Barcelona torna a aparèixer a les pàgines del Financial Times, aquesta vegada com a exemple -junt amb Amsterdam- de ciutat on la gestió de les dades dels residents s'està enfocant d'una manera "més adequada", segons el diari. L'article en qüestió, sota el títol Protecting data privacy needs constant evolution -en català, La protecció de la privacitat de les dades necessita d'una evolució constant-, explica com la regulació darrera les dades personals de les persones, cada vegada més a l'abast degut a les noves tecnologies, ha de donar un pas endavant i evolucionar més del que s'ha fet fins ara.
L'article posa en relleu la nova regulació de dades de la Unió Europea, que després d'estar sis anys incubant-se, va ser vigent el 2018 però "ja va començar sent obsoleta", pel fet que les noves tecnologies avancen tan ràpidament que la regulació, o avança al mateix ritme, o quan s'aplica ja hi ha llacunes. En aquest sentit, considera que "la UE necessita repensar la manera en què les dades es recullen, es donen i s'exploten". A més, hi ha tipus de dades "molt delicades", com poden ser les de l'àmbit de la salut, que poden comprometre no només la persona de la qual s'extreuen les dades, sinó també a tercers, com la seva família.
Amb tot, el diari britànic creu que la nova regulació europea ha portat coses bones, com el fet que s'està encoratjant en alguns llocs la "privacy by design", en català 'disseny per la privacitat', avenços tecnològics que permeten encriptar les dades també durant el processament i la manipulació, de manera que es preserva en gran part la privacitat. A més, el diari explica que "també hi ha hagut alguns desenvolupaments intrigants en el camp de les dades governamentals", i que "el projecte de la UE aposta per crear un ecosistema de dades alternatiu i descentralitzat".
En aquesta línia, "les ciutats de Barcelona i Amsterdam veuen les dades dels seus residents com un bé públic que hauria de beneficiar les comunitats locals", explica el diari. Una afirmació que coincideix amb la voluntat del conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, d'engegar la "república digital catalana", amb la idea de crear la identitat digital ciutadana, que ha de permetre una participació més activa dels catalans a les administracions dins el món virtual. Una iniciativa, però, que el govern espanyol s'ha encarregat d'aturar amb un decret llei contra la república digital.