L'euro i el dòlar són cada dia més a prop i s'acosten perillosament a la paritat. Concretament, aquest dimarts la moneda europea es canvia a 1,02 euros el dòlar, el que suposa el seu valor mínim des de novembre de 2002 a causa del temor a una recessió després de la publicació de dades febles de l'economia de l'eurozona i per la menor agressivitat del Banc Central Europeu (BCE) que no apujarà els tipus d'interès fins al dia 9 de juliol, mentre que la reserva federal nord-americana ho va començar a fer fa mesos. L'euro acumula una depreciació enfront de dòlar superior al 9% des de principi d'any.

El PMI compost de la zona euro, un dels principals indicadors avançats d'activitat econòmica va retrocedir al juny a mínims dels últims 16 mesos a conseqüència de l'impacte la inflació i l'augment de preus i de la deterioració de les expectatives econòmiques, alimentant el temor al fet que el "declivi" de l'economia del bloc desemboqui en una recessió. El temor a una contracció de l'economia de l'euro pot així pesar en l'ànim del BCE d'escometre una normalització més agressiva de la seva política monetària, després d'anunciar una pujada de tipus de 25 punts bàsics al juliol, la primera des de 2011, i una altra més al setembre, la intensitat de la qual dependrà de les previsions d'inflació.

Aquest panorama comença a ser realment asfixiant per a l'euro que si segueix aquesta tendència, aquesta mateixa setmana podria arribar a la paritat amb el dòlar americà. Ara bé, tot podria canviar aquest mes de juliol, quan està previst que el BCE comenci a apujar els tipus d'interès. Segons ja va anunciar fa un mes la primera pujada dels tipus serà del 0,25% amb l'objectiu de frenar el fort augment de la inflació provocat per l'esclat de la guerra a Ucraïna i l'augment de les matèries energètiques després dels embargaments a Rússia. A més, aquesta no és l'única mesura del BCE per afrontar aquesta delicada situació, ja que en el mateix comunicat va avançar que finalitzaria les compres de deute públic i privat de la zona euro, mesura que està activa des del passat 1 de juliol, una mesura s'havia aplicat des del 2015 i que tenia com a objectiu evitar la caiguda de preus en un escenari de tipus baixos. 

L'inici de la pujada dels tipus d'interès es donarà en la reunió que mantindrà el Consell de Govern del BCE aquest juliol, i ja podem assegurar que no serà l'última i està previst que al setembre hi haurà una altra pujada de tipus encara que no sabem si tornarà a ser de 25 punts bàsics o si serà superior o inferior. El que sí que va anunciar el BCE és que "el calibratge d'aquesta pujada de tipus serà dependent de les perspectives d'inflació a mitjà termini", per la qual cosa si aquestes previsions "persisteixen o es deterioren, un major increment serà apropiat", cosa que pot fer pensar que la pròxima pujada dels tipus pugui ser superior a aquest 0,25% que tindrem aquesta setmana.

Per contra, la Reserva Federal dels Estats Units, coneguda com la FED ja va anunciar el passat 15 de juny que apujava els tipus d'interès oficial un 0,75%, el que va suposar l'augment més gran en 28 anys. L'objectiu d'aquesta mesura, com quasi sempre que es pugen els tipus, és lluitar contra la inflació i va suposar el tercer increment de tipus des del mes de març, situant els tipus en una forquilla de l'1,5 % i l'1,75 %. Aquesta política monetària tan agressiva per part del banc central nord-americà contrasta, i molt, amb la passivitat que ha mostrat el BCE en els últims mesos.