fons sempre és propietat del treballador i se'l va emportant allà on sigui. Aquest model afavoreix la contractació perquè redueix els costos per acomiadament, però caldrà saber què en diuen les empreses com agents socials d'aquestes reunions.