El projecte de pressupostos de l'Estat per al 2021 no compleixen amb Catalunya. En primer lloc, pel que fa a les inversions. La disposició addicional tercera de l'Estatut estableix que la inversió a Catalunya serà en un percentatge equivalent a l'aportació catalana al PIB de l'Estat espanyol, és a dir, del 19%, segons l'última dada. I l'avantprojecte de pressupostos contempla la inversió de 1.999 milions d'euros, que representa el 16,5% de la inversió total territorialitzable. Per tant, se situa dos punts i mig per sota del que hauria de ser.

Però també passa el mateix amb els fons europeus. El govern espanyol va prometre un repartiment equitatiu entre comunitats autònomes. No obstant això, segons les dades que contemplen els nous comptes públics, Catalunya no rebria de forma equitativa. Segons les quantitats que ja s'han preassignat, la Generalitat rebria 596 milions d'euros, la segona comunitat que més en rep. És només el 14% de les dades territorialitzades fins ara. El PIB català se situa en el 19% i la població en el 16,3%. S'han preassignat 4.253 milions d'euros. Encara hi ha 14.540 milions pendents de territorialitzar.

Respecte les inversions corrents, l’Estat preveu invertir un total de 1.999 milions d’euros a Catalunya, el segon territori que més rep, per darrere d’Andalusia, que s’emportarà el 17,7% de les inversions totals, un total de 2.146 milions d’euros. Per darrere se situen la Comunitat de Madrid (10,3%), el País Valencià (9,6%) i Castella i Lleó (7%). En total l’administració central invertirà 12.125 milions d’euros a les comunitats. Hi ha 19.000 milions més “no regionalitzables” o que repercuteixen en diverses comunitats.

En roda de premsa des del Congrés, María Jesús Montero ha defensat que el projecte de pressupostos “respecta l’Estatut d’autonomia de Catalunya”, perquè als 1.999 milions ha dit que cal sumar-hi 200 milions en compliment d'una sentència del Tribunal Suprem. Una xifra que està pendent des del 2008. Tot i així, el percentatge d’inversió a Catalunya pujaria al 17,8%. Cal arrodonir molt les xifres per arribar a l’aportació catalana del 19% del PIB.

La ministra d'Hisenda també va prometre oferir dades territorialitzades de l’assignació de fons europeus, dels quals els pressupostos de l’Estat contemplen 27.000 milions. El Ministeri d’Hisenda xifra en 18.793 milions “regionalitzables” i ja en preassigna 4.253. D’aquests, Catalunya novament és el segon receptor, amb 596 milions, el 14% del total assignat. Són 371 milions per a política mediambiental i 225 per a habitatge. Per davant se situa Andalusia, amb 702 milions. Per darrere de Catalunya van la Comunitat de Madrid (461 milions), el País Valencià (414 milions) i Castella i Lleó (293 milions).

Diferències amb l'execució

Dins Catalunya, l'Estat preveu invertir 438 milions d'euros a la demarcació de Barcelona, 138 milions d'euros a les comarques de Girona, 47,8 milions d'euros per a les terres de Lleida i 365,37 milions a la demarcació de Tarragona

De totes maneres, una cosa és la previsió del projecte de pressupostos i una altra l'execució, és a dir, el que finalment s'acaba invertit a l'hora de la veritat. Per exemple, l'execució pressupostària real de l'Estat durant el període 2015-2018 va ser només d'un 65,9% a Catalunya. En canvi, a la Comunitat de Madrid ho va ser del 113,9%, és a dir, més del que s'havia pressupostat.