Fira de Barcelona ha reduït la seva facturació a 60 milions d'euros el 2021 davant els 82 milions del 2020 i preveu tancar l'any amb un Ebitda negatiu de 10 milions. El conseller delegat de Fira de Barcelona, Constantí Serrallonga, ha deixat clar, però, que no són resultats comparables perquè durant la primera meitat d'any no hi va haver activitat firal, que es va reactivar amb l'ISE i el Mobile World Congress al juny. El president de Fira de Barcelona, Pau Relat, ha explicat que és "moderadament optimista" de cara el 2022 i espera tancar-lo amb una facturació de 170 milions, prop dels 220 milions del 2019. Serrallonga ha comentat que els organitzadors del MWC i l'ISE, previstos per al febrer i març, mantenen la voluntat de celebrar-los tot i la variant òmicron.
Serrallonga ha admès que el 2021 ha estat un any "complex" i "més difícil" del previst inicialment, ja que es comptava amb un pressupost expansiu tanmateix "es va posar la realitat". En aquest sentit, ha recordat que el primer semestre no va haver-hi activitat firal, fins que no va poder-se celebrar l'ISE i el MWC, amb un format molt més petit. "Al darrer quadrimestre, vam tornar a la normalitat. Hem demostrat que podem fer fires en aquest context", ha assenyalat el conseller delegat de Fira de Barcelona.
Serrallonga ha defensat que les fires "són més necessàries que mai" i que la diferència amb el desembre del 2020 és que el mercat estava "més absent" i ara hi ha un impuls per tornar a l'activitat. De fet, el directiu ha comentat que les dades de facturació d'aquest any no són comparables amb les del 2020 perquè a més de no haver-hi activitat els primers sis mesos els salons que sí que s'han pogut celebrar han estat en formats més petits.
El conseller delegat ha explicat que Fira de Barcelona ha treballat "fort per tirar endavant" i l'ha comparat amb un transatlàntic o córrer una marató. "Per fer una marató, primer hem de fer petites curses, ha dit. És per això, que la facturació per al 2022 s'estima en 170 milions d'euros, una mica per sota encara dels 220 milions d'euros del 2019, precisament perquè encara seran salons de dimensions més reduïdes.
Tractor econòmic
En aquest context, tant Serrallonga com Relat han assegurat que la missió de Fira "no és fer diners sinó ser tractor de l'economia". "L'objectiu no era la rendibilitat sinó preparar l'activitat per a un gran 2022", ha subratllat. A més, aquest any Fira de Barcelona ha considerat que no era necessari rebre les aportacions extraordinàries que van fer les administracions presents al consell, tal com van fer l'any passat.
Serrallonga també ha explicat que Fira de Barcelona va ser el primer dels recintes europeus que va recuperar l'activitat, amb el MWC (també va ser el primer gran saló a cancel·lar-se el 2019) i l'ISE. Sobre aquestes dues fires, el conseller delegat de Fira de Barcelona ha assegurat que tant la GSMA com els organitzadors de la fira audiovisual els han transmès la voluntat de venir a Barcelona al febrer i març, tot i l'expansió de la variant òmicron. "No només ells sinó també els seus expositors", ha detallat Serrallonga.
130 esdeveniments el 2022
Al llarg del 2021, els recintes de Montjuïc i Gran Via han acollit una cinquantena d'esdeveniments, a més de l'ISE i el MWC, com l'Automobile, Expoquimia, Smart City Expo, Tomorrow Mobility, el Saló Nàutic i el Manga Barcelona, entre d'altres. De cara al 2022, un any que el president de Fira de Barcelona, Pau Relat, ha dit que encara amb "moderat optimisme", entre els tres recintes del grup –Montjuïc, Gran Via i el Centre de Convencions Internacionals de Barcelona- i els que s'exporten en altres països com l'Smart City i Alimentaria se celebraran 130 esdeveniments.
Serrallonga ha destacat que seran fires on es recuperarà la presencialitat. "És l'essència de les nostres fires", ha comentat. I és que tot i la incorporació dels formats digitals, ja abans de la pandèmia, els expositors prefereixen assistir-hi personalment. Entre els tres recintes, després de la incorporació recent del CCIB, Fira de Barcelona compta amb un pressupost de 170 milions d'euros. Els responsables de Fira han puntualitzat que aquests tres recintes no lluiten entre si sinó que els competidors són altres capitals europees com Viena i Paris.
Els plans d'ampliació segueixen endavant
El president de Fira de Barcelona, Pau Relat, ha assegurat que els plans d'ampliació de Fira de Barcelona segueixen endavant. "L'ampliació és més vigent i té més sentit que mai", ha sentenciat Relat, que ha afegit que la Fira vol "reafirmar el seu lideratge a mitjà i llarg termini a escala europea" així com "complir la missió de motor social i econòmic".
La roda de premsa d'aquest dimecres també ha comptat amb la participació del conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, els quals han posat en relleu la importància que té la Fira de Barcelona en el creixement tant de la capital catalana com del país. Torrent ha destacat que, a banda de la generació d'ocupació, els esdeveniments que organitza la fira "projecten Catalunya al món i dinamitzen l'economia productiva".
Alhora, ha remarcat que es tracta d'un actiu "molt important per a la transformació del sistema productiu al país" i ha afegit que la Fira "és l'exemple de com abordar un objectiu de país des del consens de les administracions públiques i el sector privat".
Per la seva banda, Colau s'ha mostrat optimista de cara al futur de la institució i ha apuntat que la Fira "demostrarà un cop més la seva capacitat de resiliència". En aquest sentit, l'alcaldessa ha felicitat l'ens per "estar a l'altura" en els moments "més complicats de la pandèmia", convertint-se en un espai per acollir a persones sense i llar o, posteriorment, en el punt de vacunació més rellevant del país.