El gran potencial del sector del gas renovable es fa més inqüestionable cada any. La producció combinada de biogàs i biometà el 2020 va ascendir a 191 TWh (segons l'informe de PwC Espanya, conforme a la petició realitzada per la Fundació Naturgy), amb la finalitat d'analitzar el potencial desenvolupament del biogàs i biometà a Espanya i el seu impacte en la reducció de l'empremta de carboni. Tanmateix, les conclusions incideixen que el sector necessitarà suport legislatiu i inversions rellevants en els propers anys per aprofitar tot el seu potencial.

De l'anàlisi de certs països europeus que van al capdavant en el desenvolupament del sector del biometà, es posa de manifest que els mecanismes de suport són imprescindibles per aconseguir l'impuls necessari i posicionar el biometà com una alternativa viable econòmicament per aconseguir una transició energètica el més senzilla i natural possible.

A Espanya, el suport al llarg dels anys per part de les administracions ha estat pràcticament inexistent, i encara que s'estan fent els primers passos per al progressiu desenvolupament d'aquest vector energètic amb la creació del Full de Ruta del Biogàs, continuen existint una sèrie de barreres administratives, regulatòries, econòmiques i fiscals a superar per garantir un desenvolupament robust i estable en el mitjà i llarg termini.

Entre les barreres més destacables es troba l'escassa ambició mostrada en el Full de Ruta del Biogàs quant als objectius a abastar de cara a l'any 2030 al nostre país: una producció de biogàs de 10,4 TWh i una substitució del consum de gas per biometà de l'1%, molt lluny dels objectius establerts des de la Unió Europea i per la resta dels països europeus.

En països referents a nivell europeu la quota aplicada estimada per al biometà és al voltant del 10% del consum final, en la que destaca Alemanya amb una quota del 20%. Alemanya és la primera potència en producció de biogàs i biometà a nivell europeu i mundial. El 2020 comptava amb el 60% de les plantes de biogàs i el 27% de les plantes de biometà d'Europa. A més, va ser un dels primers països a implementar un subsidi a la producció d'electricitat renovable.

A Dinamarca, per exemple, la producció de biogàs es realitza ja en 180 plantes basades en el tractament de les dejeccions ramaderes i els residus orgànics. Dinamarca és un país europeu de referència, ja que un 28% del gas consumit és d'origen renovable. A França van començar a operar 91 noves unitats el 2020 i unes altres 123 plantes van començar la seva activitat entre gener i octubre de 2021. Seguit de França, els països que van experimentar un creixement més gran en el nombre de plantes de biometà són Itàlia amb 11 plantes en 2020 i Dinamarca amb unes altres 10 plantes aquell mateix any.

En aquest context, és fonamental l'agilitació de permisos i tràmits per obrir noves instal·lacions. A França, per exemple, únicament es necessiten 12 mesos per construir-se una planta, a diferència d'Espanya, on aquell període és més extens. De fet, els projectes de biometà estan subjectes a una multitud de requisits legals perquè se superposen amb àrees com l'agricultura, la gestió de residus, el reciclatge, la indústria energètica, els fertilitzants i la producció d'esmenes del terra que alenteixen el procés.

Segons dades de l'Associació Europea de Biogàs (EBA, per les seves sigles en anglès) sobre l'anàlisi del sector, el 2019 constaven a Europa un total de 18.943 instal·lacions de producció de biogàs. Aquesta xifra suposa un 4% més de plantes que l'any anterior amb les que es van produir un total de 193 TWh de biogàs. Quant al biometà, va continuar creixent fins a arribar a 725 plantes durant 2019, que van produir 26,7 TWh.

Espanya se situava el 2021 en vuitè lloc en nombre de plantes entre els països de la Unió Europea que han apostat per aquesta producció. Mentre Alemanya disposa de 238 plantes que generen 12.753 GWh, Espanya en tenia tan sols cinc amb una capacitat per produir 250 GWh.

Barreres reguladores

Al nostre país, segons l'informe de PwC i Fundació Naturgy hi ha massa barreres reguladores com la falta d'un marc legal i normatiu que reguli de forma eficaç l'activitat relacionada amb els gasos renovables, especialment el biometà. A més, la majoria de les mesures incloses en el Full de Ruta del Biogàs encara estan pendents de ser desenvolupades, i es necessita un marc normatiu i fiscal que sigui capaç de regular les aplicacions del biometà que no estiguin relacionades amb aplicacions estrictament elèctriques, és a dir, com seria la injecció a la xarxa gasista com a energia lliure d'emissions.

Entre les mesures proposades per les gasistes hi ha: La definició d'un marc legal del biometà, amb incentius i quotes ambicioses i creixents cada any per a la seva injecció i disponibilitat a la xarxa de gas, per universalitzar els seus consums domèstics, industrials, comercials i de transport; i el desenvolupament d'una regulació específica que asseguri un accés competitiu al residu necessari, que generi senyals de preu als generadors de residu, que valorin de forma adequada les emissions evitades i que permetin internalitzar els costos, entre altres.

D'altra banda, hi ha barreres econòmiques i fiscals com l'absència d'incentius específics de suport a la producció, a la injecció en xarxa i consum del biometà. La gran quantitat d'impostos associats a la generació de biometà existents, com poden ser l'impost a la producció d'energia o d'autoconsum, així com impostos associats en el punt de consum com el d'hidrocarburs, són també condicionants negatius per al desenvolupament.

La Comissió Europea estima un desenvolupament molt rellevant del biogàs. El 2050, el biogàs pot arribar a suposar entre un 20%-60% la demanda actual de gas natural, demostrant que el biogàs es pot convertir en una palanca clau i imprescindible de cara al compliment dels objectius en matèria de lluita contra el canvi climàtic i d'integració de renovables en el nou sistema energètic.

Abans d'arribar a 2050 i com a conseqüència de la complicada situació geopolítica que s'està vivint en l'actualitat a Europa, la Comissió Europea ha establert un pla perquè Europa aconsegueixi ser independent davant els combustibles fòssils d'origen rus el 2030, gairebé dos terços d'aquesta reducció poden aconseguir-se en el termini d'un any.