Andalusia ha anunciat que suprimeix l'impost de patrimoni i Galícia ho farà en un 50% a partir del 2023. Aquestes dues comunitats, governades pel Partit Popular, s'han sumat a la política ultraliberal de la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. Fer política en temps de crisi econòmica. La recepta no és nova i, si tenim en compte, que aquest 2023 se celebraran eleccions municipals i generals, tots els partits prenen posicions.
El gran debat actual és un impost de patrimoni que molts, a tall d'exemple Foment del Treball, també reclamen que se suprimeixi per a Catalunya. Si ampliem la mirada, actualment a la Unió Europea cap estat membre l'inclou i només existeix a Suïssa i Noruega.
Quan neix aquest impost?
Així doncs, és un impost anacrònic o necessari? Àlex Segarra, economista associat del despatx Roca Junyent, considera que s'ha quedat anacrònic per dos motius principals: “En primer lloc, els seus orígens es remunten a l'any 1977 i fou concebut de forma extraordinària per tenir un control censal sobre el Patrimoni dels contribuents. Amb la reforma de l'any 1991, aquest impost va deixar de ser extraordinari i l'objectiu de l'Impost va passar de ser de control censal a ser una eina de redistribució de la riquesa. Posteriorment es va cedir a les comunitats autònomes la potestat de regular un mínim exempt i els tipus de gravamen de l'impost, i el 2001 s'obre la possibilitat de crear-ne deduccions i bonificacions. Aquestes últimes, utilitzades actualment per determinades comunitats autònomes, són la font del conflicte actual".
El PSOE també el volia suprimir
Si ens remuntem a la història més immediata, a les eleccions generals del 2008, els dos principals partits polítics espanyols, el PP i el PSOE portaven al seu programa electoral, la supressió de l'Impost sobre el Patrimoni. Des d'aquelles eleccions generals que va guanyar el PSOE, l'Impost va desaparèixer, però no es va derogar, sinó que va quedar en hivernació bonificant-ne el 100% de les quotes fins que el 2011. En plena crisi econòmica mundial va interessar fer-lo renéixer per acomplir amb els objectius d'estabilitat pressupostària. Aquesta mesura es va dur a terme només durant dos anys, 2011 i 2012, però s'ha anat prorrogant fins dia d'avui.
Per tot plegat, l'advocat Segarra conclou: "Sense voler entrar en més detalls històrics, no només penso que és un impost anacrònic pels motius anteriorment exposats, sinó que també penso que és injust i discriminatori per culpa de la potestat que tenen les comunitats autònomes per regular totalment els mínims, tipus i sobretot deduccions i bonificacions".
Un impost que provoca menys distorsions
Ara bé, a l'altra cara de la moneda cal remarcar que en polítiques d'estats del benestar, aquest impost repercuteix a les grans fortunes i, a tall d'exemple, en el cas català és imprescindible actualment, segons el mateix conseller d'Economia, Jaume Giró: "Mentre Andalusia es dedica a rebaixar impostos i fer política fiscal agressiva, a Catalunya es continua perpetuant un dèficit fiscal", en declaracions recents per l'objectiu de captar inversions catalanes que persegueix el president andalús, Juanma Moreno. Per tant, si tan sols ens centrem en el cas de l'Estat espanyol, es pot titllar d'oportunisme el que fa el PP? L'OCDE, que aglutina els 30 països més rics del món, ha elaborat un informe favorable a aquest tipus d'impostos per raons d'equitat, però també per eficiència econòmica, ja que provoquen menys distorsions o impactes que els altres. Ara bé, l'OCDE també admet que el gravamen sobre la riquesa aporta poc als països que l'apliquen (menys del 2% del PIB), però el defensa com un mecanisme per fomentar la igualtat d'oportunitats.
En el marc de la crisi econòmica i social actual, l'objectiu dels impostos sobre la riquesa (Impost del Patrimoni, però també Successions i Donacions (ISD) i de Béns Immobles (IBI)) tenen una principal finalitat que és la redistribució d'aquesta. Però en l'actual context d'aquest impost a Catalunya (on a partir d'un patrimoni de 500.000 euros sense comptar l'habitatge habitual), una persona que treballa 40 hores a la setmana per un sou que hereta, ja es pot considerar rica? Com sempre, el criteri és ben subjectiu. A l'exemple de no poder donar una resposta taxativa, l'advocat Segarra argumenta que “si un jubilat que s'ha passat tota la vida treballant i estalviant durant els 40 anys de vida laboral fins a 600.000 euros en actius financers, es pot considerar ric?".
