El Fons Monetari Internacional (FMI) ha decidit rebaixar de forma generalitzada les seves previsions de creixement del producte interior brut (PIB), el que en el cas d'Espanya es tradueix amb una rebaixa de vuit dècimes pel 2023, fins a l'1,2%, segons es desprèn de l'informe Perspectiva Econòmica Mundial. "La futura salut de l'economia global depèn críticament de la calibració adequada de la política monetària, el curs de la guerra a Ucraïna i la possibilitat de més problemes d'oferta relacionats amb la pandèmia, per exemple, a la Xina", ha alertat l'organisme amb seu a Washington. L'FMI ha ajustat respecte a les seves últimes previsions, publicades al juny, que Espanya creixerà un 4,3% aquest any, tres dècimes més, mentre que l'avenç econòmic de l'any que ve es reduirà en vuit dècimes, fins a l'1,2%.

Paral·lelament, el creixement d'Itàlia i França aquest 2022 s'ha ajustat dues dècimes a l'alça, fins al 3,2% i el 2,5%, respectivament. Alemanya, per la seva banda, creixerà aquest any un 1,5%, tres dècimes més. Les pitjors xifres es poden observar per l'any que ve, ja que Alemanya i Itàlia entraran en recessió. La primera es contraurà un 0,3% l'any vinent, el que suposa una retallada d'1,1 punts en les seves previsions de creixement respecte als últims pronòstics de l'FMI. La segona es contraurà un 0,2%, el que suposa una retallada de nou dècimes. França, per la seva banda, registrarà una expansió del 0,7% l'any vinent, tres dècimes menys. D'aquesta manera, en el conjunt de l'eurozona es registrarà un creixement del 3,1% aquest 2022, el que suposa una millora de cinc dècimes respecte a les previsions de juny, mentre que les estimacions pel 2023 s'han retallat en set dècimes, fins al 0,5%. La resta del quadre macroeconòmic que ha estimat l'FMI només té comparació amb les previsions de fa sis mesos, ja que les de fa tres únicament incloïen el PIB. Així, l'organisme multilateral considera que la inflació mitjana d'Espanya d'aquest any serà del 8,8%, enfront del 5,3% que esperava a l'abril. Per l'any que ve se situarà en el 4,9%, en comparació amb l'1,3% que va projectar fa mig any. A pesar del menor creixement i l'elevat nivell de preus, el mercat laboral mostra signes de millora de forma continuada. El Fons Monetari Internacional espera que l'atur tanqui aquest any en el 12,7%, set dècimes menys que la previsió de l'abril, mentre que el 2023 arribarà al 12,3%, vuit dècimes menys.

Previsions de creixement

Paral·lelament, l'FMI ha mantingut sense canvis en el 3,2% la seva previsió de creixement del passat mes de juliol per l'economia mundial, el que suposa una intensa desacceleració respecte de l'expansió del 6% registrada el 2021, mentre que ha retallat en dues dècimes el seu pronòstic pel 2023, quan espera que el PIB global creixerà un 2,7%, al mateix temps que confia en el fet que la inflació "hagi tocat sostre" i es moderarà en els pròxims dos anys."El balanç de riscos està fermament inclinat a la baixa, amb entorn d'un 25% de probabilitats que el creixement mundial dintre d'un any caigui per sota del 2%, adverteix la institució, per la que l'enduriment global de les condicions de finançament podria desencadenar un sobreendeutament dels mercats emergents.

Sobre el preu de l'habitatge, l'FMI considera que les pujades de tipus d'interès que estan duent a terme els bancs centrals per contenir la inflació poden provocar que el preu dels pisos caigui un 10% en els pròxims tres anys en les economies avançades i un 25% en els mercats emergents. "Moltes economies avançades i mercats emergents poden enfrontar riscos relacionats amb el mercat de l'habitatge a mesura que incrementen les taxes hipotecàries i s'endureixen els estàndards crediticis, el que expulsa a possibles prestataris del mercat", ha apuntat el conseller financer de l'FMI, Tobias Adrian. Amb la pujada de les taxes hipotecàries incrementen també els costos de l'endeutament i els estàndards crediticis es tornen més estrictes, una cosa que podria conduir a "una forta caiguda dels preus de l'habitatge", especialment als països amb una major proporció del deute hipotecari de taxa variable, que depèn directament de les decisions dels bancs centrals.