L'economia espanyola va abandonar la recessió al tercer trimestre de l'any, després de registrar un creixement del PIB del 16,7% entre juliol i setembre, el seu avenç trimestral més important a la sèrie històrica que maneja l'Institut Nacional d'Estadística (INE) —que va arrencar en 1970—. Fins ara, el repunt trimestral més gran del PIB corresponia al tercer trimestre de 1972, quan va pujar un 2,2%.

Amb el fort avenç del PIB en el tercer trimestre, una vegada finalitzat l'estat d'alarma, Espanya surt de la recessió tècnica en la qual va entrar en el segon trimestre de l'any després d'haver registrat dos trimestres consecutius en negatiu, amb caigudes de l'economia del 5,2% en el primer trimestre i del 17,8% en el segon.

L'avenç trimestral del PIB en el tercer trimestre, que l'INE haurà de confirmar el proper 23 de desembre, supera les previsions que manejava el govern espanyol, que apuntava a un creixement trimestral de l'entorn del 13%. En taxa interanual, el PIB del tercer trimestre es va contreure un 8,7%, davant el descens del 21,5% del trimestre anterior. Es tracta del segon retrocés interanual més important de tota la sèrie després del registrat en el segon trimestre d'aquest any, segons Efe.

La demanda nacional va restar 7,8 punts a la variació interanual del PIB en el tercer trimestre, taxa 11 punts superior a la del segon trimestre. Per la seva part, la demanda externa va restar 0,9 punts, la qual cosa suposa 1,8 punts més que al trimestre passat.

La vicepresidenta tercera d'Afers Econòmics, Nadia Calviño, ha indicat aquest divendres que "la reactivació continua però que estem en un moment d'alta incertesa, tant en l'àmbit europeu com en el global". Ha remarcat també que el creixement es produeix malgrat el "context atípic marcat pels rebrots i l'absència de turisme internacional". "Comptem amb una bona base per a la recuperació econòmica, que serà més intensa al 2021", ha afegit.

El consum de les cases es dispara un 20,7% a l'estiu

Les dades trimestrals mostren una pujada històrica del consum de les cases del 20,7%, en contrast amb la caiguda, també històrica, que va registrar aquest indicador en el segon trimestre (-20,4%). Per la seva part, la despesa pública va augmentar entre juliol i setembre un 1,1%, vuit dècimes més que en el segon trimestre, mentre que la despesa en consum de les institucions sense finals de lucre i al servei de les cases va retrocedir un 0,4%, davant l'augment del 0,2% del trimestre previ.

La inversió, pel seu costat, va registrar en el tercer trimestre un avenç històric del 19,9% (-22,1% en el segon trimestre), amb un increment rècord del 34,7% en el cas de la inversió en maquinària i béns d'equipament. La inversió en habitatge, per la seva part, va créixer un 16,6%, davant el retrocés del 22,6% del segon trimestre.

Les hores treballades reflecteixen l'efecte de la pandèmia en l'ocupació

L'INE assenyala que la situació provocada pel coronavirus fa que certes variables —com les hores efectivament treballades— siguin més rellevants als moments actuals a l'hora de mesurar l'evolució de l'ocupació. "Es considera que aquesta variable, davant els llocs de treball equivalents a temps complet, és la que reflecteix de manera més clara els efectes induïts a l'ocupació per la pandèmia i les successives mesures adoptades per combatre els seus efectes", apunta.

L'ocupació de l'economia, en termes d'hores treballades, es va disparar en el tercer trimestre un 24,7% respecte al trimestre anterior. Aquesta taxa és de menor magnitud que la dels llocs de treball equivalents a temps complet (del 16%, el que suposa 33,7 punts més que al segon trimestre) a causa de l'augment que s'observa en la jornades mitjanes a temps complet (+7,5%).

En termes interanuals, les hores treballades decreixen un 6,2%, taxa 18,7 punts superior a la del segon trimestre. Per la seva part, els posats equivalents a temps complet retrocedeixen un 5,5%, això és, 12,9 punts més que al segon trimestre. Això suposa que en un any s'han destruït 1,01 milions de llocs de treball equivalents a temps complet.

 

Imatge principal: Uns passatgers procedents de Düsseldorf, Alemanya, a la seva arribada a l'aeroport Tenerife Sud. Foto: Efe/Ramón de la Rocha/Arxiu