El president de FGC, Ricard Font, ha explicat aquest dilluns que espera incrementar en 170 milions de viatges anuals l'oferta de la companyia d'ara fins al 2030 un cop entrin en vigor les ampliacions de servei previstes. Concretament, amb la incorporació de 15 trens nous el 2021 a la línia del Vallès –que permetran una freqüència de 2,5 minuts entre Barcelona i Sant Cugat del Vallès i de cinc minuts entre la capital catalana i Terrassa i Sabadell-, s'incrementaria en 30 milions l'oferta; amb l'entrada en funcionament de L8 (Plaça Espanya-Gràcia) en 20 milions de viatges més i doblant la freqüència a la línia del Baix Llobregat 20 més.

A aquestes dades, caldria afegir-li els 90 milions de viatges amb del segon túnel del Vallès (sense data encara), que sumats a l'L9 del metro, amb 110 milions més, faria pujar l'oferta fins als 280 milions de trajectes anuals. D'altra banda, Font també ha comentat que si el Govern encarregués la gestió de Rodalies de FGC es podria assumir en uns 8 mesos tot i que la transició seria "llarga".

D'aquesta manera, segons Ricard Font, d'aquí deu anys, es podria arribar a una xifra propera als 1.300 milions de viatges a l'any sumant tot el transport públic, una xifra propera als 1.500 que s'ha proposat el Govern amb l'objectiu d'aparcar el vehicle privat en favor d'una mobilitat més sostenible. Això s'aconseguiria, segons ha afegit, si els ciutadans perceben que disposen d'una "oferta complementària potent".

Durant el transcurs del Fòrum Barcelona Tribuna, el president de Ferrocarrils també ha apuntat a la necessitat que a llarg termini els ciutadans puguin tenir una "estació de mobilitat" –ja sigui de transport públic o de mobilitat compartida, entre d'altres- a menys de 15 minuts a peu del lloc de residència o feina. "És aquella visió que les estacions han d'estar al costat d'on nosaltres estem perquè les puguem utilitzar", ha dit.

Sobre la possibilitat que FGC pogués assumir en un futur la gestió de Rodalies, Font ha assenyalat que la companyia podria fer-ho en un "temps prudencial" de vuit mesos però que la transició seria "llarga". En aquest sentit, ha recordat com en la línia de Lleida a la Pobla, durant deu anys –entre 2004 i 2014- es van seguir utilitzant trens i maquinistes de Renfe i l'ens gestor de les infraestructures era Adif, però la inversió anava a càrrec de la Generalitat fins que a la llarga va poder comprar els seus propis trens i posar els seus maquinistes.

Per Font, a Rodalies caldria fer-hi deus inversions "mínimes imprescindibles" i que no requerien una dotació milionària. Per una part, l'ampliació de l'estació de l'Arc del Triomf, on només allargant uns 40 minuts l'andana hi podrien cabre trens de fins a 200 metres, i augmentar la capacitat entre un 20% i un 25% la capacitat de l'R1. Es tracta d'uns treballs, ha afegit, que no superarien els 3 milions d'euros i que fa uns anys, quan Lluís Recoder era conseller de Territori, la Generalitat ja es va oferir a fer, segons ha explicat.

L'altra inversió, segons el president de FGC, hauria de ser a l'estació del Prat de Llobregat, on podrien confluir els serveis d'alta velocitat, Rodalies i Regionals procedents de tot Catalunya. Els viatgers es trobarien a només dues parades de l'Aeroport del Prat i s'estalviarien haver de fer transbord a l'estació de Sants o de l'Hospitalet de Llobregat.

Alta velocitat al País Valencià

Davant la propera liberalització de l'alta velocitat d'aquí poc més d'un any, el president de FGC ha deixat clar que la "prioritat" ara és aconseguir poder operar un servei que unís les capitals catalanes amb les occitanes, com Perpinyà, Montpeller i Tolosa, però no descarta mirar també cap al País Valencià. Font ha puntualitzat però que de moment en el servei d'alta velocitat cap a València "les incerteses són molt grans" per l'estat de les obres al País Valencià mentre que l'alta velocitat cap al nord està "més o menys adaptada".