Segons els resultats de la primera edició de l'International Compliance Index, un informe independent sobre el nivell de compliment dels acords d'inversió compromesos per avançar en matèria energètica, Espanya acumula multes per valor, com a mínim, de 712 milions d'euros. En aquest llistat, l'Estat espanyol va per darrere de Veneçuela que és primera. Completa el podi en tercer lloc, Rússia. Els tres països són els que s'han negat més vegades a atendre les indemnitzacions econòmiques que pesen sobre ells.

D'aquest estudi destaca l'elevat nombre d'Estats membres de la Unió Europea que s'han enfrontat a controvèrsies sobre el TCE que han acabat en condemna. D'aquesta manera, la República Txeca, Polònia, Romania, Hongria, Croàcia, Eslovàquia, Itàlia, Bulgària, Alemanya i els Països Baixos, completen la classificació de les reclamacions intracomunitàries, per danys i perjudicis, iniciades per fons d'inversió, empreses i tercers afectats per la inestabilitat i la manca de transparència d'aquests ordenaments jurídics, en matèria energètica.

Aquesta dada arriba en un moment on el govern de Pedro Sánchez ha anunciat l'inici per retirar-se del Tractat de la Carta de l'Energia, un tractat europeu que protegeix les inversions energètiques. De moment, poques explicacions s'han afegit i s'ha limitat a la confirmació de la notícia per part de la ministra de Transició Energètica, Teresa Ribera, sense fer cap comentari. D'aquesta manera, Espanya seguiria Itàlia que es va retirar del tractat el 2016. El tractat, en vigor des de 1998, va ser dissenyat per assegurar el subministrament energètic i atorga protecció a les empreses que inverteixen en el sector energètic. Si ens remetem a l'impuls inicial d'aquest, va ser concebut originalment per donar suport al sector energètic de l'antiga Unió Soviètica, permetent als inversors demandar els governs per polítiques que posen en perill les seves inversions.

Incongruència europea

Durant els darrers anys, el tractat ha estat utilitzat tant per empreses de combustibles fòssils, com d'energies renovables d'altres països europeus per demandar als governs per canvis de regulació que amenacen els rendiments d'inversions específiques. Els governs han estat treballant en una versió actualitzada que exclouria la inversió en energia basada en combustibles fòssils. A mitjans de novembre d'aquest any, s'espera una votació al Consell de la UE en què els Estats membres de la UE s'hauran de posicionar a favor o en contra de l'acord preliminar per modernitzar el TCE, qualificat per les organitzacions ambientals com a “insuficient ”. Un grup minoritari de països podrien impedir que la UE aconsegueixi una postura unitària en aquesta matèria, impedint així la seva ratificació final a la Conferència anual de la Secretaria de la Carta de l'Energia, que està prevista per al 22 de novembre a Mongòlia.

De moment, l'efecte crida ha provocat conseqüències. Els Països Baixos també han anunciat la seva retirada. El mandat per a la Comissió Europea era alinear el TCE amb l'acord climàtic de París. Tot i moltes de les modernitzacions que estan ara en el resultat de la negociació, no veiem com el TCE s'ha alineat prou amb l'Acord de París”. Amb aquesta claredat ha criticat el ministre de Clima i Energia holandès Rob Jetten la manca de voluntat política de canviar un acord que significa un “greu obstacle per a la mitigació del canvi climàtic”. Grups ecologistes lamenten la retirada del pacte sense oferir alternatives i la inacció per complir els acords.