El Centre d'Estudis Demogràfics (CED) de la UAB ha publicat un estudi de divulgació científica a "Perspectives Demogràfiques" on qüestiona els indicadors oficials de pobresa a Espanya. "No reflecteix de forma adequada els canvis en l'economia espanyola arran de la crisi", alerta inicialment l'anàlisi en criticar que les xifres oficials agafen el 2010 com a referència del llindar de pobresa en lloc del 2009 coincidint amb l'esclat de la crisi econòmica. Un canvi que provoca "resultats impressionants" i és que es passa dels 10,2 milions oficials d'espanyols en situació de pobresa als 14,7 milions, el que suposa un augment del 45%. En definitiva, entre agafar com a punt de partida un any o l'altre hi ha una diferència absoluta de 4.587.980 persones.  

"Com és possible que els indicadors oficials de pobresa no siguin sensibles a una de les crisis econòmiques més impactants de les últimes dècades a Espanya, ja que les mesures oficials s'han mantingut obstinadament estables al llarg de l'última dècada", es pregunten des de l'estudi. L'investigador i autor de l'anàlisi, Iñaki Permanyer, s'ha mostrat molt crític: "El greu inconvenient d'aquestes mesures és que només tenen en compte la posició relativa dels individus, independentment dels nivells absoluts d'ingressos, pel que són completament insensibles als períodes d'expansió i contracció pels quals ha passat l'economia espanyola en els últims deu anys."

On és més greu l'increment de pobresa?

En aquest sentit, l'estudi analitza l'evolució recent dels nivells de pobresa en funció de tres característiques bàsiques: edat, país de naixement i educació. I la conclusió és que l'increment de la pobresa ha estat particularment greu en nens així com també població en edat laboral, persones sense estudis universitaris i nascuts a l'estranger. "Quan comparem les mesures de pobresa relativa oficials entre el 2009 i el 2014 es pot apreciar com s'ha produït un increment de la pobresa relativa per a tots els grups d'edat per sota dels 65 anys juntament amb un descens de la mateixa per a tots els grups per damunt de l'edat a la jubilació", ha concretat Permanyer. 

Dit d'una altra manera, els jubilats són el sector de la població per edat que menys ha patit l'impacte de la crisi econòmica. L'estudi, però, també alerta que els nivells de pobresa infantil i juvenil podrien ser fins i tot més elevats si no fos per la convivència entre pares i fills fins a edats molt avançades. Més conclusions: la meitat dels nascuts a l'estranger eren pobres al 2014, la incidència de la pobresa s'ha duplicat en cinc anys i gairebé una de cada dues persones més grans de 25 anys sense educació primària és pobre. 

A tot plegat, una pregunta recorrent: fins a quin punt és útil estar més format en la lluita contra la pobresa? L'estudi ho té clar: com més alt és el nivell educatiu de les persones, menor és la incidència de la pobresa. D'ara en endavant, també s'auguren "escasses possibilitats" d'assolir l'objectiu de reduir la pobresa a Espanya en 1,4 milions entre 2010 i 2020, tal i com va estipular la Unió Europea (UE) en el marc del programa Europa 2020. "Les maneres com definim i mesurem els fenòmens socials tenen una importància capital no només a l'hora d'intentar retratar i comprendre el món que ens envolta sinó també quan intentem modificar-lo i corregir-lo", conclou Permanyer.