L'última crisi econòmica va estar subjecte a un fort component generacional i com a conseqüència, la taxa de pobresa es va "rejovenir" entre el 2007 i el 2013. Aquesta és una de les conclusions principals de l'informe "Federalisme fiscal i finances públiques" publicat per l'Institut d'Economia de Barcelona (IEB) i presentat aquest divendres pel director del programa d'investigació d'Anàlisi de Sistemes Impositius, Alejandro Esteller-Moré, al Cercle d'Economia. No s'ho han perdut el president d'Abertis i també president del patronat del Liceu, Salvador Alemany, així com l'exprimer secretari general del PSC Pere Navarro.
Segons Esteller-Moré, la desigualtat és un tema d'actualitat en la mesura que "la diferència entre rics i pobres ha augmentat així com també ha augmentat el risc de pobresa". En aquest sentit, també ha precisat que al llarg dels últims 8 anys, la pobresa ha augmentat a Espanya alhora que s'ha reduït "lleugerament" a Catalunya. Queda per veure si es confirma la tendència.
"El gran risc de la desigualtat és l’aparició de forces radicals d’esquerra i de dreta que incrementen la gravetat del problema i segueixen oferint fórmules simplistes històricament fracassades que acaben desembocant en sistemes autoritaris i constitueixen un atac frontal al nostre sistema polític", ha alertat, per la seva banda, el president de la Fundació del Cercle d'Economia, Carlos Cuatrecasas. .
Els més afectats per la crisi
Tornant a les xifres, la taxa de pobresa entre la població espanyola de 16 a 29 anys va créixer del 18,1% al 28,6% mentre que aquesta mateixa taxa entre la gent gran va passar del 25,5% al 11,4%. Amb les dades a la mà, l'investigador del CSIC José Fernández-Albertos rebutja la idea que la crisi econòmica va afectar en gran mesura a les classes mitjanes: "en termes distributius, la recessió va afectar especialment als més pobres que van veure com va créixer la distància entre els seus ingressos respecte a les classes mitjanes".
En aquest sentit, també assenyala l'augment de l'atur entre la població "més jove, menys qualificada i amb menys recursos" com a causa principal de l'increment de desigualtat. I és que tot i que les polítiques correctives estaven dirigides a la redistribució de la despesa pública mitjançant els subsidis d'atur, això no era "suficient" per rectificar la desigualtat ja que els subsidis d'atur no arribaven a aquells que havien d'arribar: els més afectats per la crisi (famílies joves, nens i treballadors precaris).
Ara bé, com no només es tracta d'identificar problemes sinó també aportar solucions, la investigadora de l'IEB Sara Torregrosa-Hetland defensa que "el camí per reforçar les polítiques redistributives passaria per intensificar la cooperació internacional, per tenir més capacitat de recaptar impostos sobre el capital o les rendes altes." Més enllà de les desigualtats de cada país, la desigualtat com a problema global ha de tenir també una resposta global.