Pagar dues vegades?
D'altra banda, l'Impost del Patrimoni es paga anualment sobre uns actius que en molts casos prèviament ja han tributat per l'IRPF o per ISD. Al respecte, Foment s'ha arribat a qüestionar si vulnera la Constitució, doncs, aquest impost, pot arribar a suposar en determinades circumstàncies, una vulneració del principi de capacitat econòmica, reconegut per l'article 31 de la Constitució, pot arribar a ser confiscatori en determinats casos. Ara bé, la duplicitat és un fenomen que passa en la majoria dels impostos. L'única manera que aquesta multiplicitat no passés seria la implantació d'un únic impost general, en què es concentrés el pagament de tot el finançament de la despesa pública. La dificultat per arribar a aquesta concentració és gran.
Com han de ser els impostos?
En l'exercici del 2020, l'Impost de Patrimoni va recaptar a Catalunya un total de 601.311.753,19 euros. Aquest import, tot i que sembla quantiós, representa menys del 2,5% del total dels ingressos de les finances catalanes. "No és un impost transcendent per al desenvolupament del país i podria ser suplert per diverses alternatives: increments impositius dels hidrocarburs, de les vendes minoristes de tabac, nova fiscalitat verda o nova fiscalitat tecnològica. Fins i tot, i portat a l'extrem, incrementant un 0,3% el tipus mitjà de l'IVA, a nivell estatal ja estaríem recaptant els 1,2 M d'euros aproximats que es recapten a través de l'Impost sobre el Patrimoni”, argumenta Segarra.
Però també hi ha parts positives: "La redistribució és l'objectiu i únic punt fort de l'Impost sobre el Patrimoni. No obstant, opino que tenir tants impostos (i alguns com aquest, gravant diverses vegades el mateix actiu) general confusió: els impostos haurien de ser pocs, senzills, comprensibles i eficaços, i com a tota economia domèstica és molt important també tenir el control de les despeses".
Què fan a la resta d'Europa?
Actualment, aquest tipus d'impost, tal com el tenim nosaltres establert, només és present a Noruega, Suïssa (cantons concrets) i a Espanya, com ja s'ha mencionat anteriorment. França és l'últim país que va suprimir-lo el passat 1 de gener del 2018, reemplaçant-lo per un gravamen sobre els habitatges amb un valor superior a 1,3 milions d'euros.
Molts països mai no han tingut un tribut sobre el patrimoni al llarg de la història (és el cas, entre d'altres, d'Itàlia, Grècia, Portugal, la República Txeca, Hongria o el Regne Unit), mentre que altres estats europeus l'han anat eliminant en les darreres dècades: Àustria ho va fer el 1993; Alemanya, tres anys més tard; i el 1997, Dinamarca. Després, el 2001, s'hi sumaren Polònia i Holanda (l'incorporà a l'impost sobre la renda), Irlanda, Luxemburg i Finlàndia (2006); i Suècia, un any després.
En definitiva conclou Segarra “L’impost del Patrimoni té molts punts febles: en primer lloc, és un impost que pot causar una doble, inclús triple, tributació, com a exemple: un immoble, que tributa per IRPF, per l’IBI i finalment per Patrimoni. En segon lloc, en el marc internacional és un fre a l’entrada d’inversors a residir a Espanya, i concretament a Catalunya. Per últim, la ja tractada injustícia entre comunitats autònomes on sembla que respecte a això últim s’estan incorporant propostes com la que la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, va anunciar el passat 29 de setembre de creació d’un nou tribut estatal “de solidaritat de les grans fortunes”.
I afegeix: "És un intent de centralitzar aquest impost de la riquesa, evitant que hi hagi comunitats autònomes que no ingressin ni un euro per aquest concepte, però no resol cap de les anteriorment mencionades ineficiències de confiscatorietat, fre d’inversió estrangera ni desavantatge competitiva respecte als nostres socis europeus".