Després de més de tres anys de negociacions el Parlament Europeu ha aprovat la nova política agrària comuna (PAC) que entrarà en vigor l'1 de gener del 2023 i s'allargarà fins al 2027 que preveu una recentralització cap als estats. Endarrerida per les difícils negociacions i la pandèmia, finalment la reforma ha estat validada aquest dimarts per la cambra amb 452 vots a favor, 178 en contra i 57 abstencions. Amb una partida una mica més limitada, la nova PAC funcionarà amb plans estratègics estatals i exigirà condicions climàtiques als agricultors per rebre els pagaments directes. L'eurocomissari d'Agricultura, Janusz Wojciechowski, ha assegurat que la reforma és "bona i equilibrada": "Permetrà una transició cap a una agricultura més sostenible" ha sostingut.
La política agrària comuna és una de les més icòniques de la UE i també de les que més recursos mobilitza. Durant el període 2014-2020 va representar més 30% del pressupost comunitari. La reforma per al període 2023-2027 és un dels grans canvis d'aquesta legislatura europea, tot i que es posarà en marxa dos anys més tard del previst. En concret, el paquet de la reforma inclou tres grans canvis legislatius sobre els plans estratègics, el mercat comú i el finançament.
Els Estats recuperen poder
El nou model impulsat per la Comissió Europea suposarà una recentralització de la política agrària cap als estats membre perquè part de les decisions que fins ara prenia Brussel·les es derivaran als estats membre. Cada país dissenyarà el seu pla estratègic per complir amb els objectius europeus comuns. L'objectiu és que els estats tinguin "més flexibilitat" per utilitzar els fons i "simplificar" la gestió de les ajudes. Alguns territoris com Catalunya o València havien demanat la possibilitat de crear plans estratègics regionals, en comptes de participar en els estatals.
Davant les queixes dels eurodiputats per no tenir cap rol en el disseny dels plans, la Comissió Europea ha promès que mantindrà la cambra informada al respecte. Brussel·les avaluarà els plans estratègics dels estats i els enviarà una "carta amb observacions", que també farà pública. Igualment, s'ha compromès a compartir amb el Parlament Europeu el contingut dels plans "a finals del 2023".
Les ajudes, condicionades climàticament
La reforma reforçarà la condicionalitat climàtica de les ajudes als agricultors. És a dir, que les transferències directes depenguin del respecte pel medi ambient de les explotacions agrícoles. Això s'implementarà principalment a través dels anomenats "ecoesquemes", una nova tipologia d'ajuts destinats a promoure les pràctiques agrícoles que no perjudiquen el medi ambient.
Seran projectes voluntaris, però permetran als agricultors optar a més subvencions. Almenys el 25% de les ajudes directes de la PAC s'hauran de destinar als "ecoesquemes", el punt intermedi entre el 20% que demanaven els estats i el 30% que volia l'Eurocambra. Aquest havia estat el principal obstacle en les negociacions, que es van desencallar amb un acord provisional al juny. Hi haurà, però dos anys de prova en què els estats podran destinar només un 20%.