Males notícies per a l'euro. La moneda ha tancat aquest dilluns per sota de la paritat amb el dòlar. A mitjans de juliol, l'euro ja havia retrocedit fins al punt que es va arribar al tipus de canvi d'un a un, fet que tenia lloc per primera vegada des del 15 de juliol de 2002. A les 17 hores, l'euro es canviava a 0,9964 dòlars. En canvi, el divendres la cotització estava en 1,0045 dòlars en el mercat de divises. Durant la jornada, ja s'evidenciava aquest retrocés. Al llarg del matí, el punt més baix ha estat de 0,999 dòlars, quan la jornada havia arrencat amb un canvi en 1,005 dòlars.

Aquestes fluctuacions en els canvis de referència de l'euro poden tenir a veure amb les expectatives que hi ha sobre el fet que als Estats Units els tipus d'interès pugin més que a l'Eurozona, una situació que podria seguir afectant la moneda comunitària. Els mercats estan molt tensats per l'impacte de la inflació i per les decisions que puguin adoptar els bancs centrals. En aquesta línia, tothom està a l'expectativa de la trobada que hi ha a Jackson Hole (Estats Units) aquest dijous entre les cúpules dels bancs centrals. No és descartable que el Sistema de Reserva Federal (FED, per les seves sigles en anglès) segueixi apujant els tipus d'interès.

A tot això cal sumar la incertesa sobre el futur del subministrament de gas rus, que també frena el bon ritme de l'euro. Així doncs, la depreciació de la moneda comunitària contrasta amb l'enfortiment del dòlar. Els experts vinculen aquesta remuntada de la moneda nord-americana amb les diferents pujades que ha anat aplicant la Reserva Federal dels Estats Units, atès que aquestes mesures poden contribuir a donar una major seguretat als inversors per apostar per aquesta divisa.

Previsió d'entre "cinc i deu hiverns difícils"

La caiguda de l'euro se suma als avisos que arriben des de Bèlgica i Alemanya aquest dilluns. D'una banda, el primer ministre belga, Alexander de Croo, ha afirmat aquest dilluns que, degut a la inflació i la incertesa sobre el subministrament d'energia, hi haurà "entre cinc i deu hiverns difícils". "El desenvolupament de la situació és molt complex a tota Europa, hi ha alguns sectors que han de fer front a greus dificultats amb aquests preus alts de l'energia", ha precisat de Croo. A més, el cap del govern de Bèlgica ha assenyalat que "haurem de sortir d'això i ens hem de preparar per al pitjor i, si la situació finalment resulta millor de la que està prevista, igualment haurà estat positiu estar preparats".

De l'altra banda, el banc central d'Alemanya, el Bundesbank, ha asseverat que veu "altament probable" que l'economia del seu país pateixi una contracció en el tercer semestre de 2022 i calcula que la inflació podria arribar al 10%. De fet, no descarten que aquest retrocés econòmic derivi en l'entrada en recessió durant el primer trimestre de 2023. El risc d'assolir el doble dígit en l'encariment dels preus, els problemes en algunes cadenes de subministrament i la incertesa sobre el proper hivern "hauran portat, segurament, a un estancament de l'economia durant els mesos d'estiu", indica el Bundesbank. Tot i l'obertura del sector de serveis, que va estar molt restringit durant la pandèmia a Alemanya, pot tenir un efecte positiu en l'economia; el que contrarestarà l'efecte és la "pèrdua de poder adquisitiu provocada per la inflació". Per a més inri, les preocupacions sobre la possible escassetat de gas a l'hivern "redueix l'ànim de consum", destaca el banc central alemany.