Les reclamacions històriques dels catalans per aconseguir un canvi en el sistema de finançament a Catalunya tenen les seves raons fonamentades. De 9.892 milions d'euros negatius a 10.427 milions d'euros positius. Aquest seria el canvi que es produiria en les finances catalanes si Catalunya gaudís del mateix sistema fiscal que el País Basc i s'acabés amb la solidaritat catalana amb la resta de territoris. De fet, quedaria així si tots els territoris de l'Estat tinguessin un concert econòmic.

Així es desprèn d'unes dades facilitades per la Universitat Autònoma de Madrid (UAM) i recollides pel Col·legi d'Economistes de Catalunya, que compara el sistema actual de cada territori de l'estat espanyol amb un hipotètic escenari de redistribució de les balances fiscals.

D'aquestes xifres es desprèn que només Catalunya hi sortiria guanyant. I molt. Mentre que la resta de territoris perdrien llocs de feina i la redistribució de rendes cauria, Catalunya guanyaria 201.863 llocs de feina i incrementaria el seu Producte Interior Brut (PIB) en un 5,2%. L'actual gira entorn el 19%.

Sobre la redistribució de les rendes, és a dir, sobre com es distribueixen els recursos materials sorgits de l'activitat econòmica d'un territori, malgrat que, en alguns casos, s'hi produeixi una desigualtat en l'ingrés d'aquests recursos. És el cas de Catalunya que, si tingués el seu propi sistema de finançament, incrementaria la redistribució directa de rendes de fluxos comercials en 20.319 euros, mentre que la indirecta cauria en 9.986 euros. Això acabaria donant un balanç positiu de 10.333 milions d'euros, tal i com ha calculat el Consell General d'Economistes (a partir de la pàgina 60).

 

Amb un canvi del sistema de finançament, tots els territoris de l'estat espanyol perdrien en redistribució de la renda i en PIB. Tots menys Catalunya, que sortiria beneficiada de manera considerable. Madrid seria el territori que perdria més llocs de feina, concretament 82.759, mentre que el total del conjunt d'Espanya seria de 32.565 pels més de dos-cents mil llocs de feina que guanyaria Catalunya.

La capital espanyola seria la que sortiria més malparada pel que fa a l'ocupació ja que veuria com se li escapen 1 de cada 3 llocs de feina, és a dir, perdria un 35% del total de l'estat espanyol. Mentrestant, Ceuta i Melilla seria el territori que més PIB perdria, concretament un 4,3%. Si es resten tots els percentatges negatius de l'únic positiu que és el català, s'extreu que el conjunt de l'Estat acabaria perdent un 0,1% del PIB. Fins i tot, el País Basc perdria amb un canvi de finançament a Catalunya similar al seu.

En cas d'independència, la resta de territoris hi tindrien molt a perdre. Ara bé. El Consell General d'Economistes no s'ha volgut mullar gaire en aquesta qüestió i ho justifiquen sota l'argument que es tracta d'un debat "esquitxat d'intencionalitat política en una hipotètica situació que no considerem factible, almenys en un horitzó temporal limitat". I és que, asseguren, "les ànsies independentistes [...] no acaben amb la celebració d'unes eleccions ni la interrupció de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució" i, per tant, "la incertesa continuarà".