El ministre de la Seguretat Social, José Luis Escrivá, ha defensat aquest dimecres que el sistema públic de pensions espanyol "és molt sòlid", ara bé, també ha definit com un problema delimitat en el temps la jubilació de la generació del 'baby boom', que generarà una gran despesa fins a 2050 i que cal decidir com es paga. De fet, el ministre ha comentat que "arribat el moment, si calgués reunir noves fonts de finançament al sistema, que en qualsevol cas són molt petites, la disjuntiva és si es paga amb impostos que els paguen tots o podria contemplar-se la possibilitat d'un mecanisme més selectiu", ha afirmat durant la seva compareixença davant la Comissió parlamentària del Pacte de Toledo.

Amb aquestes declaracions, el ministre ha obert el debat sobre una qüestió que creu que cal decidir en l'àmbit social i polític, després que la setmana passada li costés una rectificació plantejar la possibilitat que els ciutadans de la generació del 'baby boom', aquells nascuts entre 1960 i 1975, haguessin d'assumir una baixada en la pensió o si no volien que això passes, allargar la seva vida laboral uns mesos amb el nou mecanisme d'equitat intergeneracional.

Segurament per les grans crítiques que va rebre aleshores, aquest dimecres no ha volgut fer valoracions ni que les seves paraules es poguessin malinterpretar i s'ha limitat a posar la qüestió damunt de taula, encara que ha incidit en què és un element molt important a tenir en compte, atès que la generació més jove incorporada al mercat laboral sofreix una precarietat i una elevada taxa de desocupació que no han sofert generacions anteriors.

De fet, ha recordat que "de la mateixa manera que ja ningú discuteix que la consideració de gènere és una qüestió fonamental de justícia i equitat que cal incorporar a les polítiques públiques, jo estic convençut que amb el temps, plantejar el mecanisme d'equitat intergeneracional probablement té també elements de justícia i equitat".

Derogació del factor de sostenibilitat

Ha recordat també la importància d'haver derogat el factor de sostenibilitat, "mal dissenyat", de la reforma del PP de 2013, que penalitzava l'esperança de vida amb un efecte creixent en el temps sobre els més joves, que a partir de 2050 haguessin tingut un minvament en la seva pensió major a la dels qui es jubilessin el 2030.

Aquest factor, inicialment previst per a entrar en vigor en 2019 i suspès fins a 2023, hauria suposat una retallada de 291 euros per a una pensió de 1.500 euros d'un treballador que es jubilés als 67 anys el 2070 i de només 101 euros per a qui en les mateixes circumstàncies es jubilés en 2030, segons els càlculs presentats per Escrivá.

La reforma del PP va provocar la percepció que hi havia un problema amb les pensions

A més, durant la seva intervenció al Congrés, Escrivá ha explicat que en els últims anys les previsions més alarmistes han alimentat la inquietud de la societat i la creença que cada vegada les pensions seran menors, alguna cosa que va validar la reforma del PP de 2013 amb el missatge que existia "un problema grossíssim".

Per contra, l'acord subscrit amb els agents socials la setmana passada creu que dona certitud als pensionistes actuals i futurs en garantir el seu poder adquisitiu i reforçar la sostenibilitat del sistema. El ministre ha considerat que el problema més gran del sistema és el de les despeses impròpies, alguna cosa que se soluciona amb l'acord signat amb patronal i sindicats que trasllada la despesa no contributiva (al voltant del 2% del PIB anual) als pressupostos generals de l'Estat.

Segons ha explicat, aquesta és la raó que Espanya tingui un major dèficit en l'àmbit de la Seguretat Social que altres països europeus amb sistemes de similars, malgrat tenir una despesa en pensions inferior i unes cotitzacions socials més altes.