Ja fa anys que el govern de l'alcaldessa de Barcelona Ada Colau, va darrere dels pisos turístics il·legals. L'última prova d'aquesta lluita és la reformulació del Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) que entrarà en vigor aquest estiu i que busca, entre altres propostes, prohibir el lloguer d'habitacions turístiques a la ciutat. Dins d'aquest model turístic de lloguer d'habitacions també hi ha el de llars compartides, o dit d'una altra manera, llogar una habitació de casa teva durant un curt període de temps. 

Ara bé, aquesta voluntat de l'Ajuntament podria sortir molt cara als barcelonins i podria tenir un impacte directe als barris de la ciutat, segons l'última anàlisi de l’Institut Català d’Evolució Econòmica i Transformació Social (ICEETS), que aplega, entre d'altres, prohoms de la Unió Democràtica dels anys 90, elaborat per determinar les conseqüències de la prohibició del model de llars compartides, que, a sobre, va obtenir el vistiplau de la Generalitat en el Decret de Turisme de Catalunya aprovat l'agost de l'any passat.

Quan l'Ajuntament va aprovar el nou PEUAT, la segona tinent d'alcaldia, Janet Sanz, ja va defensar que l'oferta turística a la ciutat és "més que suficient" i que el model de llars compartides podria portar a una saturació i encobrir pràctiques "irregulars". 

Ara bé, cal recordar que l’abrupta interrupció de l’activitat turística causa per la pandèmia de la Covid ha provocat que l'Ajuntament hagi deixat d'ingressar més de 45 milions d'euros recaptats des de la implantació en 2017 del repartiment paritari de l'Impost sobre les Estades en Establiments Turístics (IEET), més coneguda com a taxa turística, amb la Generalitat de Catalunya. En aquest punt, hi ha un inconvenient per Barcelona, i és que segons les previsions de la Direcció General de Turisme, Catalunya recuperarà un 60% dels visitants procedents d'altres països gràcies en part a l'embranzida dels seus nuclis menys poblats.

Per tant, la recaptació de la taxa turística i el seu repartiment al 50% entre Generalitat i municipis, permetrà a Barcelona sortir relativament indemne del sotrac que suposarà per a les grans ciutats la confirmació de les zones rurals com a destinacions turístiques més sol·licitades pels visitants aquest estiu. A més d’això, i malgrat les restriccions encara vigents en bona part dels països dels quals atreu un major nombre de turistes, en la capital catalana les autoritats situen el nombre de visitants a l’estiu per sobre de la barrera dels 2 milions; una dada molt positiva per a la ciutat després d'un any complicat com el 2020, però encara lluny dels 5 milions de 2019.

Conflicte amb les llars compartides

Més enllà del veto de Barcelona a regular l'oferta turística de les llars compartides, cal tenir en compte la creació, per part del Govern, d'un nou marc regulador que, efectivament, permet als particulars allotjar viatgers de manera responsable, desenvolupant una activitat  complementària amb la registrada als hotels, aparthotels i hostals de la ciutat.

Aquesta legislació, a més de permetre diversificar el turisme i, de retruc, protegir l'habitatge, va permetre que el home sharing, tal com s'anomena en anglès, es convertís en una font d'ingressos crucial tant per als milers d’amfitrions, com també per a les administracions.

Ara bé, la nova proposta de Barcelona no només contradiu les polítiques del Govern, sinó també la tendència instaurada per grans ciutats europees com Lisboa, Roma, Milà, o París, on les plataformes digitals exerceixen com a recaptadores i remissores de la taxa turística.

A més d'aquest fet, cal recordar que tots els ingressos procedents d’operacions amb plataformes de lloguer turístic estan sotmesos a l’IRPF, segons dades d’Airbnb, només l'any 2019 la regulació de les llars compartides hauria suposat la recaptació de 3 milions d'euros addicionals per a les administracions. Per tant, amb la modificació del PEUAT, l'Ajuntament està renunciant directament a aquests ingressos.

Per aquest motiu, l'ICEETS recomana al govern Colau "què reconsideri la seva posició" envers les llars compartides, no només pel que pot suposar pels barcelonins, sinó també pel perjudici econòmic que comportarà als seus barris perquè en primer lloc, el 40% de la despesa dels viatgers té lloc en l'entorn més pròxim al seu allotjament; i en segon lloc, un percentatge molt elevat del retorn de la taxa turística s’inverteix en infraestructures de condicionament, millora i reactivació dels districtes de la ciutat.