La Comissió Europea (CE) ha tombat les previsions de creixement del govern espanyol tres dies abans de les eleccions, rebaixant quatre dècimes la seva previsió de creixement de l'economia espanyola fins a l'1,9% per al 2019 i fins a l'1,5% per al 2020, en ambdós casos per sota de les projeccions més recents del govern espanyol. Un avís que evidencia, una vegada més, la desacceleració econòmica d'Espanya i a nivell global, i que se suma als avisos que ja va fer el Banc d'Espanya fa un mes. 

Les Previsions Macroeconòmiques de Tardor publicades per l'executiu comunitari projecten a més que el dèficit públic sigui del 2,3% del PIB aquest any, el mateix que calculaven al maig, i que el 2020 baixi el 2,2%, dues dècimes per sobre de les seves últimes estimacions, en absència de Pressupostos Generals de l'Estat per al pròxim exercici. Per al 2021, la Comissió situa el creixement en l'1,4% i el dèficit en el 2,1% del PIB.

Les previsions de la institució presidida per Jean-Claude Juncker són menys optimistes que les emeses el mes passat pel govern espanyol, que anticipaven un avanç del PIB del 2,1% aquest any i de l'1,8% per l'any vinent, i que el dèficit es redueixi al 2% i a l'1,7% del PIB, respectivament. El motiu? Brussel·les atribueix la meitat de la rebaixa a la revisió de les dades feta per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), que va revelar un creixement menor de l'estimat en la primera meitat del 2019; al mal comportament de les importacions i a l'alentiment generalitzat de l'Eurozona, que ha empitjorat les perspectives per al segon semestre, i, en definitiva, l'augment generalitzat de la incertesa. Amb tot, es preveu que Espanya creixerà per sobre de la mitjana de la zona euro (1,1%).

Quant al dèficit, la Comissió preveu que el 2019 es redueixi des del 2,5% que va marcar el 2018 al 2,3%, a causa que els ingressos creixeran "relativament ràpid" per les "pròsperes" contribucions a la Seguretat Social i els impostos a la renda.

L'atur pels núvols

Pel que fa al comportament de l'ocupació, Brussel·les també revisa a l'alça les seves previsions anteriors. Preveu que l'atur caigui menys del que es va anticipar a la primavera: fins al 13,9% aquest any, al 13,3% el 2020 i al 12,8% el 2021. Unes dades que continuen deixant Espanya a la cua d'Europa en creació d'ocupació, en què només Grècia té encara un atur superior. 

Amb tot, l'executiu de Sánchez no es dona per vençut. Després de la darrera Enquesta de Població Activa (EPA) que es va publicar fa pocs dies i que evidencia un augment de l'atur a Espanya —i també a Catalunya— durant el mes d'octubre, el ministre de Foment en funcions, José Luis Ábalos, asseverava que aquest augment de l'atur es deu al fet que "hi ha més confiança a trobar feina". Amb aquestes dades d'atur, Espanya queda lluny de les previsions del conjunt de la Unió Europea (6,3%, 6,2% i 6,2%) i de la zona euro (7,6%, 7,4% i 7,3%).

La despesa, disparada

Una recaptació més gran hauria de compensar l'"important augment de la despesa", sobretot en pensions. Per al 2020, tanmateix, la Comissió creu que el dèficit només baixarà una dècima, fins al 2,2%, ja que Espanya encara no ha presentat el projecte de Pressupostos per a aquell any per la repetició electoral, amb la qual cosa els comptes remesos a Brussel·les a l'octubre són essencialment una segona pròrroga de les del 2018.

En aquest context, la Comissió ha tingut en compte en fer la seva previsió l'augment del salari dels funcionaris i la pujada de les pensions lligada a la inflació, però no recull algunes de les mesures d'estalvi identificades per l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) en la seva revisió de la despesa pública que, en cas que s'apliquessin, ajudarien a reduir el dèficit.

La Comissió ja havia avisat Espanya per carta que l'esborrany pressupostari remès comporta risc de no complir l'ajustament del dèficit estructural —sense tenir en compte el cicle econòmic— del 0,65% del PIB que exigeix Brussel·les per al 2020, i li va demanar enviar un pressupost actualitzat com més aviat millor.

El deute públic tancaria el 2019 en el 96,7% del PIB, una dècima més que el 2018, i baixaria després al 96,6% el 2020 i al 96% el 2021, un camí menys ambiciós que el projectat a l'abril.