Els economistes nord-americans Paul Milgrom i Robert Wilson han guanyat avui el Nobel de Economía per les "millores en la teoria de subhastes i invencions de nous formats de subhastes", ha informat avui la Reial Acadèmia de les Ciències Sueca.
El guardó és l'últim dels Premis Nobel anunciat i serà lliurat, com els altres, el proper 10 de desembre.
"Les subhastes són a tot arreu i afecten la nostra vida quotidiana", ha explicat l'Acadèmia en anunciar els noms dels guardonats.
Millores en la teoria de les subhastes
Milgrom i Wilson "han millorat la teoria de les subhastes i inventat nous formats de subhastes, beneficiant als venedors, compradors i contribuents de tot el món", ha agregat l'Acadèmia.
De Wilson la Academia ha destacat que el seu treball "va mostrar per què els postors racionals tendeixen a col·locar ofertes per sota de la seva millor estimació del valor comú: estan preocupats per la maledicció del guanyador, és a dir, per pagar massa i perdre."
Quant a Milgrom, "va formular una teoria més general de les subhastes que no només permet valors comuns, sinó també valors privats que varien d'un postor a l'altre".
Els guanyadors del premi Nobel d'Economia d'aquest 2020 / EFE
Ambdós "no només van aclarir com funcionen les subhastes i per què els postors es comporten de certa manera, sinó que van utilitzar els seus descobriments teòrics per inventar formats de subhastes completament nous per a la venda de béns i serveis".
"Els guardonats en Ciències Econòmiques d'aquest any van començar amb la teoria fonamental i després van utilitzar els seus resultats en aplicacions pràctiques, que s'han estès per tot el món. Els seus descobriments són de gran benefici per a la societat", ha declarat per la seva part el president del Comitè del Premi, Peter Fredriksson.
Els Estats Units, "un exemple"
L'Acadèmia sueca ha indicat que el 1994, les autoritats nord-americanes van utilitzar per primera vegada un dels formats de subhasta dels dos guardonats ara per vendre freqüències de ràdio a operadors de telecomunicacions i que, des d'aleshores, molts altres països han seguit el seu exemple.
L'Acadèmia sueca ha recordat que "en l'actualitat, en les subhastes canvien de mans objectes per valor de sumes astronòmiques de diners tots els dies, no només objectes domèstics, art i antiguitats, sinó també valors, minerals, i energia" i que les adquisicions públiques "també es poden realitzar com subhastes". Utilitzant la teoria de la subhasta, els investigadors intenten comprendre els resultats de les diferents regles de licitació i preus finals, el format de subhasta.
L'Acadèmia ha dit que "l'anàlisi és difícil, perquè els postors es comporten estratègicament, partint de la informació disponible. Prenen en consideració tant el que saben ells mateixos com el que creuen que saben altres postors".
El Nobel de Economia, el nom real del qual és Premi de Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel, és l'únic dels sis guardons no creat al seu dia pel magnat suec, sinó que va ser instituït el 1968 a partir d'una donació a la Fundació Nobel del Banc Nacional de Suècia amb motiu del seu 300 aniversari.